La FAAVV de València demana la retirada del projecte d'ordenança del lloguer d'habitatge turístic ocasional

Ahir es va reunir la comissió especial d'habitatges d'ús turístic del Consell Municipal de Turisme per a debatre un esborrany d'ordenança per a legalitzar que habitatges residencials situats en àtics o en entreplantas puguen funcionar com a apartaments turístics un màxim de 60 dies a l'any.

Mentre l'ajuntament es mostre incapaç d'informar sobre quants habitatges d'ús turístic hi ha realment en funcionament a la ciutat, mentre no siga capaç de resoldre les denúncies veïnals per molèsties o controlar l'impacte sobre l'habitatge de lloguer considerem que és una greu irresponsabilitat crear noves figures que ni tan sols estan previstes en la llei de turisme de la comunitat.

Les llicències o certificats de compatibilitat urbanística concedides per l'Ajuntament, una acreditació que necessita qualsevol apartament turístic per a operar, hui a penes arriben al miler a la ciutat de València (s'han concedit 64 en 2021), no obstant això, segons les xifres facilitades hui per VisitValencia que es mostren en la seua pàgina web hi ha 4.710 en funcionament.

Només amb aquesta xifra és podem afirmar que la major part de l'oferta d'apartaments es troba sense cobertura legal. Però aquest número és sens dubte incert perquè només en la pàgina d'Inside Airbnb ja es diu que hi ha 5.545 anuncis vigents o segons els estudis realitzats per la Universitat de València en 2018 serien més de 7.000, o en l'últim informe de Castro Consulting de 2019 serien 9.4463.

En suma, hui la major part d'oferta d'habitatges d'ús turístic a la ciutat es realitza al marge de la legalitat, no se sap amb certesa quants habitatges hi ha en el mercat, però si se sap que la majoria no podran obtenir mai l'acreditació de compatibilitat urbanística per no complir els requisits del Pla General d'Ordenació Urbana (Trobar-se en edificis d'ús exclusiu, en baixos o en primers).

D'altra banda, les queixes i denúncies per molèsties s'acumulen sense que l'ajuntament puga confirmar el cessament efectiu de l'activitat. Se sap d'apartaments denunciats des de fa més de dos anys, amb actes de policia local que acrediten greus molèsties als residents, que continuen en funcionament. L'Ajuntament manca de procediments sancionadors eficaços i no habilita els recursos necessaris per a fer front a les denúncies.

I finalment, l'impacte en la pujada dels preus del lloguer és més que evident. Els habitatges d'ús turístic estan darrere de les pujades de més del 40% de les rendes del lloguer des de 2017, i darrere també de moltes no renovacions de contracte que plantegen pujades de preus abusives, quan no directament desnonaments per la venda d'edificis sencers com ha ocorregut recentment.

Per totes aquestes raons la FAAVV de València ha demanat la retirada de l'esborrany d'ordenança i ha exigit més mitjans per a regular un sector que està degradant barris sencers com el de Mercat, on ja és major el nombre de llits turístics que veïns empadronats.

Des de la regidoria s'ha tractat de minimitzar el problema assenyalant que no arribem als greus problemes que hi ha en ciutats com Barcelona, París o Amsterdam, al qual se li ha contestat que precisament per això, perquè no volem arribar a eixos extrems és pel que exigim més rigor i tutela en la vigilància d'una activitat que té un alt cost social.