La Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València ha mostrat el seu rebuig a l'enderrocament del Cinema Metropol i sol·licita que les autoritats competents adopten qualsevol mesura que evite la seua desaparició, segons s'ha acordat durant la celebració de la reunió de la Junta del centre.
Membres dels departaments d'Història de l'Art, d'Història Moderna i Contemporània, així com l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València van elaborar el 20 de maig de 2020 un informe consultiu sobre els valors històric artístics i de memòria democràtica de l'antic Cinema Metropol de València.
En l'informe van indicar "la importància" de conservar l'edifici del Cinema Metropol, almenys íntegrament la seva façana, atesos els valors "històric artístics i de memòria històrica", per l'evident relació que existeix entre aquest edifici i la capitalitat republicana de València durant la Guerra Civil i com a lloc de la memòria democràtica, segons les mateixes fonts.
En les conclusions apuntaven que "ens trobem davant el primer edifici de l'arquitecte Javier Goerlich en el qual introdueix el llenguatge racionalista, que desenvoluparà de forma més madura en altres edificis posteriors de la ciutat, per la qual cosa es tracta d'una obra clau per a entendre l'evolució del seu estil".
L'informe afegeix que aquestes formes racionalistes de l'edifici es vinculen amb la imatge de modernitat que la II República va utilitzar, així com amb la figura del seu promotor, Vicente Carceller (editor de la revista satírica La Traca i empresari d'espectacles) que va ser detingut el juny de 1939 i afusellat dotze mesos després per les seues idees polítiques.
Entre les raons per les quals demanen mantenir l'edifici també apunten en l'informe que no hi ha cap cinema anterior a la Guerra Civil en peus a la ciutat de València, i la seua façana és "un símbol d'aquell moment i element singular i únic, pel seu aspecte modern".
Així mateix, destaquen que aquesta imatge d'avantguarda va ser "excepcional" entre els edificis que van cobrir aquesta zona de l'eixample valencià i peça "singular" del conjunt de la ciutat. A més, és "l'única resta supervivent dels cinemes històrics de la ciutat de València, el model del qual remet a la sala d'espectacles integrada en un edifici d'habitatges".