Una desena de dones vestides amb la indumentària de la distòpia 'El conte de la criada' han realitzat aquest dissabte una performance enfront de l'Hotel Sorolla de València per a protestar contra la jornada comercial sobre ventres de lloguer que tenia previst celebrar l'empresa americana Circle Surrogacy a l'interior.
La trobada va ser suspesa davant l'oposició d'un centenar d'organitzacions del moviment feminista i associacions de diferents àmbits, que han decidit mantenir la protesta. Entre elles hi ha partits com la branca de Feminismes del PSPV, Podem o Esquerra Unida, i sindicats com a CCOO PV, UGT PV o Intersindical.
La protesta ha comptat amb un centenar d'activistes i un grup de dones vestides amb l'abillament de la sèrie basada en el llibre de Margaret Atwood, en el qual les dones fèrtils són sotmeses a tenir fills i cedir-los a parelles que no poden procrear. Durant la performance, el grup ha donat voltes en cercle per a després llevar-se la vestimenta i cridar 'Visca la lluita feminista'.
En el manifest, al que s'han adherit 120 organitzacions feministes, denuncien la pràctica dels úters de lloguer per suposar "la mercantilització del cos i la capacitat reproductora de les dones" i mantenir "una expressió més de l'aliança entre patriarcat i capitalisme".
Les associacions rebutgen així que "la dona siga considerada com un mitjà i no com una fi", la qual cosa adverteixen que suposa "un atemptat contra la seua dignitat". "En els úters de lloguer es troba l'escassa o nul·la garantia dels drets de les dones gestants i un augment del negoci que implica aquesta tècnica", subratllen, per a reivindicar que "el desig de ser pares o mares mai pot substituir o violar els drets que assisteixen a les dones i els menors".
Sota aquest prisma, les feministes defensen que la mercantilització de la maternitat mitjançant els úters de lloguer "comporta un condemnable control sexual sobre les dones gestants", alguna cosa que veuen equiparable a la prohibició de l'avortament o la regulació de la prostitució, a més de l'"inevitable risc de tràfic de fills i filles nascudes d'aquesta pràctica i la desigualtat estructural entre homes i dones".
Per a evitar-ho, insisteixen que la pràctica d'úters de lloguer "no pot ser abordada sense tenir present el context relacional, desigual i jeràrquic, en el qual els homes segueixen dominant determinades relacions de poder que s'articulen sobre els privilegis masculins i la subordinació femenina, traduïda en el sofriment de tota mena de violències que resten autonomia i dignitat a les dones". Entre elles destaquen les que "mitjançant un intercanvi comercial, posen a la disposició de l'home el seu cos", com la pornografia, la prostitució o els úters de lloguer.
PRÀCTICA PROHIBIDA A ESPANYA
Sobre aquesta pràctica, les organitzacions recorden que la regulació dels úters està prohibida a Espanya per l'article 10 de la Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció humana, que considera "nul de ple dret el contracte pel qual es convinga la gestació, amb o sense preu, a càrrec d'una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d'un tercer".En conseqüència, "la filiació dels fills nascuts per gestació de substitució serà determinada pel part", com arreplega l'article 10.2 de la mateixa llei. Així mateix, la norma no considera la gestació subrogada com una tècnica de reproducció humana assistides.
Per tot açò, amb la performance, les associacions volen expressar el seu rebuig a "una pràctica que instrumentalitza a les dones, sabent que en la majoria d'ocasions les que accedeixen ho fan en unes situacions d'extrema pobresa i vulnerabilitat", sobretot "quan manipula en el seu caràcter altruista que endolceix i amaga el tràfic i l'explotació de les dones gestants".
De cara al futur, adverteixen que la seua regulació "obriria la porta a articular compensacions econòmiques o acudir a altres països en el cas més que probable que a Espanya no hi haguera el nombre suficient de dones 'altruistes' per a satisfer el desig de ser pares o mares".