El Museu Faller de València ha completat amb èxit la primera fase del seu ambiciós projecte de neteja i recuperació dels ninots indultats, tant grans com infantils, que formen part de la seua valuosa col·lecció. Esta iniciativa, fonamental per a la conservació del patrimoni faller, ha preparat el terreny per a l'inici de la segona fase, la finalització de la qual s'ha previst per al pròxim estiu. Amb això, s'haurà culminat la restauració integral de cara a la recepció dels nous ninots indultats de 2026.
Santiago Ballester, regidor de Falles, ha emfatitzat la transcendència d'estes tasques de restauració i conservació. Ha explicat que tant la col·lecció de ninots grans com la infantil «estaven molt necessitades d'una intervenció de reparació i recuperació que retornara el màxim esplendor als ninots perquè, malgrat el pas del temps, seguisquen transmetent al públic la història que els artistes pensaren quan el plantaren en cada falla». Esta intervenció no sols busca preservar les peces, sinó també mantindre viva la narrativa i l'esperit original de cada obra.
Detalls de la primera fase de restauració
La primera etapa d'este projecte s'ha iniciat en 2025 i ha abastat un total de 66 peces. D'estes, 21 ninots, tant grans com infantils, han sigut objecte d'una recuperació exhaustiva, mentres que altres 45 han rebut una neteja en profunditat. Les obres intervingudes cobrixen un ampli període cronològic, des de 1943 fins a 2023, segons ha detallat Rubén Facila de la Esperanza, tècnic en Restauració i Conservació del Patrimoni i responsable de l'actuació.
Facila ha assenyalat que “Es tracta de peces executades en tècniques diverses, com cartó pedra, escaiola, fibra de vidre, pasta de polièster, plastilina, poliuretà, fusta i elements metàl·lics, que presenten problemes propis tant de la seua naturalesa material com del seu envelliment, manipulació i exposició prolongada”. La diversitat de materials ha requerit un enfocament tècnic especialitzat per a cada cas.
Les accions específiques de restauració s'han centrat en diversos aspectes crucials:
- Estabilització estructural: S'ha consolidat clivelles, fractures, despreniments i pèrdues de suport en materials com cartó pedra, escaiola, fibra de vidre i poliuretà, frenant així el seu deteriorament actiu.
- Recuperació de la integritat volumètrica: S'han reintegrat mancances significatives que comprometien la comprensió iconogràfica i narrativa de les peces, sempre respectant la morfologia original documentada.
- Reintegració cromàtica: S'ha restablert la continuïtat visual mitjançant tècniques de reintegració amb pintura a l'oli o aerografia, assegurant que les intervencions no siguen discernibles.
- Correcció d'intervencions prèvies inadequades: S'han eliminat adhesius inapropiats, massillats inestables i solucions improvisades que afectaven l'estabilitat o l'estètica de les obres.
- Reintegració d'elements iconogràfics essencials: En els casos on l'absència de peces alterava el significat narratiu (com marcs, llenços o objectes simbòlics), s'ha procedit a la seua reproducció documentada per a restituir la coherència discursiva original.
Obres concebudes com peces efímeres i el seu valor patrimonial
La Regidoria de Falles, responsable de la gestió del Museu Faller de València, té entre les seues competències la promoció, protecció i divulgació del patrimoni festiu. L'objectiu d'esta intervenció global ha sigut recuperar elements que s'han perdut en el temps, altres que no han arribat al museu per diverses raons, o eixos que no s'han tingut en compte en restauracions anteriors, realitzades a finals del segle XX. Així mateix, s'han reparat desperfectes superficials i pèrdues de pigmentació causades per humitats o per la naturalesa dels materials, ja que estes obres s'han concebut originalment com a efímeres.
Les col·leccions de ninots indultats grans (des de 1934) i infantils (des de 1963) constituïxen dos dels cinc conjunts principals que el Museu Faller ha custodiat. El museu també ha exhibit la col·lecció de cartells oficials anunciadors de les Falles (amb exemplars que daten des de 1929), la col·lecció de retrats de les falleres majors i la col·lecció d'insígnies falleres.
Les intervencions realitzades han permés recuperar l'estabilitat estructural i la coherència estètica de les peces tractades, adaptant-les als estàndards de conservació museística contemporània sense alterar la seua identitat formal ni el seu caràcter històric. Des del punt de vista tècnic, l'aplicació de consolidacions estructurals amb pasta de polièster en zones crítiques, l'ús controlat de massilles a l'aigua per a la regularització superficial i la reintegració cromàtica a l'oli han proporcionat resultats estables i visualment integrats.
Una especial rellevància ha tingut la recuperació d'elements narratius perduts, ja que diversos ninots havien extraviat part del seu missatge simbòlic o satíric original, la qual cosa ha afectat la seua correcta lectura museogràfica. La restitució documentada d'estos elements ha permés retornar la coherència discursiva a les peces sense incórrer en falsificacions interpretatives.
En paraules del regidor Ballester, “tot això ha suposat una posada en valor de les dos col·leccions, a través de les quals es pot realitzar un recorregut històric per la història de la societat que, any rere any, ha salvat estos ninots, que s'han convertit en testimoni de la forma de vida i costums de cada moment”. L'edil ha afegit que “Amb esta intervenció el Museu Faller de València recupera l'esplendor dels ninots, i oferix un discurs museogràfic coherent que el públic valora en les seues opinions”. A més, la neteja dels ninots ha recuperat la policromia i vistositat de les obres indultades, posant en valor dos col·leccions fonamentals per a transmetre l'essència de la festa fallera a totes les persones que visiten l'espai cultural durant tot l'any, ha conclòs el regidor.
En el seu conjunt, el projecte no sols ha representat una actuació tècnica de restauració, sinó una posada en valor patrimonial del fons museístic, reforçant la conservació a mitjà i llarg termini d'un conjunt d'obres que representen diferents etapes estilístiques i tècniques de la història fallera contemporània.
Llistat d'accions realitzades en la primera fase de restauració
A continuació, es detallen algunes de les intervencions més significatives dutes a terme en diverses peces durant la primera fase:
- NINOT INDULTAT 1943 – La Cacahuera Estraperlista (Artista: Modesto González): S'ha recuperat la seua lectura iconogràfica original, que s'havia alterat profundament per pèrdues materials i substitucions improcedents. Esta peça posseïx un alt valor històric en el context faller de postguerra.
- NINOT INDULTAT 1956 – Turistas indios (Artista: Juan Huerta y Gasset): S'han tractat patologies estructurals pròpies de l'envelliment del suport de fibra de vidre, així com alteracions superficials en la policromia.
- NINOT INDULTAT 1958 – Vespa tipus llonganissa per dur iaies a missa (Artista: Regino Mas i Marín): S'ha reparat una esquerda estructural de gran desenvolupament en el far de la motocicleta, un element prominent i sotmés a tensions.
- NINOT INDULTAT 1959 – Llaurador valencià (Artista: Julián Puche Hernández): S'ha intervingut sobre un conjunt de patologies estructurals i superficials acumulades, derivades de l'envelliment del cartó pedra i de manipulacions prèvies.
- NINOT INDULTAT 1960 – Tertúlia de vells (Artista: Julián Puche Hernández): S'han abordat alteracions pròpies de l'envelliment del cartó pedra i de l'ús museístic continuat.
- NINOT INDULTAT 1981 – No canvies senda vella per novella (Artista: Julián Puche Hernández): S'han corregit alteracions estructurals i superficials causades principalment pels successius trasllats i moviments dins del Museu Faller.
- NINOT INDULTAT 1987 – Valencia Mora y Cristiana (Artista: Miguel Santaeulalia): S'han reparat esquerdes i descrostats en la base de la figura femenina i en l'espasa del cavaller.
- NINOT INDULTAT 1988 – Country: Pentinant-la de fallera (Artista: Agustín Villanueva Cuéllar): S'ha tractat una fractura severa en la zona del cabell, agreujada per una intervenció prèvia inadequada amb plastilina.
- NINOT INDULTAT 1989 – Qui es sabater, que fasa sabates (Artista: Vicente Agulleiro Aguillela): La intervenció ha tingut un marcat caràcter narratiu, restituint el llenç central la pèrdua del qual alterava el missatge satíric.
- NINOT INDULTAT 1996 – Espantall (Artista: Vicente Lafarga): El conjunt presentava una fractura estructural greu en una branca superior que sustentava un ocell, comprometent l'estabilitat.
- NINOT INDULTAT INFANTIL 1982 – La caiguda del imperi marrà (Artista: Hermógenes Aroca Gómez): S'han corregit alteracions estructurals significatives que comprometien l'estabilitat física i la lectura formal.
- NINOT INDULTAT INFANTIL 1985 – Sereno (Artista: Joan Canet Bonora): S'ha realitzat l'estabilització estructural del fanal que articula compositivament l'escena.
- NINOT INDULTAT INFANTIL 1987 – Un món d'Il·lusions (Artista: Pascual Calleja Albelda): S'ha abordat una problemàtica complexa derivada de l'ús extensiu de plastilina com a material escultòric en la decoració superior.
- NINOT INDULTAT INFANTIL 2005 – Carnelstoltes, moltes voltes (Artista: Roberto e Iván Parra Pérez): S'han tractat diverses alteracions estructurals i despreniments que afectaven l'estabilitat material i la lectura compositiva.
- NINOT INDULTAT INFANTIL 2007 – Tiene duende (Artista: María Valero): S'han corregit alteracions estructurals i pèrdues volumètriques que afectaven l'estabilitat i la lectura expressiva.
- NINOT INDULTAT INFANTIL 2008 – Els xiquets de la arreplegà (Artista: Joan S. Blanch): S'ha intervingut en una alteració puntual però significativa des del punt de vista compositiu.
- NINOT INDULTAT INFANTIL 2019 – La cápsula del temps (Artista: Bernardo Estela): S'ha resolt una problemàtica estructural localitzada, tècnicament complexa per la configuració tancada i compacta del conjunt.
- NINOT INDULTAT 2023 – La pirotecnia (Artista: Carlos Carsí García): S'ha restituït un element iconogràfic essencial l'absència del qual alterava significativament la lectura narrativa de la peça.