La prolongació del carrer Miniaturista Meseguer de Benimàmet facilitarà els desplaçaments a Beniferri i Burjassot

Guardar

 El regidor d'Hisenda, Borja Sanjuán
El regidor d'Hisenda, Borja Sanjuán

La prolongació del carrer Miniaturista Meseguer, en Benimàmet, suposarà la urbanització d'una zona en desús paral·lela a les vies de Metrovalencia, en la qual s'habilitarà una vorera per als vianants i un nou carril bici que millorarà la connexió entre l'esmentat poble de València i Beniferri i Burjassot, i facilitarà l'ús de vehicles de mobilitat sostenible, segons es desprén del projecte urbanístic aprovat hui en la Junta de Govern Local.

El regidor d'Hisenda, Borja Sanjuán, ha ressaltat este acord del conjunt d'assumptes tractats per l'executiu municipal, "perquè s'emmarca en la política de recuperació de l'espai públic per a la ciutadania". També ha incidit en el fet que València ha ingressat 9,6 milions del Ministeri d'Hisenda per la devolució de l'IVA de 2017. Finalment, ha donat compte de la memòria d'Activitats del Jurat Tributari corresponent a l'any 2021, que indica que actualment la ciutadania recorre només un 8% de les resolucions relacionades amb els impostos locals, mentre que l'any 2011 es recorrien fins al 22%.

Respecte a l'acord de prolongar el carrer Miniaturista Meseguer, el regidor Borja Sanjuán ha recordat que la zona que s'intervindrà no compta actualment amb cap urbanització "i que l'actuació, molt esperada pels veïns i veïnes de Benimàmet, suposarà una millora notable en la connexió de la pedania amb Beniferri i Burjassot".

El projecte, que compta amb un pressupost de 400.000 euros i un termini d'execució d'uns tres mesos, preveu urbanitzar part d'este terreny per a prolongar el carrer Miniaturista Meseguer, en paral·lel a la via de Metrovalencia".

Segons el projecte, es dotarà al nou tram d'una calçada de 6,9 metres d'amplitud, un carril bici bidireccional de 2,5 metres d'ample i segregat de la calçada mitjançant vorada discontínua, i una vorera de 5 metres d'ample amb diversos elements d'urbanització. D'altra banda, en el costat nord de la calçada s'executarà un mur per a protegir el desnivell existent, separat 30 centímetres de la calçada mitjançant una vorada. Sobre aquest mur es col·locarà una malla electrosoldada pintada. L'ample total del nou carrer serà de 15 metres. Així mateix, en les voreres projectades s'instal·laran escocells i nou arbratge, una nova xarxa d'enllumenat, i bancs. S'instal·laran també dues xarxes de reg independents, una en cada municipi, per al reg de l'arbratge.

En la Junta de Govern Local també s'acceptat l'ingrés de 9,6 milions d'euros (600.000 euros d'interessos) del Ministeri d'Hisenda "per a compensar la pèrdua de recaptació de l'IVA en 2017 a conseqüència de la modificació del sistema de càlcul que va introduir llavors el Govern".

Referent a això, el regidor d'Hisenda ha explicat que "la devolució de les quantitats mal computades de l'IVA de 2017 s'ha produït després de les reclamacions que s'han realitzat per part de tots els ajuntaments des de llavors i que no havien sigut acceptades per l'Executiu fins hui".

"El pagament dels 9,6 milions que ha realitzat el Ministeri d'Hisenda respon al càlcul final que va realitzar l'Ajuntament de València sobre les quantitats que van deixar de recaptar-se a conseqüència de la modificació de l'IVA en 2017 i que eleva en prop d'un milió d'euros la xifra que s'havia estipulat inicialment", ha conclòs.

Relació "fluida" amb la població en matèria tributària

Finalment, parlant de tributs, Sanjuán ha donat compte de la memòria d'activitats de Jurat Tributari, "un tribunal econòmic administratiu que té l'Ajuntament de València de manera voluntària perquè les persones puguen formular les reclamacions que consideren oportunes sobre els impostos locals sense la necessitat d'anar-se'n a la jurisdicció contenciosa administrativa, i perquè la relació amb la població en matèria tributària siga el més fluid possible".

Borja Sanjuán ha indicat que hi ha hagut un increment de reclamacions relacionades amb dos tributs: L'IAE i el de l'Increment de la Vàlua dels Terrenys de Natura Urbana (plusvàlua). "En el cas de l'Impost de les Activitats Econòmiques, per la litigiositat que s'ha produït amb aquelles empreses que es van veure obligades a tancar durant la pandèmia i van haver d'abonar aquest impost perquè així ho marcava la llei estatal, i que l'Ajuntament de València ha recorregut al Tribunal Suprem perquè decidisca i, en qualsevol cas, compense el Govern d'Espanya";

Pel que respecta a les reclamacions de l'anomenat impost de plusvàlua, "aquestes estan molt relacionades amb les sentències del Tribunal Constitucional que van declarar la nul·litat d'una part de la normativa de l'impost, que aquest Ajuntament ja ha estimat i ha resolt".

"En general –ha conclòs l'edil- s' han resolt 704 reclamacions, s'han estimat 64, i això vol dir que tenim una taxa de litigiositat sobre les possibilitats de recórrer que està entorn del 8%, i ens mantenim molt estables, enfront del 2011, quan el 22% de les reclamacions que es podien recórrer es recorrien perquè alguna cosa s'estava gestionant malament en matèries de tributs".

La taxa de litigiositat és del 8%, mentre que en 2011 es recorrien el 22% de les reclamacions.

Destacats