La festa de la Verge dels Desemparats, que se celebrarà el diumenge 8 de maig, comptarà enguany amb la novetat de l'elaboració d'una catifa floral en la Plaça de la Verge, de 64 metres quadrats i amb prop de 5.000 clavells, hortènsies i buguenvíl·lies, per a la solemne processó vespertina.
Es tracta d'un "homenatge especial a la patrona de València amb motiu del començament, al maig, de l'Any Jubilar Marià pel Centenari de la Coronació Canònica de la Verge dels Desemparats, i aquesta artística catifa floral serà una rematada preciosa i elegant en sintonia amb el tapís floral que sol col·locar l'Ajuntament", destaquen des de la Basílica.
La catifa floral serà confeccionada per l'Associació de Alfombristas do Corpus Christi de Ponteareas, una vila de la província de Pontevedra reconeguda a Espanya i en molts països per aquestes creacions que han elaborat per a ocasions especials com a visites del Papa, commemoracions i festes, fins i tot a Roma.
Aquesta associació vol oferir una catifa floral per al pas de la imatge de la Verge en la processó vespertina del 8 de maig, seguint la tradició que tenen en aquest poble gallec des de fa més de 200 anys en la festa del Corpus Christi, explica el seu president Miguel Ángel García Correa, que subratlla que "en Ponteareas està l'origen de l'art de l'alfombrisme floral a Espanya, copiat en molts llocs".
El 8 de maig, després del Trasllat de la imatge fins a la Catedral, la catifa --un quadrat els costats del qual mesuraran 8 metres-- serà "teixida" amb flors en el sòl de la Plaça de la Verge, enfront de la Basílica, per un grup d'entre 15 i 20 persones.
El seu disseny reproduirà la Corona de la Verge, com a homenatge al Centenari, i estarà composta principalment per clavells, buguenvíl·lies i hortènsies, "encara que també emprem elements vegetals, com a llavors, molta i xicotets fruits per a perfilar els dibuixos, i per al farciment emprem corfa d'arròs, la qual cosa suposa, a més, una picada d'ullet als valencians", assenyala el president.
Igualment, la catifa "estarà completament rematada abans de l'eixida de la processó i fins a aqueix moment no podrà ser trepitjada per ningú perquè la imatge de la Patrona de València siga la primera que ho faça", precisa.
La Verge dels Desemparats "és una dels més importants senyals d'identitat religiosa de València, lligada a la seua història des del segle XV i per això, per a nosaltres elaborar aquesta catifa és un somni que farem realitat gràcies al suport de la Basílica, a través del seu rector i vicerector, així com de l'Arquebisbat", assenyala García Correa en un comunicat.
La vila de Ponteareas, en el sud de la província de Pontevedra, ha aconseguit "especial renom" per la celebració del Corpus Christi, declarada en 2009 Festa d'Interés Turístic Internacional, en la qual els veïns, per al pas de la processó del Santíssim Sagrament, confeccionen catifes de flors naturals, explica el president.
El diumenge del Corpus "més de vint catifes amb milers de flors, mates i arbustos, que recorren més d'un quilòmetre, omplin els carrers i places de Ponteareas, població amb uns 13.000 habitants que aqueix dia supera els 75.000", comenta.
"TRADICIÓ QUE PORTEM EN LA SANG"
Les catifes porten "dibuixos, grecs, sanefes i orles, i materials com a murta, mimosa i coques d'eucaliptus gràcies al suport municipal, però continuen sent els treballs anònims dels veïns els vertaders artífexs d'aquestes obres d'art, perquè és una tradició que portem en la sang, molt similar a la dels valencians amb la devoció per la Verge dels Desemparats que es reflecteix en l'Ofrena de les Falles".
Un mes abans del Corpus "els veïns, sobretot les veïnes, amb més protagonisme, preparen els materials en els portals, primer els verds i en l'última setmana, la flor, i es guarda. I en la nit del Corpus confeccionem més de 5.000 metres quadrats de catifes amb la col·laboració d'entre 3.000 i 4.000 persones", indica.
Entre altres llocs, cal destacar l'obra d'aquests artistes gallecs realitzada en la Plaça del Obradoiro de Santiago de Compostel·la en 1982 en el primer viatge del Papa Sant Joan Pau II a Espanya, i en el mateix lloc però en 2010, en la visita de Benet XVI; la realitzada per a Joan Pau II al Vaticà en 1983, a més de les confeccionades a Caracas (1985 i 1998), Sevilla (1992) i Buenos Aires, i les més recents, en 2021, en la capital gallega i en les festes de Lleó, Madrid i Burgos, entre altres.