La renaturalització del Túria: més de 10 quilòmetres de cabal ecològic que connectarà amb la mar

Després de més de 50 anys, el nou llit del riu Túria de València connectarà amb la mar i unirà l'Albufera amb el parc natural del Túria

Guardar

Nou llit riu Túria
Nou llit riu Túria

Llum verda per a la renaturalització del nou llit del riu Túria de València. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) licita per 287.462 euros la redacció del projecte de connectivitat fluvial. Una actuació que no només permetrà la renaturalització de la zona, sinó que, després de 50 anys, tindrà una connexió directa amb la mar. Un cabal ecològic de més de 10 quilòmetres que unirà l'Albufera amb el Parc Natural del riu Túria.

Però, com serà la renaturalització del nou llit del riu Túria? Com s'establix en el plec de condicions, el projecte de naturalització del Túria preveu la creació d'un cabal ecològic permanent fins a la mar "que permeta mantindre els diferents ecosistemes existents en els cursos fluvials de les conques mediterrànies, i que permeta el lliure pas de les espècies i la distribució natural de sediments i biota".

Per a això, serà imprescindible que el llit dispose d'un cabal mínim d'aigua permanent – s'ha fixat en 400 litres per segon –. D'esta manera, per a assegurar este cabal, es planteja que la major aportació d'aigua provinga de les aigües tractades de la depuradora de Pinedo. Així, serà necessari comptar amb una infraestructura que tinga capacitat suficient per a realitzar eixe transvasament d'aigües durant uns sis quilòmetres de longitud: des de la depuradora de Pinedo fins a l'assut de Repartiment.

Una actuació de gran envergadura que afectarà els termes municipals de Quart de Poblet, Mislata, Xirivella i València ciutat, i que contemplarà, a més, altres treballs de restauració fluvial, que consistiran en l'eliminació d'espècies exòtiques invasores i la posterior plantació de vegetació autòctona de la ribera.

Riu Túria al seu pas per Quart de Poblet
Riu Túria al seu pas per Quart de Poblet

Cal recordar que el nou llit del riu Túria es va construir per a protegir la ciutat de València enfront d'inundacions com la de 1957. Des de llavors, este llit està pràcticament sec la major part de l'any, a excepció del tram de la V-31 i la seua desembocadura. Així mateix, es tracta d'una infraestructura dura que trenca la línia de renaturalització que ha estat duent a terme la capital del Túria en els últims anys. En este sentit, la licitació d'este projecte no només suposa un suport a les polítiques que es van dur a terme durant el govern de Ribó, sinó que tenyirà de verd esta zona del sud de la ciutat.

Després de conéixer-se la notícia, el regidor de Compromís per València, Sergi Campillo, assenyalava que estava "tremendament satisfet per la licitació de la redacció de la renaturalització del Nou Llit del Túria, un projecte que va començar amb la presentació de l'Estudi de Possibilitats que va fer l'alcalde Joan Ribó i jo mateix, com a responsable de l'Albufera en eixe moment, per a este espai. Un connector ecològic entre el parc natural de l'Albufera i el parc natural del Túria, que a més, després de més de 50 anys, permetrà que el riu Túria arribe a la mar".

No obstant això, sí que ha reclamat més suport per part de l'alcaldessa de València, María José Catalá. "Trobem a faltar el suport explícit de la senyora Català a este projecte. Un projecte troncal, a més, l'any de la Capitalitat Verda Europea, que significa la renaturalització, és a dir, portar vida a un espai degradat de més de 10 km, que serà a més un dels principals espais de biodiversitat i naturalesa per a tota l'àrea metropolitana de València. Senyora Catalá, ja és hora que es deixe de pensaetes i diga clarament que està a favor d'este projecte", ha conclòs Campillo.

La renaturalització del riu Túria, un dels projectes presentats a la Capitalitat Verda Europea

La ciutat de València ostenta, des de l'1 de gener de 2024, la Capitalitat Verda Europea, i este projecte de renaturalització per al nou llit del Túria va ser part dels pilars que van sustentar la candidatura, juntament amb les polítiques executades en els últims anys, com la recuperació de més de 100.000 m² per a ús de la ciutadania o la creació de noves zones verdes, com el parc Central o el futur parc de Desembocadura.

En l'actualitat, des de l'Ajuntament de València s'estan fent passos cap a la consolidació de la ciutat com un model de sostenibilitat urbana i compromís mediambiental amb la posada en marxa d'accions que seguixen la línia dels quatre eixos temàtics de la capitalitat – Mobilitat sostenible i espai públic, Horta i alimentació sostenible, Missió Climàtica València 2030 i Infraestructura verda i biodiversitat urbana – i l'eix transversal d'aliances que conformen el projecte.

Així, com ha explicat la regidora de Turisme i Innovació, Paula Llobet, "entre les accions municipals no sols s'han iniciat els tràmits formals necessaris perquè l'Albufera siga declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco; sinó que s'ha dut a terme la construcció de 12,1 quilòmetres de carril bici en 2024; la remodelació de línies d'EMT al centre; el projecte de 1.098 sensors de places d'aparcament; l'augment del 23,6% en la inversió destinada a la millora de la xarxa de proveïment d'aigua; així com la construcció de quatre nous parcs i la plantació de 2.000 arbres".

L'Albufera de València
L'Albufera de València

En relació amb el turisme, s'han creat quatre rutes verdes; el desenvolupament del festival Cuina Oberta; la celebració a València de l'única fira nàutica sostenible; així com la promoció d'activitats esportives en harmonia amb la sostenibilitat ambiental com la carrera 15K / 7,5K València Verda Oberta a la Mar i la Mitja Marató València Trinidad Alfonso Zurich.

A més, Llobet ha destacat "la col·laboració amb empreses i la Confederació Empresarial Valenciana per a mesurar i reduir la petjada de carboni, així com la presentació de la Carta Verda de València en la Cimera del Clima que se celebrarà a la ciutat al juny".

Destacats