L'Ajuntament de València ha donat un pas decisiu en la regulació dels allotjaments turístics, presentant el text final de la modificació de les normes urbanístiques del Pla General. Esta nova normativa, que busca controlar la proliferació d'apartaments turístics i altres usos terciaris hotelers, ha sigut qualificada com una de les més restrictives d'Espanya. La proposta fon exposada este dimarts a la Federació d'Associacions Veïnals de València (FAAVV) pel regidor d'Urbanisme i Vivenda, Juan Giner, i la regidora de l'Àrea de Patrimoni i Recursos Humans, Julia Climent, després de concloure el període d'exposició pública.
El document definitiu serà elevat a la Comissió d'Urbanisme este dimecres per a la seua posterior votació i aprovació final en el Ple Municipal del 31 de març. Esta mesura representa una fita en la gestió urbanística de la ciutat, consolidant un marc regulatiu que, segons Giner, “conté gran part de les propostes veïnals” i respon a una demanda social creixent per equilibrar el turisme amb la vida residencial.
Un procés participatiu i una regulació sense precedents
L'elaboració d'esta normativa ha sigut un procés exhaustiu i participatiu. Després del període d'exposició pública, el consistori examinà un total de 117 al·legacions. El regidor Juan Giner emfasitzà que el text final “reflectix l'essència de les aspiracions veïnals”, assegurant que “hem escoltat els veïns i hem respost amb fets: les principals peticions que estaven en la nostra mà ja estaven contemplades en la norma o han sigut incorporades”.
Entre les principals demandes veïnals acollides, Giner va destacar la inclusió de ràtios de saturació per barris i districtes, que constituïxen “l'eix vertebrador de la nova regulació”. A més, el cens municipal públic d'allotjaments turístics, inicialment previst només per a vivendes d'ús turístic (VUT), s'ha ampliat per a abastar tots els tipus d'allotjament: hotels, blocs d'apartaments, vivendes turístiques i albergs, responent així als suggeriments de la ciutadania. La disposició addicional quarta de la norma també incorpora un pla d'inspeccions específic per a clausurar establiments sense la deguda habilitació.
Tres nivells de protecció acumulatius per als barris
La nova regulació establix un sistema de protecció robust i multifacètic, aplicant tres límits de protecció de forma simultània i acumulativa en tots els barris, districtes i illes de València. L'única excepció és Ciutat Vella, que ja compta en el seu propi Pla Especial. Estos són els pilars de la restricció:
- Límit de places turístiques: Les places turístiques totals (incloent qualsevol tipus d'allotjament) no podran excedir el 8% de la població empadronada en cada barri i districte.
- Límit de vivendes turístiques: Es restringix a un màxim del 2% el número de vivendes en cada barri o districte que poden destinar-se a ús turístic.
- Protecció del comerç local: La presència d'allotjaments turístics en les plantes baixes de cada illa es limita al 15%, buscant salvaguardar la diversitat i vitalitat del comerç de proximitat.
Addicionalment, la normativa imposa condicions molt estrictes per a l'obertura de nous apartaments turístics. Estos només podran ubicar-se en planta baixa o primera planta, sempre per davall de l'ús residencial. Hauran de comptar amb un accés independent i separat del dels veïns des de la via pública, i requeriran l'autorització de tres quintos de la comunitat de propietaris. Giner afirmà que “complir estes quatre condicions alhora convertix en missió quasi impossible l'obertura de nous apartaments”.
Foment de la vivenda residencial i lluita contra la il·legalitat
Una de les novetats més significatives és la incorporació d'una nova Disposició Transitòria Onzena. Esta mesura, fruit de les peticions de la Federació de Veïns i altres al·legacions, obri un termini d'un any des de l'entrada en vigor de la norma per a facilitar la conversió d'apartaments turístics en vivendes residencials. Es contemplen quatre supòsits d'acollida amb condicions més flexibles que les exigides en el règim general, incentivant així la recuperació d'immobles per a ús habitacional.
La futura regulació també reforça la transparència i la lluita contra l'oferta il·legal. Es crearà el Cens d'Allotjaments Turístics de l'Ajuntament de València (CATAV), una ferramenta d'accés públic a través de la web municipal. Este cens, juntament en un pla d'inspeccions específic, garantirà el compliment de les condicions i permetrà la clausura d'establiments que operen sense el títol habilitant municipal corresponent.
Límits de la competència municipal i propostes desestimades
El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, ha explicat que no totes les peticions pogueren ser estimades, especialment eixes que excedixen l'àmbit del planejament urbanístic o que corresponen a la competència autonòmica o estatal. Exemples d'este són la limitació temporal i la revocació de llicències existents, regulades per normativa sectorial aliena a l'Ajuntament, o la inclusió d'arrendaments de curta i mitja estada, la definició dels quals és competència de la Generalitat.
Així mateix, es desestimaren propostes més restrictives plantejades pels grups de l'oposició, com la prohibició absoluta de qualsevol compatibilitat d'ús residencial amb allotjament turístic o la caducitat i prohibició de transmissió de les llicències existents. Giner ha argumentat que estes propostes “han sigut desestimades per vulnerar la Directiva europea de Servicis (2006/123/CE) i la Llei d'Unitat de Mercat, que exigixen que qualsevol restricció siga necessària, proporcionada i no discriminatòria”. El regidor ha conclòs amb fermesa: “Una norma que no supera el test de proporcionalitat no protegix a ningú: seria recorreguda i anul·lada d'immediat. Nosaltres fem normes que funcionen i que els tribunals van a sostindre”.
Amb l'aprovació definitiva d'esta norma, quedarà substituïda la moratòria per a l'atorgament de noves llicències turístiques que el Ple acordà en maig de 2024 i que fou ampliada en gener de 2025. La nova regulació entrarà en vigor un mes després de la seua aprovació en el Ple.