Pot una plaça centenària convertir-se en un banc de proves per a l'arquitectura del futur? A València, la resposta és que sí, i ja està ocorrent. La plaça del Patriarca, un dels enclavaments històrics més sensibles del centre de la ciutat, alberga des d'esta setmana una instal·lació arquitectònica efímera, desmuntable i reversible promoguda per la Universitat Politècnica de València (UPV) amb el suport de l'Ajuntament. El projecte es diu "La ciutat a assaig: arquitectures efímeres per a innovar el futur urbà" i arriba en un moment simbòlic: el 60 aniversari de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPV (ETSA-UPV).
Un prototip urbà en ple cor històric
La instal·lació no és una escultura ni una decoració temporal a l'ús. És, en realitat, un prototip urbà experimental: una estructura lleugera, oberta, modular i sostenible pensada per a mesurar, analitzar i avaluar com respon l'entorn davant una intervenció arquitectònica contemporània. L'elecció de la plaça del Patriarca no és casual: la seua alta afluència de ciutadans i visitants, combinada amb el seu elevat valor patrimonial, la convertix en un escenari ideal —i exigent— per a posar a prova solucions que aspiren a replicar-se en altres punts de la ciutat.
El projecte ha sigut possible gràcies al Sandbox Urbà de València, un instrument impulsat des de l'estratègia València Innovation Capital que, en a penes dos anys de funcionament, ha facilitat el desenvolupament de 48 projectes pilot, dels quals nou ja han finalitzat. Es tracta d'un instrument únic a Europa perquè obri la ciutat a la innovació i l'experimentació procedent de qualsevol sector, activitat o tecnologia, incloses les humanitats. L'arquitectura, en este cas, ocupa el centre de l'escenari.
"Ens permet obrir la ciutat a l'experimentació responsable i convertir l'espai públic en un entorn real d'aprenentatge. Amb iniciatives com 'La ciutat a assaig' volem comprovar, mesurar i avaluar noves solucions abans de plantejar la seua possible aplicació en altres punts de València" - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Què es mesura i per què importa
Més enllà del que és visual, el verdader valor del projecte està en les dades que generarà. La instal·lació permetrà analitzar en condicions reals variables que rares vegades es mesuren en conjunt: el confort microclimàtic de l'espai, els patrons d'ús i apropiació ciutadana, l'eficàcia d'estratègies passives i solucions basades en la naturalesa, la viabilitat tècnica i logística d'este tipus d'estructures, la percepció dels usuaris i les emissions de CO₂ equivalent al llarg del cicle de vida de la intervenció. És, en essència, una radiografia completa de com funciona una plaça quan se li afig un element nou.
El mètode inclou a més una avaluació comparativa abans i després de l'actuació, la qual cosa permetrà identificar amb precisió les condicions d'èxit, les limitacions i la possibilitat de traslladar estes solucions a altres espais de la ciutat. No es tracta de decorar una plaça, sinó d'aprendre'n.
Universitat, ciutat i ciutadania com a coautors
El projecte involucra directament professorat, personal tècnic i alumnat de l'ETSA-UPV en totes les fases del procés, des del codisseny i la construcció fins al desenvolupament d'activitats i l'avaluació de resultats. La instal·lació està concebuda, a més, com un espai obert al públic: podrà acollir exposicions, conferències, tallers i activitats educatives relacionades amb l'arquitectura, l'urbanisme i la planificació de la ciutat.
En el conjunt del Sandbox Urbà han participat fins ara 48 entitats: 36 empreses, set instituts tecnològics, tres organismes del sector públic i dues universitats. Amb "La ciutat a assaig", la universitat no sols participa com a investigadora, sinó com a constructora i usuària del propi espai públic que estudia. És un gir metodològic rellevant: aprendre fent, al carrer i amb la gent.
"El valor del Sandbox està precisament a poder passar de la idea a la prova real d'una manera controlada i avaluable. València es convertix així en un espai on la universitat, l'administració i la ciutadania poden aprendre conjuntament i generar evidència per a decidir quines solucions funcionen" - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Un aniversari que ix al carrer
Complir 60 anys podria haver-se celebrat amb una exposició retrospectiva, un acte acadèmic o una publicació commemorativa. L'ETSA-UPV ha optat per una cosa més ambiciosa: convertir el seu aniversari en una oportunitat de transferència de coneixement real, tangible i mesurable. El projecte "La ciutat a assaig" és, en este sentit, una declaració de principis: l'arquitectura no acaba a l'aula ni en el paper, sinó en l'espai públic que habitem cada dia.
La instal·lació està dissenyada per a no deixar empremta permanent. No hi haurà afeccions al paviment, al subsol ni als elements protegits de la plaça, i l'espai serà restituït una vegada conclosa l'experimentació. Una intervenció que arriba, pregunta, escolta les dades que genera i se'n va. Just el que hauria de fer qualsevol bona arquitectura: millorar la vida de les persones mitjançant solucions reals i mesurables.