La ciutat de València ha apostat per la creació de barris més amigables amb la pacificació i regulació del trànsit rodat. Un clar exemple va ser la posada en marxa, per l'anterior equip de govern municipal, de l'Àrea de Prioritat Residencial a Ciutat Vella, després de la creixent demanda veïnal per un barri més saludable. Este mes d'octubre, de fet, expirava el termini perquè els residents de Ciutat Vella, Russafa, La Roqueta i El Botànic, que van obtindre el seu distintiu en 2023, el renovaren. Cal recordar que, d'acord amb l'Annex VII de l'Ordenança de Mobilitat, el distintiu de resident que s'expedix "té una vigència de 2 anys naturals, englobant l'any en què se sol·licita i el següent fins al 31 de desembre".
No obstant això, no és l'única iniciativa que s'ha implementat amb l'objectiu de crear barris més segurs. I és que, entre les accions, destaca la posada en marxa, el mes de setembre passat, del primer ciclobarri de València amb limitació a 20 km/h, i que s'està aplicant al barri de Russafa. Un barri que, com explicava el regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, en una roda de premsa, "es donen les condicions idònies pel seu entramat de carrers, ja que, d'una banda, en ser carrers d'un carril únic fan que el trànsit siga més pacífic, però a més a l'escassetat de carrils bici en el barri, se suma la impossibilitat de crear nous o ampliar voreres per a tal fi".
Però, en què consistix este primer ciclobarri? En primer lloc, tenen prioritat de circulació tant les bicicletes, com qualsevol altre vehicle de mobilitat personal. Així mateix, es limita la circulació a 20 km/h. La senyalització vertical s'ha col·locat en els accessos al barri, és a dir, als carrers Regne de València, Matías Perelló – Centelles, Filipines, Gibraltar i Gran Via Germanies. També hi ha senyalització horitzontal en l'itinerari del ciclobarri.

El ciclobarri en cap cas impedix la circulació dels vehicles motoritzats per l'interior del barri, però han de circular a la limitació establida: 20 km/h. A més, per a evitar la circulació de vehicles per l'interior del barri per a buscar aparcament, l'Ajuntament de València ha habilitat una nova zona blava amb 20 places d'aparcament al carrer Filipines – entre Literat Azorín i Buenos Aires en direcció Gibraltar – alliberant places d'aparcament a l'interior del barri per als veïns. L'objectiu final és estudiar com funciona este nou model de barri per a, en un futur, poder replicar-lo en altres zones de la ciutat amb característiques similars.
Així mateix, i atenent les peticions veïnals, l'àrea de Mobilitat es va reunir, el mes d'octubre passat, amb el veïnat de La Petxina per a determinar una proposta d'estacionament regulat, que prioritze als residents. Esta actuació, prevista en el Contracte d'Estacionament Regulat de l'Ajuntament de València i en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) quant a la reorganització de l'espai d'estacionament es referix, establix una nova zona blava i taronja en el barri.
Cal recordar que la zona taronja és d'ús prioritari residencial, però permet l'estacionament de vehicles no residents en una determinada franja horària. Fora d'eixe horari, les places estaran reservades per a aquells vehicles que disposen del distintiu de resident, de la mateixa manera que ja ocorre en barris com Ciutat Vella, Russafa, La Roqueta i El Botànic.
Altres actuacions
I en esta línia de facilitar la mobilitat per la ciutat, l'Ajuntament de València ha senyalitzat un carril bus exclusiu al carrer Sant Vicent per a assegurar la fluïdesa del transport públic, a més dels autobusos llançadora amb l'àrea metropolitana. En total, s'ha senyalitzat una distància de 3,3 quilòmetres de carril en tots dos sentits del carrer Sant Vicent Màrtir, entre el carrer José Soto Micó i l'estació Joaquín Sorolla.
La iniciativa permetrà millorar i assegurar la fluïdesa en la circulació dels autobusos, especialment els que han sigut habilitats per a comunicar la ciutat de València amb l'àrea metropolitana estos dies, després de la riuada del passat 29 d'octubre. En esta acció s'inclou també el suport al pas dels autobusos que substituïxen als trens de rodalia mentre duren els treballs de reconstrucció de les infraestructures ferroviàries danyades per la DANA.
"L'actuació s'ha escomés en coordinació amb la Generalitat i amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, fruit del contacte permanent entre administracions per a l'adequat funcionament dels plans alternatius de transport mentre duren els treballs de reconstrucció conseqüència de la DANA", ha explicat el delegat de Mobilitat, Jesús Carbonell.
Tal com ha recordat el regidor, la senyalització d'estos 3,3 quilòmetres "se suma als 7,7 quilòmetres de carril reservat que el servei de Mobilitat ha implantat en tota la ciutat des de 2023. En total, a València, ja hi ha quasi 70 quilòmetres de carril exclusiu per al transport públic", ha subratllat.