A on veure les Creus de Maig de València 2024?

Este és el recorregut per a veure les Creus de Maig dels barris de València 2024

Guardar

Creus de Maig  Diputació de València / foto Abulaila
Creus de Maig Diputació de València / foto Abulaila

Les Creus de Maig de València 2024 ja es poden visitar en els diferents barris de la ciutat. A partir d'este divendres, dia 3 de maig, i durant tot el cap de setmana, un total de 87 Creus de Maig s'han repartit per tota la ciutat, inundant la capital del Túria d'autèntiques obres florals. Des de les huit del matí, un jurat especialitzat ha anat recorrent les diferents creus per a atorgar els premis que, cada any, organitza l'associació Lo Rat Penat.

Així, en la categoria de secció Especial, on participen els monuments florals superiors a tres metres d'altura, els premis tindran una dotació econòmica de 1.000 € per al primer premi, 500 € per al segon i 200 € per al tercer; mentre que en la categoria Primera, els premis seran de 500 € per al primer lloc, 300 € per al segon i 200 € per al tercer.

Per a triar les creus guanyadores es tenen en compte criteris com la quantitat i qualitat de la flor, les rareses de les espècies vegetals i florals, la composició cromàtica, la simbologia, els elements i la flora autòctona, la presència d'aigua, els elements estructurals, el disseny, la innovació, l'originalitat i, en general, tots aquells detalls que ajuden a realçar la imatge de la Santa Creu. Per descomptat, queden desqualificades totes les Creus de Maig que no estiguen elaborades amb flors naturals i fresques.

Recorregut per les Creus de Maig de València 2024

En primer lloc, cal destacar que l'Ajuntament de València ha recuperat esta tradició, i s'ha sumat a la festivitat de la Creu de Maig instal·lant una enfront de l'edifici consistorial, que es pot visitar des d'este mateix divendres. El mateix ha fet la Diputació de València, que ha instal·lat la seua creu de maig en la plaça Manises, sent protagonistes els elements de l'horta valenciana, al costat de les flors. Estes dues creus no formen part del concurs que Lo Rat Penat organitza des de 1929.

La resta de Creus de Maig de València són les següents:

Categoria Especial

  • Plaça del Molí i Ermita de Vera (Associació L'Horta de València)
  • Pius XI – Conca (Junta de Festes Verge dels Desemparats de Patraix)
  • Plaça de la Santa Creu (Agrupació Falles del Carme)
  • Falla Maestro Gozalbo – Conde Altea
  • Associació Cultural Creus de Maig de La Torre
  • Falla Regne de València-Sant Valero
  • Falla de la Plaça de la Creu del Canyamelar

Categoria Primera

  • Grup de Danses Lo Rat Penat
  • RACV (Avellanes)
  • Plaça Sant Bult
  • Carrer José Benlliure, 47 (Pretorians i Penitents)
  • Carrer Escalante, 232 (Germandat de la Misericòrdia)
  • Església Verge del Carmen del Grau
  • Gloria – Felicidad – Tremolar (L'Oliveral)
  • Falla General Llorens
  • Parroquia Santiago Apòstol Beniferri (Plaça Gestalgar)
  • Parròquia El Saler
  • Falla Salamanca-Conde Altea
  • Falla Ministre Lluís Mayans – Platero Suàrez i Almassora
  • Falla Gayano Lluch
  • Falla Altet-Benicarló
  • Falla Lluís Lamarca – Velázquez
  • Falla Isabel la Catòlica – Cirilo Amorós
  • Falla Norman Bethune – Guillem Despuig Porta del Casal
  • Falla Castelló – Sogorb
  • Falla Joaquín Costa – Borriana
  • Falla Lo Rat Penat
  • Falla Santa M.ª Micaela – Martí l'Humà
  • Falla General Pando – Serrano Flores
  • Calle Sagunt (Parròquia El Salvador i Santa Mònica)
  • Falla Illes Canàries – Trafalgar
  • Carrer Mestra M.ª Carbonell (Centre Municipal d'Activitats de Persones Majors de la Malva-rosa)
  • Falla Plaça Lope de Vega
  • Falla Mestre Bellver – Marià Ribera
  • Falla Bisbe Jaume Pérez – Lluís Oliag
  • Col·legi Sant Pere Pasqual
  • Falla Santa Genoveva Torres – Arquitecte Tolsà – Alfauir
  • Parròquia de Sant Nicolau
  • Falla Olivereta – Cerdà i Rico
  • Falla Jacinto Benavente – Reina Dª Germànica
  • Centre de Formació Folgado
  • Falla Camí de Barcelona – Travessera i Camí de Moncada
  • Falla Pintor Goya – Brasil
  • Falla Ramiro de Maeztu – Humanista Furió
  • Carrer del Poeta Bodria, 2 (Confraria de Sant Cristòfol)
  • Falla Molinell – Alboraia
  • Falla Andrés Piles Ibars – Salvador Tusset
  • Parròquia Sant Esteve Protomàrtir
  • Falla Plaza Mossén Milà
  • Falla Daroca-Pare Viñas
  • Falla Blas Gàmez – Àngel de Villena
  • Plaça del Santíssim Crist de Natzaret (Associació Cultural de festes en honor al Crist de Natzaret)
  • Plaça del Carmen (plaça de l'arbre)
  • Falla Cervantes – Pare Jofré
  • Falla Polo i Peyloron
  • Falla Sapadors – Vicent Lleó
  • Plaça de la Creu de Mislata (Comissió de festes)
  • Carrer Noguera, 11 (Germandat del Santíssim Crist de la Concòrdia)
  • Carrer Ayora, 24 (dins del col·legi Esclaves de María Inmaculada)
  • Falla Hernández Lázaro-Valle de la Ballestera
  • Falla Verge de la Fontsanta
  • Carrer Ernesto Anastasio, 21 (Germandat del nostre Pare Jesús Nazareno)
  • Falla Guillem de Castro – Triador i Sant Pere Pasqual
  • Falla Mestre Rodrigo – General Avilés
  • Falla Dr Serrà – Carles Cervera – Clergat
  • Falla Josep M.ª Bayarri – Los Isidros
  • Carretera de la Creueta Alta, 11 (Veïns)
  • Falla Plaza del Pintor Segrelles
  • Falla Antiga Senda Senent – Albereda
  • Falla Plaça del Negret
  • Carrer Comèdies, 12 (Reial Societat Valenciana d'Agricultura i Esports)
  • Plaça de la Tenda (Benimàmet)
  • S. Francesc Asis de Mislata (Blasco Ibáñez)
  • Església Benicalap (Clavaris Sant Roque)
  • Sierra Martes-Miguel Servet
  • Falla Pedro Cabanes-Joan XXIII
  • Falla Periodista Gil Sumbiela-Lliri blanc
  • Església de Benimaclet
  • AVV Grup Antonio Rueda
  • Camí de Picanya-Nicolau Primitiu

Origen de les Creus de Maig de València

A València, esta tradició té el seu origen en l'edat mitjana, quan es va començar a commemorar la troballa de la creu de Jesucrist per Santa Elena, mare de l'emperador Constantí I el Gran. No obstant això, són moltes les festes paganes que celebraven l'arribada de la primavera amb ritus en els quals les flors tenien un paper protagonista. De fet, en l'antiga Roma, estes festes estaven relacionades amb la deessa Flora.

No obstant això, la festa de la creu va nàixer en l'edat mitjana. Es conta que per a comprovar que es tractava de l'autèntica creu de Jesucrist, Santa Elena la va col·locar sobre els malalts i els va curar.

Esta tradició es continua celebrant en altres localitats d'Espanya, com Còrdova o Granada. I en el cas de València es tracta d'una festivitat que està molt arrelada a la identitat valenciana.

Destacats