Hi ha ciutats que esperen. I hi ha ciutats que ixen a buscar. València ha decidit ser de les segones. Amb 739 empreses de capital estranger instal·lades dins dels seus límits, procedents de 55 països distints i amb quasi 30.000 treballadors en nòmina, la capital del Túria presenta hui un perfil inversor que fa a penes una dècada hauria paregut una aspiració més que una realitat.
Les dades les ha presentades Paula Llobet, regidora d'Innovació, Turisme i Inversions, amb motiu del llançament de la nova Guia Estratègica d'Inversió elaborada per Invest in València, l'oficina municipal que gestiona l'atracció de capital estranger en col·laboració amb la Cambra de Comerç de València. Les xifres són concretes: 739 empreses amb seu a la ciutat, 29.362 empleats i una facturació agregada de 6.475 milions d'euros. No són projeccions. Són empreses ja instal·lades, contractes ja firmats, impostos ja pagats a la ciutat.
Una província que absorbix huit de cada deu euros que arriben a la Comunitat
El context regional amplia encara més el relat. La Comunitat Valenciana ha registrat una inversió estrangera bruta de 1.846 milions d'euros en el primer semestre de 2026, segons les dades del Registre d'Inversions Exteriors. La xifra equival, aproximadament, al que la regió solia captar en un any sencer. La dada suposa un increment superior al 400% respecte al mateix període de 2025. I dins d'este total autonòmic, la província de València absorbix 1.471 milions, el 80% del capital, per davant d'Alacant amb 257 milions i Castelló amb 117 milions.
La inversió estrangera directa a Espanya va aconseguir els 12.446 milions d'euros en el primer semestre de 2026, un 31,2% més que en el mateix període de l'any anterior. En eixe tauler nacional, la Comunitat Valenciana se situa com la tercera autonomia amb major volum d'inversió internacional, només per darrere de Madrid i Catalunya. Per a una regió que històricament ha viscut a l'ombra d'ambdós capitals en termes de captació de capital forà, la dada té un pes simbòlic difícil d'ignorar.
Per països d'origen, França es consolida com el principal inversor en la Comunitat amb 793 milions d'euros, seguida d'Itàlia amb 233 milions, Alemanya amb 200 milions, el Japó amb 196 milions i els Estats Units amb 109 milions.
Tres anys d'estratègia, 73 empreses i més de 3.500 ocupacions qualificades
Darrere dels grans números hi ha una arquitectura més concreta. Des de la seua posada en marxa en 2023, Invest in València ha acompanyat l'arribada de 73 empreses internacionals que han mobilitzat més de 360 milions d'euros d'inversió i han generat més de 3.500 llocs de treball qualificats. Les implantacions han comptat amb l'acompanyament d'esta oficina municipal impulsada per a atraure capital estranger i facilitar l'arribada d'empreses a la ciutat. No és un servici d'aparador: implica negociació activa, identificació d'oportunitats i seguiment dels projectes.
Entre els noms que il·lustren eixa estratègia apareixen alguns de pes global. IBM va triar la Marina de València per a instal·lar el seu Digital Sales Center. Microsoft té en la ciutat el seu centre global d'innovació. I Plug and Play, referent mundial en acceleració de startups, ha establit ací el seu centre europeu d'excel·lència en intel·ligència artificial. Són exemples que la regidora Llobet ha posat damunt la taula no com a anècdotes, sinó com a evidències d'un patró: les grans companyies tecnològiques estan incloent-hi València en les seues decisions de localització.
"Des de 2023 hem impulsat una nova estratègia d'internacionalització amb una convicció clara: una ciutat que vol generar més oportunitats per als seus ciutadans no pot esperar que les inversions arriben per si soles" - Paula Llobet, regidora d'Innovació, Turisme i Inversions de l'Ajuntament de València
Greenfield, talent i ecosistema: les tres potes del model
Més enllà de les empreses ja radicades, la ciutat ha atret des de 2013 un total de 350 projectes d'inversió greenfield —és a dir, projectes construïts des de zero, sense infraestructura prèvia— procedents d'inversors de 47 països, amb una inversió anunciada de 10.943 milions d'euros i 32.057 ocupacions associades. Només en 2025, van arribar 35 nous projectes internacionals amb més de 700 milions d'inversió prevista i unes 2.600 ocupacions compromeses.
El perfil de les empreses estrangeres ja instal·lades en la ciutat, estes controlades per una matriu forana o amb un accionista exterior amb almenys el 10% del capital, inclou companyies procedents sobretot d'Alemanya, França, Països Baixos, Regne Unit, Estats Units, Itàlia i Suïssa. La majoria utilitzen València com a plataforma d'operacions per al mercat espanyol i el sud d'Europa: una posició geogràfica i logística que la ciutat porta dècades intentant convertir en argument inversor i que, segons les dades, comença a ser-ho de veritat.
El component de talent i innovació completa el quadre. València ha entrat per primera vegada en el top 70 mundial d'ecosistemes emergents de Startup Genome, avançant 20 posicions en només dos anys. L'Índex Local d'Innovació de Cotec la situa com la tercera àrea més innovadora d'Espanya, i el WorldWide Observatory for Attractive Cities la col·loca en el lloc 21 del món en capacitat per a atraure talent, després d'escalar 52 posicions en el rànquing.
Una guia amb lema i una ciutat amb ambició
La nova Guia Estratègica d'Inversió presentada per Invest in València, amb el lema "València. Vision Recognizes Vision", organitza la proposta de valor de la ciutat en quatre eixos: visió de futur, talent, competitivitat empresarial i oportunitats d'inversió. El document servirà com a argumentari en les reunions amb empreses, inversors i institucions internacionals.
A eixe material se suma el Sandbox Urbà municipal, que acaba de complir dos anys com a espai d'experimentació regulatòria per a projectes innovadors, i el primer Enclavament Tecnològic Urbà de la Comunitat Valenciana, impulsat juntament amb l'Autoritat Portuària en l'entorn de La Marina. Són peces d'un ecosistema que la ciutat construïx de forma deliberada, amb la vista posada no només a atraure empreses sinó a retindre-les. Perquè el verdader repte de qualsevol ciutat que competix pel capital global no és aconseguir que una companyia arribe: és aconseguir que no vulga anar-se'n.