El succeït ahir en les portes de les Corts pot portar cua, ja que no és l'únic cas que es dóna en la vida real. El fet que el valencià siga una llengua cooficial en l'estat espanyol fa possible que els valencianoparlants s'expressen amb total llibertat en qualsevol àmbit i situació. Per açò, el succeït ahir amb Maria Josep Amigó en la celebració del Dia de les Corts, en la reivindicació per un tracte just en els Pressupostos Generals de l'Estat convocada conjuntament amb el president de les Corts, Enric Morera, i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies és una gota més en un got que comença a vessar. "El mateix que em passe ahir quan em van identificar, em va passar fa 25 anys amb la Guàrdia Civil. Em van parar, em van fer baixar del cotxe i em van identificar. També em vaig dirigir a ells en valencià pel qual em van contestar que 'yo le hablo en castellano, usted me contesta en castellano'. Li vaig dir que no i, al final, no passa res. El succeït ahir és el mateix despotisme que el de fa 25 anys", assenyalava Maria Josep Amigó a València Extra.
Segons les principals línies de la doctrina del Tribunal Constitucional en la matèria, "la cooficialitat de les altres llengües espanyoles ho és pel que fa a tots els poders públics radicats en el territori autonòmic, sense exclusió dels òrgans dependents de l'Administració Central i d'altres institucions estatals en sentit estricte" i afegeix que "en els territoris dotats d'un estatut de cooficialitat lingüística l'ús dels particulars de qualsevol llengua oficial té efectivament plena validesa jurídica en les relacions que mantinguen amb qualsevol poder públic radicat en este territori, sent el dret de les persones a l'ús d'una llengua oficial un dret fundat en la Constitució i el respectiu Estatut d'Autonomia". (SSTC 82/1986 i 123/1988). Per açò, qualsevol persona en el territori de la Comunitat Valenciana pot expressar-se en valencià sense necessitat de canviar d'idioma llevat que siga una mera qüestió d'enteniment.
No obstant això, i malgrat que la legislació 'protegeix' a aquells que parlen valencià, la llibertat d'idioma no sempre es veu corresposta en la vida real. Molts són els casos de valencianoparlants que han sigut identificats, fins i tot algun arrestat, per parlar la seua llengua. "Desgraciadament em consta que passa més vegades del que la ciutadania pensa. El que passa és que els ocorre a ciutadans anònims, com al meu fa 25 anys, i els mitjans no es fan ressò. Hi ha molts companys i amics del Facebook que m'han explicat que a ells també els ha passat algun cas similar. És vergonyós. Ahir podia haver acabat malament si algun dels quals allí hi havia haguera dit alguna cosa fora de lloc, però van ser tots molt correctes, l'única cosa que van dir és que tots treien el DNI perquè els identificaren a ells també", comentava la vicepresidenta de la Diputació.
Entre les solucions que Maria Josep Amigó assenyala per a eradicar estos fets estan la possibilitat que cada vegada que passen es denuncien. "Per a evitar que passe açò, pense que s'hauria de denunciar cada vegada que passe. A més, tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional hauria de fer un esforç per a entendre el valencià. Ningú els demanarà o exigirà que ho parlen però si poden entendre-ho. En cap moment li vaig exigir que em parlara en valencià però em consta que si m'entenia perquè li seguia parlant i em contestava. Vivim en una Comunitat bilingüe, el mínim és esforçar-se a entendre'ns. Em consta que el conseller, Vicent Marzal, es va posar en contacte amb Moragues per a cercar solucions amb cursos i altres... Ens queda molt camí per fer, s'haurien de denunciar estos fets i no permetre que et facen baixar la cara per parlar en la nostra llengua" concloïa Amigó.