Les 80 mostres de la Senyera de 1545 permetran fer una rèplica

Guardar

Senyera 1545
Senyera 1545

Personal de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) ha pres vora 80 mostres de la Reial Senyera original de 1545, custodiada al Museu Històric Municipal, per analitzar els materials i la tècnica de fabricació emprats, com a pas previ a l'elaboració d'una nova rèplica. Per a l'estudi s'utilitza un microscopi que permet examinar in situ cada fil en detall, a més de l'examen que es fa al laboratori. El pròxim dia 24 un equip de la Universitat de València (UV) i de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (EASD) escanejarà en 3D la cimera per fer una reproducció. Aquests treballs formen part del projecte europeu SILKNOW promogut per la UV, amb què es pretén catalogar i documentar el patrimoni seder de la Unió Europea des de l'Edat Mitjana.

"Estimar la nostra cultura i el nostre patrimoni històric implica cuidar-lo, restaurar-lo i mantindre-lo en les millors condicions", ha manifestat la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello. "Gràcies a la col·laboració amb el projecte SILKNOW, en què estan implicats tant la UV com l'IVCR+i i l'Ajuntament de València, estem duent a terme la presa de mostres de l'autèntica Reial Senyera del segle XVI per poder tindre un coneixement major de com es va confeccionar, amb quins materials i de quin mode per, d'aquesta manera, tindre més informació que ens permeta poder restaurar-la i mantindre-la en les millors condicions possibles". L'edil també ha recordat que la Senyera facsímil de la bandera de 1545, que presideix la processió del 9 d'Octubre, es va desplaçar el passat mes de novembre a les dependències de l'IVCR+i, on està sent restaurada.

Les vora 80 mostres de la Reial Senyera de 1545, que es troba al Museu Històric Municipal, serviran per a identificar els components i les tècniques tèxtils emprades, així com per a observar les patologies del teixit original. De cadascun dels fils arreplegats s'analitzen diversos aspectes, com ara la densitat, diàmetre, llargària, materials, colorants o estat de conservació, entre altres. Per a això, el personal de l'IVCR+i empra un microscopi i fa microfotografies de la bandera, de 177x280 centímetres aproximadament, dins de les instal·lacions de l'edifici consistorial on es custodia i, a més, trasllada les mostres al seu laboratori per complementar l'estudi. La setmana que ve es desenvoluparan treballs de cromatografia. Tota la informació recaptada en esta fase s'utilitzarà per elaborar una nova rèplica de la Senyera del segle XVI.

La subdirectora de l'IVCR+i, Gemma Contreras, ha indicat que "es realitzaran estudis de colorimetria i espectrometria tant a aquesta peça com a la rèplica de 1928 que s'està intervenint en aquests moments en el departament de conservació i restauració tèxtil de l'IVCR+i, la qual cosa ens permetrà conéixer amb exactitud els colors de les sedes emprades en tots dos casos, així com la detecció de components orgànics empleats en la tinció de les sedes, el que possibilitarà establir diferències i semblances entre les dues Senyeres". D'altra banda, el pròxim dia 24 un equip integrat per tècnics del Laboratori d'Anàlisi i Diagnòstic d'Obra d'Art de la Facultat de Geografia i Història de la UV i del Laboratori de Producció Digital de l'EASD prendrà mostres addicionals per determinar les matèries colorants de la tela. També escanejarà en 3D la cimera de la Senyera per tal de fer una reproducció de l'element de metall situat en la part superior del màstil.

Aquests treballs al voltant de l'ensenya de 1545 formen part del projecte SILKNOW (Silk heritage in the knowledge society) impulsat per la UV i subvencionat per la Unió Europea dins del Programa d'Investigació Horitzó 2020. En ell participen centres d'investigació de diversos països, entre ells l'IVCR+i. L'Ajuntament s'ha afegit a través d'un conveni amb la UV per tal de documentar de forma exhaustiva l'exemplar conservat al Museu Històric Municipal. La finalitat de SILKNOW és promoure la conservació, difusió i millor coneixement del patrimoni europeu seder dels segles XV al XIX, a través de diverses branques d'investigació, des de la història de l'art fins a les noves tecnologies. Entre els objectius del projecte s'inclou l'avanç científic en la identificació de les tècniques, matèries primes i dissenys desenvolupats al llarg d'aquests cinc segles per a la producció de teixits de seda, així com l'aplicació del coneixement generat en la preservació, difusió i desenvolupament social del patrimoni històric.

La vicerectora de Cultura i Esports de la UV i directora de SILKNOW, Ester Alba, ha explicat que "aquest uneix la protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural lligat a la seda i les eines tecnològiques com a procés de documentació i memòria. Entre les eines realitzades destaca el teler virtual que permet visualitzar les tècniques històriques sense posar en risc la materialitat del bé cultural i oferir, així, través de la imatge augmentada i virtual una major comprensió del patrimoni, des de l'accessibilitat universal".

Destacats