Naix en Bioparc l'última zebra de l'any

Guardar

cebra bioparc
cebra bioparc
Una cria de zebra de Grant (Equus burchell iboehmi) va nàixer la matinada del passat dissabte en Bioparc València després d'un part que va succeir amb total normalitat i que ara es troba, igual que la mare, en perfecte estat, segons van informar fonts del parc valencià.El període de gestació d'aquesta espècie és entre 360 i 370 dies i, en aquest cas el cicle reproductiu ha funcionat a la perfecció. La mare, just va parir el 2 de setembre de l'any passat, així que l'equip tècnic ja esperava il·lusionat aquesta última cria. A l'inici de l'any, al gener i febrer, naixien els seus germans, dos mascles, així que ara es completa la prole d'aquest fèrtil ramat.Encara es desconeix el sexe de la cria a la qual ja podem veure al costat dels altres membres del grup en el recinte multiespècie de la sabana de BIOPARC on conviuen amb rinoceronts, estruços i marabús.Malgrat que la zebra de Grant és l'espècie més comuna d'Àfrica, el decreixement en la seua població ha despertat la preocupació entre els conservacionistes i la inclusió en l'en la llista roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) com "quasi amenaçada" és mostra d'això. En aquest sentit, cada vegada cobra major importància la seua preservació en captivitat, en la qual BIoparc València té "una destacada posició".Existeixen diferents espècies i subespècies de zebra que comparteixen un patró de disseny, encara que el dibuix de les franges és únic en cada individu igual que l'empremta digital en un humà. Es pensa que el laberint de ratlles que constitueix el ramat confon al depredador, complicant-li la tasca de triar presa. D'altra banda, en tractar-se de patrons únics, poden utilitzar-los per a reconéixer-se unes a altres dins del ramat.Finalment, existeix una última hipòtesi que assenyala que sota cada franja negra existeix una capa de greix que pot calfar-se prop de 20é més que les zones blanques. Aquesta diferència de temperatura al llarg del seu cos sembla generar corrents d'aire, que tindrien una funció termoreguladora, segons les mateixes fonts.A més, aquesta espècie tenen la tendència a adoptar una posició d'un amb el cap sobre el llom de l'altra pel perill que corren de ser caçades pels lleons. En la naturalesa viuen en grups familiars de 5 a 20 individus formats per un semental, femelles i els potrillos.

Arxivat a:

Destacats