La vicealcaldessa de València i regidora de Desenvolupament Urbà Sostenible, Sandra Gómez, ha reivindicat el model d'una ciutat de places com a eina per a lluitar contra el canvi climàtic des de les ciutats. Així, ha situat la reurbanització i conversió en zona de vianants de les places, especialment d'aquelles que estan situades en els barris, com a instruments per a la "creació i recuperació d'espais públics que promouen la convivència i creen zones lliures d'emissions per a combatre l'emergència climàtica".
"És per això que el principal objectiu ha sigut estudiar la ciutat, barri a barri, amb la finalitat de recuperar espais vitals per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i sumar-nos als objectius de desenvolupament sostenible", explica la vicealcaldessa de València, qui ha aplaudit que Espanya aculla, des del pròxim dilluns 2 de desembre i fins al pròxim 13 de desembre, la cimera del Clima 2019 (COP25).
Gómez ha indicat que des de la gestió urbanística, València se suma a aquests objectius amb "la recuperació de les places com a espais on poder construir llaços comunitaris estables i sostenible", perquè es constitueixen com a "eines perfectes per a materialitzar aquest ideal de ciutat oberta que actua contra el canvi climàtic". "És l'espai on créixer, compartir, jugar, divertir-se i aprendre a conviure", destaca la vicealcaldessa, qui també posa l'accent en el paper que exerceixen com a "espais lliures d'emissions que ens permeten lluitar contra l'emergència climàtica". Ha recordat també que les places "funcionaven com congestionats pàrquings de ciment i formigó on les voreres a penes ocupaven un espai residual", i ha assenyalat que les necessitats "més urgents es trobaren als barris".
PROJECTES DE PLACES
Actualment hi ha un total de 10 projectes executats de places urbanitzades en diferents barris de la ciutat. Dos projectes de reurbanització en execució i un total de cinc projectes a l'espera de ser iniciats, en diferents fases de redacció, aprovació o a l'espera d'inici d'obres.La Plaça del Mercat de Rojas Clemente en el barri del Botànic, que va ser una de les primeres a ser convertides en zona de vianants i, actualment, compta amb arbratge, zones d'estada, jocs per als més petits i petites i aparcament de bicicletes per a fomentar l'ús d'aquestes. Similar situació van viure les places del barri Cabanyal-Canyamelar, un dels quals requeria una urgent intervenció. La Plaça de Llorenç La Flor i la Plaça del Rosari han sigut rescatades de l'estat de degradació en la qual es trobaven, per a convertir-se en espais nets, agradables i al servici del veïnat del barri. És així com s'han anat reformant places d'altres barris com la Plaça Sant Jerònim en Rascanya, la Plaça Riu Segura en el Forn d'Alcedo, la Plaça Sant Felip de Neri en Algirós o la Plaça Arquebisbe Olaechea en el barri de Sant Marcel·lí. Una de les últimes places que ha quedat oberta al públic és la de Sant Sebastià, en el Botànic.
En procés d'execució destaquen la Plaça Grup Marqués de Vallterra en el Perellonet i la Plaça Ceramista Gimeno en Malilla, on es troba el col·legi públic Rafael Mateu Cámara. Entre els projectes pendents cal ressaltar especialment aquells que concerneixen el centre de la ciutat. Entre ells destaca la futura conversió en zona de vianants de la Plaça de Sant Agustí i la urbanització de places tan icòniques com la de Ciutat de Bruges i l'entorn de la Llotja i el Mercat Central. Tot això sense oblidar de la total urbanització de la Plaça de l'Ajuntament, icona i punt de trobada de tots els valencians i valencianes.
La vicealcaldessa i responsable de l'àrea de Desenvolupament i Renovació Urbana ha assenyalat que el propòsit d'aquest pla d'intervenció urbanística és la consecució "d'una València més humana, més sostenible i més inclusiva". "El projecte és una aposta per recuperar l'espai públic per a millorar la vida dels ciutadans, prioritzant l'ús per als vianants enfront del dels vehicles i creant espais diàfans, habitables i agradables per a totes les persones", ha conclòs.