Finalitzat el 2015, a la ciutat de València no hi havia cap contenidor de matèria orgànica. Poc més de sis anys han passat des de llavors i en la capital del Túria aquest tipus de contenidors ja són els que predominen. De fet, en l'actualitat hi ha més de 3.912 repartits per tota la ciutat després de diversos anys d'impuls per part del govern municipal d'iniciatives del foment del reciclatge d'aquest tipus de residus.
Si bé l'Ajuntament s'ha centrat molt a incorporar un número tan elevat de contenidors de matèria orgànica, tot això no s'explicaria sense una campanya informativa prèvia de conscienciació per al ciutadà. Entre altres coses, es van repartir 224.000 kits d'ajuda al reciclatge, es van distribuir unes 395.000 cartes informatives en domicilis i es van reorganitzar els contenidors en illes.
Respecte a aquesta última idea, el regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, explica la importància que té agrupar els diferents contenidors de recollida selectiva (restes, envasos, cartó i vidre) perquè "d'aquesta manera s'incentiva la separació de residus, ja que ho tens més fàcil perquè no t'has de desplaçar". "Des de l'Ajuntament hem de facilitar aquest tipus de coses perquè no tothom té el mateix ànim per a reciclar per diverses raons", afig.
Durant el 2021, es van instal·lar a la ciutat de València 2.576 contenidors marrons que es van començar a implementar progressivament a partir de 2015 fins a arribar al 100% del municipi el desembre passat. D'altra banda, un dels objectius d'Ecologia Urbana és que les tones de residus del contenidor gris, els no reciclables, baixen. En aqueix sentit, s'ha registrat un descens del volum de recollida de la fracció resta que, "per primera vegada no està lligada al creixement econòmic", apunta l'edil.
I és que segons les dades aportades, les tones de recollida selectiva continuen creixent, mentre que les de restes segueix amb una tendència "important" a la baixa, malgrat ser el residu del qual més es recull, unes 239.142 tones en tot l'any passat. Així, en 2021 es van recollir 26.379 tones de matèria orgànica (22% més que en 2020), 21.732 de cartó (un 18% més), 16.691 d'envasos (19% més) i 14.136 de vidre (7,6% més).
Augment en el nombre de contenidors
El nombre total de contenidors a la ciutat ha augmentat considerablement. Sobretot, si es compara amb 2015, ja que en sis anys s'ha passat de 15.375 contenidors a 22.766, la qual cosa suposa un augment del 48,08%.
No obstant això, no tots han augmentat. L'únic contenidor que s'ha reduït és el de restes, que ha passat de 9.647 en 2015 a 8.935 en 2021 i si abans suposava un 23% del total de contenidors, ara suposa tan sols un 39,25%. "Els contenidors de restes han disminuït perquè volem fomentar el reciclatge", ha apuntat Campillo, que ha fet també referència a l'"espectacular" evolució del nombre de contenidors de matèria orgànica, que ja representa el 17,18% del total.
Pel que respecta a la resta de contenidors, el vidre és un dels més estables, ja que tan sols ha registrat un augment en el seu número inferior als 700, per la qual cosa a penes arriba al 12% del total. Per part seua, el paper i cartó i els envasos augmenten de manera important, ja que des del 2015 s'han duplicat els seus números. El paper i cartó ha passat de representar un 12% a un 14,45% comptant amb 3.285 contenidors a diferència dels 1.886 de fa sis anys. Els envasos també guanyen terreny i se situen a la par dels contenidors de matèria orgànica quant a percentatge i número total (3.912). Encara que especificava Campillo que hi ha un gran nombre de contenidors marrons que no s'han arribat a comptabilitzar, per la qual cosa són els que predominen.
Per a arribar a aquests números, l'Ajuntament ha elevat significativament el pressupost destinat al reciclatge en els últims anys. S'ha passat de destinar 59, 02 milions d'euros l'any 2015 a 79,60 en 2022, la qual cosa suposa un increment percentual d'un 34% aproximadament. Aquest augment es veu reflectit en la quantitat de tones de recollida selectiva de 2021 en comparació a l'any 2011, ja que en tots augmenta.