Organitzacions socials denuncien "almenys vuit ataques neonazis" a València

Guardar

agresiones_racistas
agresiones_racistas

Desenes d'organitzacions socials de València han denunciat aquest divendres ser víctimes d'una "campanya d'agressions racistes i xenòfobes", després de registrar "almenys vuit ataques neonazis" contra les seues seus durant els passats mesos de juliol i agost, després de l'arribada del buc Aquarius al port amb 620 immigrants.

Segons han explicat alguns dels seus portaveus en roda de premsa, les entitats afectades són associacions en defensa dels drets dels migrants, centres religiosos i acadèmics i formacions polítiques i culturals que aposten per l'acolliment i la integració, informa en un comunicat la Fundació Cepaim per la convivència i la cohesió social.

El primer cap de setmana de juliol, la placa de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR-PV) va aparéixer "ratllada amb un esprai de color negre". També van patir pintades a mitjan juliol la Facultat de Psicologia, amb la frase 'A dalt Espanya, a baix immigració', Lambda i l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València.

Seguidament, en la matinada del 26 de juliol, "la Gran Mesquita de València va ser embrutada amb pintades i cartells amb missatges racistes i islamòfobs". "En llocs ben visibles van penjar un cartell amb la llegenda 'Stop Islam. Stop Jews' i van estampar grafits amb simbologia nazi i xenòfoba: l'esvàstica i la creu solar acompanyaven textos contra els "moros", han assenyalat les associacions.

En el reixat d'accés a la mesquita "van penjar despulles d'un porc amb una evident intenció ofensiva i amenaçadora contra la comunitat musulmana" i, aqueixa mateixa nit, "van ser tacats amb simbologia nazi els jardins del MuVim i la seu de Compromís a València".

Segons les plataformes, la Policia va identificar a diverses persones amb pots de pintura en els voltants i diverses càmeres de seguretat van gravar els atacs, per la qual cosa "els presumptes autors d'aquests actes vandàlics d'odi estarien ja identificats".

A la fi de juliol, "l'associació València Acull va ser atacada dues vegades en la mateixa setmana: el dia 30 van ser tapats els cartells de l'entrada amb els insults 'màfia', 'merda' i 'altra brossa', i el 3 d'agost la façana va aparéixer coberta amb quatre creues nazis de gran grandària".

"NO SÓN FETS AÏLLATS"

Des de les organitzacions afectades adverteixen que aquest tipus d'accions racistes i xenòfobes no són noves, però ara es produeixen en "un context de creixent criminalització de la immigració i les minories ètniques que afavoreix la violència directa contra les persones".

"Aquests grups neonazis alimenten l'odi i la por, sentint-se emparats per a actuar pel discurs d'alguns mitjans i polítics que presenten les arribades d'immigrants i persones refugiades com una invasió que amenaça la nostra cultura i benestar", subratllen, per a insistir que no són fets aïllats ni els seus autors actuen a títol personal.

De fet, creuen que es tracta d'"una campanya planificada per grups ultradretans organitzats, amb l'objectiu de contribuir a crear la sensació que existeix un clam popular contra les persones migrants i altres grups vulnerables". Al seu judici, "no solament tracten d'intimidar i deslegitimar el treball, sinó que van creant un ambient propici per a justificar noves i més violentes agressions".

També adverteixen que "la impunitat en la qual queden la majoria de les seues accions és un al·licient per a repetir-les". "Si ofenen amb les seues pintades i no passa gens, el següent és l'atac directe als qui són objecte del seu odi", lamenten, i insisteixen que "el racisme i la xenofòbia estan en auge, i la societat valenciana no és una excepció".

Encara que "oficialment, les xifres no són molt cridaneres --en 2017 va haver-hi a la Comunitat 38 casos de discriminació, segons el Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica, i 87 incidents vinculats amb delictes d'odi, segons el Moviment contra la Intolerància--, les entitats són "conscients que solament es denuncia un mínim percentatge dels casos perquè les víctimes tenen por a represàlies".

Les organitzacions relacionen aquest comportament amb les conseqüències "tan directes de l'agent discriminador com per part de l'entitat o institució que no els presta un tracte en igualtat de condicions", i també "perquè les persones immigrants, gitanes i altres grups vulnerables tenen interioritzats i assimilats com a fets naturals en la seua vida quotidiana les discriminacions, incidents d'odi i agressions xenòfobes i racistes".

RESPOSTA A L'AQUARIUS

No obstant això, les plataformes recalquen que "aquestes manifestacions de racisme i intolerància persistents estan sent reforçades en els últims mesos, per les accions de grups organitzats que pretenen normalitzar l'odi al diferent".

"Enfront de la solidària resposta de València a les persones refugiades arribades en l'Aquarius al juny, Espanya 2000 va engegar una campanya de rebot a l'acolliment: l'endemà que uns pocs ultradretans es concentraren en el port van aparéixer fullets en els quals s'acusava comerciants pakistanesos de finançar atemptats i es facilitava l'adreça de les seues tendes", denuncien.

També "activistes del grup neofeixista francés Generation Identitaire es van desplaçar a València per a realitzar una acció a l'arribada de l'Aquarius, encara que van ser interceptats per la Policia en els voltants del port quan intentaven accedir a la zona de recepció del vaixell".

DEMANEN REFORÇAR LES ESTRATÈGIES

Davant aquest tipus de casos, les plataformes reafirmen la seua aposta "per la convivència, la comunicació i la relació positiva entre les persones amb diferents valors culturals que conformem la societat valenciana".

Per a açò, exigeixen a les administracions local, autonòmica i estatal un increment de les mesures de prevenció, l'esclariment de les agressions per a evitar que es repetisquen i l'impuls de campanyes que mostren la realitat dels grups vulnerables, així com treballar en estratègies amb els cossos policials.

Sota aquest prisma, criden al fet que les polítiques "facen comprendre a tota la ciutadania que la principal amenaça a l'Estat de dret, la democràcia, la convivència, la cohesió i la pau social no són, com cada vegada creu més gent, els immigrants, les minories ètniques i altres grups de població, sinó el racisme i la xenofòbia".

Destacats