El Bioparc València ha sigut testimoni d'excepció del naixement de la Rata talp nua, una raríssima espècie de mamífer que és pràcticament immune al càncer. El passat any en el mes d'abril van arribar altres dos grups reproductors de rata talp nua (Heterocephalus glaber) procedents de l'Institut Für Zoo-Und Wildtierforschung Berlin, (ALEMANYA), un d'ells gran format per 19 individus (7 mascles i 12 femelles) i l'altre una parella, mascle i femella.
En el primer d'aquests acaba de produir-se el naixement d'una ventrada. Aquest rosegador és únic entre els mamífers per presentar una forma de vida "eusocial", similar a la d'alguns insectes com a formigues o abelles. La vida de la colònia està governada mitjançant mecanismes químics, on només existeix una femella reproductora, la "reina", i d'un a tres mascles reproductors ". La resta dels individus de la colònia són estèrils i formen part de la "classe treballadora", bé com a "criats", "sapadors" que caven els túnels i "soldats".
El seu especial metabolisme ha despertat l'interés en la comunitat científica. Són els rosegadors més longeus; aconsegueixen els 30 anys de vida, alguna cosa excepcional per a un mamífer tan xicotet. El càncer té una incidència mínima en aquesta espècie; posseeixen un gen especial, el p16, que impedeix el creixement desordenat de les cèl·lules i el desenvolupament de tumors.
Estan perfectament adaptats a la vida hipogea (sota terra) i depenent del nivell d'oxigen passen d'homeoterm (sang "calenta" com la resta de mamífers) a pokiloterm (sang "freda" com els rèptils).
La rata talp nua és un rosegador d'existència exclusivament subterrània que viu en el subsòl de les zones àrides de la denominada "Banya d'Àfrica" (Somàlia, Etiòpia, Eritrea i Djibouti). Són perfectes excavadors, les seues colònies creen extensos sistemes de túnels que poden arribar a mesurar diversos quilòmetres de longitud. En BIOPARC València podem veure-les en la zona que recrea la vida subterrània de la Sabana, on les galeries que els alberguen estan visibles al públic i a través un vidre el visitant pot observar la seua evolució en els seus túnels per un complex sistemes de galeries i caixes-niu que permeten cobrir els requeriments biològics d'aquesta extraordinària espècie.
La penombra permanent en què viuen ha motivat una peculiar anatomia reduint la grandària dels seus ulls i la seua capacitat visual. Les seues potes són molt curtes i els permeten moure's amb rapidesa en els túnels, tant avance com arrere. El cap és desproporcionat, amb xicotetíssims ulls i orelles, i presenta grans incisius amb els quals cavar en la dura terra que, a més, se separen i mouen de forma independent. La pell manca de pèl.