València alça el primer museu del món dedicat a Manolo Valdés: així serà l'Espai Valdés' en les naus històriques del Parc Central

L'Ajuntament adjudica per 79.194 € la redacció del projecte d'adequació del moll 3 del Parc Central com a espai expositiu permanent de l'artista valencià

Guardar

Projecte ‘Espai Valdés’ - AYUNTAMIENTO VALÈNCIA
Projecte ‘Espai Valdés’ - AYUNTAMIENTO VALÈNCIA
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

València es prepara per a albergar el primer museu del món dedicat exclusivament a Manolo Valdés, un dels artistes valencians de major projecció internacional del segle XX. L'Ajuntament ha adjudicat la redacció del projecte d'adequació del moll 3 del Parc Central com a espai expositiu permanent, batejat ja com a 'Espai Valdés'. L'empresa seleccionada és Vetges Tu i Mediterrània SLP, que executarà l'encàrrec per un import de 79.194,78 euros en un termini de dos mesos i mig. El pressupost total per a tota l'actuació ascendix a 1,02 milions d'euros.

Un deute pendent amb el geni valencià

Manolo Valdés, nascut a València en 1942, és un artista espanyol que treballa la pintura, l'escultura i els mitjans mixtos, i la seua trajectòria resulta difícil de resumir sense recórrer a superlatius. La seua obra forma part de les col·leccions permanents del MNCARS de Madrid, el MoMA i el Guggenheim de Nova York, o el Centre Georges Pompidou de París. I, tanmateix, fins ara, la seua ciutat natal no comptava amb un espai estable dedicat al seu llegat. L''Espai Valdés' naix precisament per a corregir eixa paradoxa.

En 1964, Valdés va fundar el grup artístic Equipo Crónica juntament amb Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes, un col·lectiu que va capgirar l'art pop americà utilitzant-lo com a ferramenta social i política. Després de la mort de Solbes en 1981, va continuar la seua carrera en solitari, realitzant la seua primera mostra individual en la Galeria Maeght de Barcelona en 1982. Des d'aleshores, la seua obra monumental pot veure's pels carrers de les millors ciutats del món.

"És un pas més perquè la ciutat compte amb un centre de referència mundial sobre un dels artistes valencians més importants del segle XX", agrega José Luis Moreno, regidor de Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València

Un edifici amb història que respectar

L'elecció de l'emplaçament no és casual ni arbitrària. El moll 3 del Parc Central, la façana del qual dona a l'avinguda Filipines, és un edifici projectat per l'arquitecte Demetrio Ribes i declarat Bé de Rellevància Local (BRL). Això el convertix en un espai d'enorme valor patrimonial que imposa obligacions clares: totes les actuacions hauran d'ajustar-se a la Llei de Patrimoni Cultural Valencià i a les normatives urbanística i de protecció vigents. El projecte haurà d'obtindre a més l'informe favorable dels servicis municipals afectats, l'Oficina Municipal de Supervisió de Projectes i, si és procedent, de la Comissió de Patrimoni.

Preservar l'ànima industrial de l'edifici i convertir-lo en un museu del segle XXI no és una contradicció, sinó precisament el repte que afronta Vetges Tu i Mediterrània SLP. La proposta conceptual ja està traçada: una intervenció de caràcter mínim que introduïx un mòdul contenidor d'acer, un material que seguix la línia dels ja existents en els altres molls del Parc Central. L'aposta per la integració és total: el contenidor respectarà els sistemes constructius originals, la petjada visual de l'arquitectura industrial i garantirà la reversibilitat de qualsevol intervenció.

El factor sorpresa com a recurs museístic

El disseny interior de l'espai futur té un poc de teatral, i això pareix completament intencionat. En entrar, el visitant trobarà primer una zona de recepció, taquilles i cafeteria ubicada entre l'entrada i el mòdul contenidor. Dins del contenidor s'allotjaran el magatzem, l'office, la sala d'instal·lacions i els servicis, diferenciats per a ús intern de l'edifici i per al parc en general. Esta disposició no és només funcional: el mòdul actua com a barrera visual que impedix veure la sala expositiva immediatament, preservant el factor sorpresa fins a l'últim moment.

Una vegada travessada eixa frontera, el visitant accedirà a un espai únic i diàfan, sense interrupcions visuals, on l'arquitectura de l'edifici i les obres d'art coexistiran en igualtat de condicions. El sòl es pavimentarà amb formigó polit en blanc per mitjà de resines epoxi, i la disposició permetrà recórrer la nau lliurement, rodejant les peces en qualsevol direcció. Una experiència pensada per a l'obra escultòrica de Valdés, capaç de reinterpretar la iconografia de la cultura artística universal dotant-la de nova significació i profunditat.

En l'exterior, s'eliminaran alguns elements del sòcol per a integrar el contenidor d'acer, es tancaran els vans amb vidre de seguretat amb control solar ancorat directament al mur i es mantindran les portes originals de fusta amb bastidor d'acer. L'estructura i la coberta de l'edifici no es tocaran.

El camí que queda per recórrer

L'adjudicació de la redacció del projecte és només el primer escaló d'un procés més llarg. Una vegada entregat i aprovat el projecte tècnic, l'Ajuntament traurà a licitació l'execució de l'obra. L''Espai Valdés' prendrà forma en una de les naus del Parc Central, un projecte impulsat per l'Ajuntament de València que donarà un espai expositiu estable per a l'obra escultòrica del valencià. L'alcaldessa María José Catalá ja va anunciar que la nau escollida és la que dona a l'avinguda Filipines, la més visible del conjunt.

No deixa de ser significatiu que un artista l'obra del qual habita en el MoMA, el Pompidou o el Guggenheim no tinguera fins ara un espai propi en la ciutat que el va veure nàixer. La seua obra està present en col·leccions de referència mundial, a més d'en museus valencians com l'IVAM, la Fundació Bancaixa o el Centre d'Art Hortensia Herrero. Amb l''Espai Valdés', València aspira a convertir-se, segons els seus propis responsables municipals, en la primera ciutat del món amb un museu dedicat íntegrament a l'artista. Una aposta que, en cas de materialitzar-se, situaria la ciutat en el mapa de l'art contemporani internacional amb una proposta difícilment imitable.