La normativa més restrictiva per a allotjaments turístics s'aprova a València

La mesura comptarà amb cinc cadenats, entre els quals destaca la limitació d'un 2% dels habitatges a usos turístics

Guardar

Entrada d'un apartament turístic
Entrada d'un apartament turístic

València avança en la seua lluita contra la turistificación, i ho fa amb l'aprovació de la norma més restrictiva als apartaments turístics que s'ha donat en territori espanyol. I és que la nova regla ha impossat cinc filtres que han de passar els immobles per a poder aconseguir una llicència per a ús turístic. Estos "tancats amb clau limitacions", com els ha anomenats el regidor d'Urbanisme i Habitatge, Juan Giner, busquen aconseguir una implantació sostenible i evitar la saturació d'allotjaments per a turistes que s'ha produït en alguns dels barris de la capital.

Ahir mateix, l'alcaldessa de València, María José Catalá, va avançar que només permetrà en els barris que el 2% dels habitatges es destinen a allotjaments turístics i s'imposaran fins a cinc mecanismes per a restringir encara més la proliferació d'allotjaments turístics a la ciutat. D'esta forma, el 98% dels immobles en cada barri seran d'ús residencial o destinat al comerç/oci.

No es podrà destinar a apartament turístic un pis en una comunitat de veïns i els baixos tampoc es podran utilitzar si la comunitat de veïns els rebutja, però ha de registrar-se en els estatuts de la comunitat. Sempre els allotjaments turístics hauran d'estar per davall d'habitatges d'ús residencial o en edificis complets. La normativa ja posa fre al fet que en un bloc de cases s'utilitze algun dels pisos per a apartament turístic, ja que sempre hauran d'estar en baixos o primera planta, mai per damunt. A més, l'Ajuntament obliga als que estiguen en primera planta a tindre accés independent de la finca.

Amb la finalitat de protegir als veïns, i mantindre una implantació equilibrada entre els barris, s'establixen fins a cinc cadenats, limitacions o controls per a aconseguir una implantació sostenible i no el caos actual generat per falta de control i normativa. València no està contra el turisme, ja que és un dels nostres motors econòmics i generadors d'ocupació, però ha de fer-se sense perjudici de les persones que viuen a la nostra ciutat.

CONTROLS O LIMITACIONS

El primer control que prohibirà la implantació de noves places turístiques en els districtes que superen el 8% de nombre de places turístiques (hotels i apartaments) respecte del nombre de veïns empadronats en el districte, és un primer nivell de protecció dels veïns.

Posteriorment, en un segon nivell de protecció dels veïns, es prohibirà en aquells barris que superen el 8% de nombre de places turístiques (hotels i apartaments) respecte del nombre de veïns (empadronats) en el districte.

D'altra banda, per a evitar la pèrdua de l'ús residencial a la ciutat i la seua substitució per l'ús turístic de forma generalitzada, s'establix una tercera protecció de l'habitatge pel qual el nombre d'habitatges turístics i apartaments turístics no podran superar el 2% del nombre d'habitatges residencials de cadascun dels barris. L'única limitació que va fer l'anterior govern va ser del 10% en el Cabanyal, huit punts per damunt de la nova limitació, que afectarà a tota la ciutat de València a excepció de Ciutat Vella que té la seua pròpia regulació que va aprovar l'actual govern.

A més, per a evitar que els habitatges turístics es concentren en una determinada zona dels barris, s'establix una quarta protecció dels habitatges que establix que els habitatges turístics no poden superar el 5% del total dels habitatges d'una poma d'habitatges.

Finalment, es proposa una cinquena protecció del comerç, ja que es limita al 15% de locals existents en cada poma d'habitatges on es pot desenvolupar un habitatge turístic, de manera que el 85% dels locals estaran destinats a altres usos terciaris: oficines, restaurants, bars, perruqueries, òptiques, farmàcies, clíniques, etc.

Amb la combinació d'estos 5 cadenats es blinda definitivament que els apartaments turístics ja no puguen anar a més a la nostra ciutat. A més s'inclou en la regulació per a incentivar que hi haja més oferta residencial la reversió dels habitatges turístics en habitatges d'ús residencial sempre que complisquen amb les condicions d'habitabilitat establides, flexibilitzant la compatibilitat entre terciari i residència. Just el contrari del que es regule en l'anterior legislatura.

"Esta normativa cerca protegir al veí, prioritzar l'ús residencial (l'habitatge) i el comerç de proximitat (perruqueria, cafeteria, farmàcia, clínica dental, el gimnàs, guarderies infantils, etc) apostant per un model turístic sostenible i de qualitat", explica el regidor d'Urbanisme, Juan Giner.

UNA HERÈNCIA CAÒTICA PER FALTA DE CONTROL

La ciutat ha mancat de normativa en esta matèria i ha provocat un augment dels apartaments sense control. Els huit anys de govern de Compromís i PSOE van ser de barra lliure per a la proliferació d'habitatges turístics legals i il·legals al no existir cap mena de regulació i per això més de 10.000 habitatges turístics il·legals estan registrades en les plataformes de lloguer turístic. Una herència greu a la qual ara es posarà fre amb la primera normativa municipal per a regular l'allotjament turístic.

Fins ara, no existien límits per a l'allotjament turístic per barris i districtes, podent arribar fins al 50%, i permetent els habitatges turístics sense límits màxims, excepte en el Cabanyal, on a la fi de 2023 es va fixar en el 10%, però únicament per als habitatges turístics. I on ho van fer va ser un fracàs, este és el cas del Cabanyal.

A més, les ordres municipals de tancament d'habitatges turístics il·legals s'han disparat en l'últim any amb més de 500 ordres de tancament, enfront de la mitjana anual de 70 del mandat anterior.

Destacats