La proposta es va donar a conéixer a la fi de gener, es va recordar en campanya i ara, després de guanyar les eleccions i amb l'inici de les negociacions en marxa, s'ha recordat; l'Ajuntament posa els solars, empreses privades construeixen habitatges i
es fixa un lloguer màxim. És la proposta de Compromís per a, almenys al principi i sense cost per al consistori,
600 habitatges públics amb lloguer assequible. Públiques o, almenys, al 50%.L'encara alcalde en funcions, Joan Ribó, va llançar la proposta. Una nova fórmula que permetria la construcció d'habitatge públic "de manera àgil per a donar resposta a les necessitats urbanes". Segons el
Pla Estratègic d'Habitatge de l'Ajuntament de València, el preu oferit per als habitatges en lloguer ha pujat un 20% mentre que el nombre de pisos i cases disponibles ha descendit un 66%. Unes dades, no obstant això, desfasades: parlen de l'evolució del mercat entre 2014 i 2019. La situació, des de llavors,
s'ha agreujat.A València, els preus han pujat un 10% en només un any. Si es compara amb les dades que manejava el Pla de maig 2014, la pujada passa del 20% al
45%, amb increments més ràpids que el d'una altra grans ciutats com Madrid o Barcelona. El gener de 2019 el preu mitjà del sòl en lloguer era de 8,43 €,
només 40 cèntims menys que el màxim històric de la bambolla immobiliària en 2008.
Un exemple ja existent
Per a llançar la proposta el llavors alcaldable i probablement alcalde des del pròxim 15 de juny, va posar d'exemple iniciatives posades en marxa a Barcelona o Viena.En la capital catalana aquesta fórmula és l'empresa Habitatge Metròpolis Barcelona, posada en marxa durant la primera legislatura d'Ada Colau; una entitat 50% pública i 50% privada que preveu la construcció de
3.000 habitatges la pròxima legislatura amb un lloguer assequible entorn dels 500 €.
La fórmula és la mateixa que proposa Ribó: l'administració pública disposa el sòl, que no deixarà de ser públic, i les empreses s'encarreguen de construir els habitatges. L'exemple vienés és més potent: l'ajuntament limita els preus del lloguer des de 1917 i el 60% dels ciutadans habita en habitatge protegit.
Segons detallen des de Compromís, el contracte amb promotores o entitats financeres per a la construcció de l'habitatge passarà per una limitació "a un preu assequible" del futur lloguer. Es tracta, asseguren, de crear "una manera àgil" per a crear nous habitatges "
sense cost per a l'Ajuntament". Això és així, almenys, mentre la casa consistorial dispose de solars en desús.La relació de temps i solars dóna a Ribó i a la seua formació un càlcul de "600 habitatges públics durant el mandat". La col·laboració al 50% entre l'administració pública i el o els socis privats es dóna en l'empresa mixta, però sempre "amb el control de l'Ajuntament".
Mesures 'antibambolla'
No és l'única mesura, no obstant això, que pretenen dur a terme des de l'ajuntament. Una altra, encara que depén de les decisions de Madrid, podria tindre un efecte més ràpid en els preus. Es tracta d'"exigir al Govern que permeta als ajuntaments
marcar un preu màxim de lloguer en zones saturades, així com instar a definir els pisos buits", detallen des de Compromís. Amb la identificació d'habitatge en desús podrien aplicar "bonificacions de l'IBI als propietaris que lloguen" o "penalitzar als grans propietaris amb més de 10 pisos" que "retenen" llars en desús.També a través de l'empresa pública Actuacions Urbanes Municipals S.A. (AUMSA). La reducció del deute municipal va permetre eixir al consistori del Pla d'Ajust de Montoro i accedir a fons europeus. Aquests últims van permetre la compra de nous busos de l'EMT i, respecte a l'habitatge, la concessió d'un crèdit del Banc Europeu d'Inversions "que es destinarà" a través d'AUMSA "a la
construcció immediata de 340 habitatges públics". Aqueixa immediatesa depén, detallen, del que coste acabar tots els tràmits.Creuen que aquest nou model, unit al d'AUMSA i a la cessió de drets de superfície a promotores i cooperatives, podran "evitar l'explosió d'una nova bambolla immobiliària a la ciutat de València": "Ens permetrà influir i incidir en els preus del lloguer i oferir una alternativa a la població que veu com s'incrementen els seus lloguers a un nivell, evidentment,
molt major que el dels seus salaris".
