Fa ja set anys, la Universitat de València es va proposar un "ambiciós" objectiu. Era la universitat ja llavors, segons recorda el Cap de Servei de Política Lingüística (SPL), una "illa" quant a la protecció i ús del valencià; políticament, la llengua, no estava en el seu millor moment. Llavors van fixar un objectiu; aconseguir la igualtat lingüística en la docència per a 2022.
D'ací a tres anys, el percentatge d'oferta en valencià ha de ser, mínim, del 50%, igual que el castellà. Per a aquest curs està en el 46%, així que el Cap, Alfons Esteve, el veu pròxim: "Sembla que ho aconseguirem. Encara que sempre hi ha marge de millora".
El valencià no està en la seua millor situació històrica, però sí en una de les millors quant al context més recent. D'una presència escassa i esporàdica per part de les institucions i polítics abans de 2015, ara és la principal llengua entre tots dos. Un reflex que ajuda, creu Esteve i també des d'associacions com Escola Valenciana, al fet que es trasllade a la societat.
És també l'educació un d'aqueixos àmbits que, com a reflex de la societat i, al seu torn, 'productor' de les relacions que es produeixen en aquesta, juga un paper fonamental en la normalització del valencià. Tant és així que la setmana passada, el Consell d'Europa, alertava de la "preocupant situació" del valencià -i altres llengües com el galego- en la Comunitat Valenciana. Els 'deures' incomplits de l'Estat es tradueixen en el fet que, encara que hi haja una major presència de la llengua en educació primària i administració autonòmica, no siga així en les competències estatals. "És preocupant, especialment en l'Administració de l'Estat i el Sistema Judicial", assevera.
Incentius lingüístics
Una de les solucions proposades perquè el valencià continue millorant la seua presència en la societat, tendència que va adquirir a partir de 2015 després d'anys de reculada, és precisament augmentar la seua presència en tots els nivells d'educació. Especialment en les universitats. Ací, la Universitat de València porta avantatge.Des de la posada en marxa del Pla per a arribar a una igualtat lingüística, des del Servei de Política Lingüística es van posar en marxa diferents iniciatives perquè, en un procés gradual, cada vegada més professors s'animen a donar les seues classes i materials en valencià; així, els estudiants valencianoparlants -o no i que ho desitgen- podran optar a estudiar en la llengua pròpia.
Elena García, professora de Dret del Treball, forma part d'aqueix Personal Docent Investigador (PDI) que, gràcies al SPL, dóna ara totes les seues classes en valencià. Ella ha fet ús d'una de les principals mesures del SPL: el sistema d''incentius lingüístics'. Es tracta d'una bonificació econòmica per utilitzar el Servei, amb els seus tècnics, per a traduir tot el material docent i "assegurar que tinga un bon nivell de llengua", com detalla Esteve. Però a més el SPL ofereix serveis d'acreditació d'idiomes, grups de xarrada i fins i tot "voluntariat lingüístic" que expliquen, per exemple, la possibilitat de continuar els estudis en valencià a alumnes de batxiller.
García constata que l'acceptació entre l'alumnat és, en general positiva. Així com la millora de les competències lingüístiques de l'alumnat, que cada vegada "demana menys coses en castellà" en les classes en valencià. Creu necessària aqueixa igualtat, amb una "demanda" darrere per part d'usuaris, encara que pot haver-hi "resistències" per part dels professors: "Potser, fins i tot valencianoparlants, no se senten segurs o necessiten un reforç". Ací, assegura, el "Servei de Política Lingüística té molt a dir".
Aquest reportatge ha sigut possible gràcies a la col·laboració del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.