Bioparc València ha anunciat una ambiciosa ampliació de les seues instal·lacions que pretén redefinir l'experiència de visita amb un recorregut temàtic basat en la Ruta de la Seda. Amb una inversió prevista de 64 milions d'euros, el projecte promet convertir-se en una de les grans fites culturals i turístics de la ciutat en els pròxims anys. No obstant això, l'anunci ha despertat una onada de crítiques i oposició veïnal a causa del seu impacte en terrenys agrícoles històrics de l'entorn del Parc de Capçalera.
L'acte de presentació, celebrat recentment, va reunir l'alcaldessa de València, María José Catalá, a responsables de l'empresa concessionària Rain Forest i a membres de la Fundació Bioparc. Segons els seus promotors, el projecte connectarà simbòlicament València amb la Xina i Àfrica, en homenatge a un dels itineraris més influents de la història: la Ruta de la Seda. El recorregut proposat cerca entrellaçar cultura, naturalesa i tecnologia en una experiència "immersiva, educativa i familiar".
No obstant això, l'oposició no s'ha fet esperar. La plataforma ciutadana Taula per la Partida, que agrupa associacions i veïns de Campanar i Benimàmet, han emés un comunicat on denuncien que l'expansió amenaça un dels pocs reductes agrícoles actius dins del terme municipal. La controvèrsia posa en evidència el conflicte entre el model de desenvolupament urbà i la preservació del patrimoni agrícola valencià.
Així serà l'ampliació del Bioparc València: un recorregut de tres fases
El projecte d'ampliació es desenvoluparà en tres fases diferenciades:
Primera fase: El Camí Copto
Ja en marxa, esta fase recrearà l'antiga ruta marítima que connectava Àfrica oriental amb Egipte. Amb un pressupost de 18 milions d'euros, inclourà hàbitats representatius de zones com Mombasa (Kenya) o Alexandria, i combinarà espais naturals amb elements culturals com a temples egipcis, granges etíops i grans gabials. A més, s'inclourà una zona de restauració ambientada en Stone Town (Zanzíbar), amb una estètica que fusiona Àfrica oriental i el món àrab.
Segona fase: Les alqueries valencianes
Esta etapa abordarà la rehabilitació de les alqueries existents en els terrenys adjacents al parc. Estes construccions tradicionals de l'horta valenciana seran restaurades com a espais interpretatius centrats en la història local de la producció de seda. Amb una inversió superior a 1,2 milions d'euros, es busca explicar el cultiu de moreres, el cicle vital del cuc de seda i la rellevància històrica de València en el comerç tèxtil.
Tercera fase: La Xina Imperial
El nucli del projecte serà una vasta recreació cultural inspirada en l'antiga Xina. Amb més de 44 milions d'euros de pressupost, ocuparà els marges de l'accés principal al Bioparc i oferirà jardins xinesos tradicionals, espais per a cerimònies del te, espectacles d'ombres xinesques i experiències immersives en realitat virtual. Entre altres coses, es preveu que el visitant puga "volar" sobre parcs naturals xinesos muntat en un drac digital.
Segons Fernando González Sitges, director de la Fundació Bioparc, l'objectiu és "oferir una experiència que eduque, inspire i emocione", reforçant la projecció del parc com a referència internacional en divulgació ambiental.
Una oposició veïnal que creix: "No es pot construir sobre la història viva"
No obstant això, esta visió no convenç a tots. La plataforma ciutadana Taula per la Partida afirma que la intervenció és "aliena al context històric i cultural de l'horta" i suposa "una amenaça directa al patrimoni agrícola viu de València".
Els terrenys sobre els quals es planeja construir formaven part de l'horta en producció fins fa menys d'una dècada, i encara hui estan envoltats de parcel·les cultivades, séquies en funcionament i alqueries actives. Per als col·lectius socials, la proposta representa un pas més a la urbanització encoberta de l'entorn natural del Parc de Capçalera, disfressat sota un atractiu embolcall cultural i turístic.
El valor patrimonial de l'entorn no és anecdòtic. En 2019, la FAO va reconéixer el Regadiu Històric de l'Horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). Es tracta del quart enclavament a Espanya a rebre esta distinció. A més, l'històric Tribunal de les Aigües de la Vega de València, encarregat de gestionar l'ús de l'aigua de reg en la zona des d'època medieval, va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO.
"Nombroses institucions acadèmiques i culturals han alertat sobre el risc de pèrdua d'este patrimoni. Des del Consell Valencià de Cultura fins a la Universitat de València o el Comité Econòmic i Social Europeu han insistit en la necessitat de prioritzar la protecció del paisatge agrari enfront de l'expansió urbanística", expliquen des de la plataforma.
Propostes alternatives
Enfront de l'actual projecte, els col·lectius ciutadans proposen una alternativa basada en la recuperació de les alqueries com a centres d'interpretació de la seda; la posada en valor de les séquies com a rutes didàctiques; i la creació d'un corredor verd que connecte l'horta amb el centre de la ciutat. En el seu document "La Façana de l'Horta", estes entitats defensen un model de desenvolupament que aprofite la memòria agrària com a recurs turístic i educatiu, en lloc de substituir-la per recreacions escenogràfiques.
També plantegen una ruta cultural de la seda basada en elements patrimonials reals: la Llotja de la Seda, el Col·legi de l'Art Major de la Seda, les alqueries i el Tribunal de les Aigües. Este itinerari permetria integrar el relat de la Ruta de la Seda amb la identitat valenciana sense recórrer a escenaris artificials ni ocupar sòls d'alt valor ecològic.
Crida al diàleg
La plataforma Taula per la Partida ha sol·licitat a l'Ajuntament de València que suspenga temporalment el desenvolupament del projecte i òbriga un procés participatiu real amb el veïnat, associacions culturals, universitats i experts en patrimoni. "No es tracta de frenar el progrés, sinó que este es construïsca amb sentit, amb respecte al passat i amb una visió de futur sostenible", afirmen.
En un context en el qual la sostenibilitat i la identitat cultural són valors cada vegada més benvolguts per la ciutadania i pel turisme internacional, la polèmica entorn de l'ampliació del Bioparc podria convertir-se en una oportunitat per a repensar el paper de l'horta en el futur de València.