Un estudio concluye que la desigualdad lingüística está en el ADN del poder político e institucional de España

Guardar

Plaça de l'Ajuntament de València - Xisco Navarro
Plaça de l'Ajuntament de València - Xisco Navarro

Un estudi d'una investigadora de la Universitat de València (UV) determina que la jerarquia lingüística està profundament recollida en l'ADN del sistema de poder polític i institucional central de l'Estat Espanyol, davant el que aposta per un canvi profund de la Constitució i de les polítiques públiques per a garantir la seguretat lingüística.

Aquesta obra titulada 'Llengua i Estat. Suïssa i Espanya davant la diversitat lingüística', de la doctora en Dret constitucional Vicenta Tasa Fuster, s'ha alçat com a guanyadora de la segona edició del premi Jesús Tuson sobre diversitat lingüística, convocat pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona (UB) i la Xarxa Vives d'Universitats.

L'objectiu del guardó, dotat amb mil euros, és promoure la transferència del patrimoni lingüístic de la humanitat i recordar i reconéixer la tasca del professor Jesús Tuson per a donar a conéixer i fer respectar la diversitat de les llengües del món, informa la Xarxa Vives en un comunicat.

En concret, el treball reconegut està escrit des de la perspectiva del dret constitucional i posa de manifest que el sistema legal-constitucional sobre la diversitat lingüística espanyola es fonamenta en el principi de jerarquia lingüística i "per tant, no tracta igual a tots els ciutadans".

Aquest principi fa referència al sistema de valors i ideologies que considera que hi ha llengües més importants que unes altres i que les llengües o variants superiors han de tindre, en conseqüència, un reconeixement legal i un prestigi social més elevat.

L'obra demostra que altres països amb una diversitat de llengües similar, com Suïssa, disposen d'una major seguretat lingüística; és a dir, de més garanties i condicions que fan possible que una comunitat lingüística puga usar la seua llengua en totes les situacions socials.

Com a conclusió, reflexiona sobre la necessitat d'introduir un canvi substancial en la Constitució i en les polítiques lingüístiques que permeta avançar cap a una major seguretat lingüística, advertint que "la solució de 1978 s'ha demostrat limitada i curta, legitimadora de la desigualtat de llengües i drets lingüístics".

Vicenta Tasa Fuster és llicenciada en Dret i doctora en Constitucional per la UV, al costat d'un màster en direcció pública de la Universitat de Vigo. La seua tesi doctoral, 'Drets lingüístics i ordenament constitucional. Seguretat lingüística versus jerarquia lingüística. Un estudi comparat de Suïssa i Espanya', va obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat 2017-2018 de la UV i el Premi de Dret Manuel Durán i Bas (2017) de l'Institut d'Estudis Catalans millor treball de recerca. Actualment, la doctora és professora en el Departament de Dret Constitucional de la UV i forma part de la direcció de la Càtedra de Drets Lingüístics d'aquesta universitat.

Destacats