La Basílica de Sant Vicent Ferrer de València commemorarà aquest dimarts el centenari de la seua consagració amb la celebració d'una missa solemne de Pontifical, a les 20.00 hores, emmarcada dins dels actes que realitzen durant aquest any els religiosos dominics que regeixen el temple.
En l'eucaristia participaran religiosos i representants de l'orde de Predicadors dominics a València, entre ells el vicari episcopal per a la Vida Consagrada, Martín Gelabert, i el prior del convent de Sant Vicent Ferrer, Antonio Roy, segons ha informat l'Arquebisbat de València en un comunicat.
D'igual forma, amb motiu del centenari, s'ha programat per al mes vinent de novembre una conferència sobre la presència de l'Orde a València, a càrrec del religiós Vito Tomás Gómez, així com un recital de poesia i música.
"Hui la basílica s'alça en una de les principals zones comercials de la ciutat i està oberta tots els dies. També és una de les esglésies més sol·licitades a la ciutat per a celebrar noces, per la qual cosa també ofereixen cursets patrimonials", han indicat des de l'ordre.
A més, la basílica ofereix visites guiades en xicotets grups i està oberta a diferents actes culturals. A escassos metres de la mateixa es troba el convent dels dominics, que disposa del saló 'Bona Gent', on es realitzen conferències i cursos de teologia. També està prop del col·legi dels dominics, fundat en 1941.
El 12 d'octubre de 1921, a la ciutat de València, es va celebrar la consagració del nou temple de l'Ordre de Predicadors, dedicat a Sant Vicent Ferrer. Va ser en 1892 quan els dominics tornaven a València, després d'abandonar el seu convent a la ciutat per la desamortització i l'exclaustració dels religiosos espanyols. En aqueix moment van residir en diverses cases particulars i no va ser fins a 1905 quan van projectar la construcció de l'església i del convent en l'emplaçament actual.
CONSAGRACIÓ
La consagració es va dur a terme en la festa del Pilar de 1921. La cerimònia, que va començar a les 8.00 hores, va ser presidida pel vicari apostòlic d'Emuy a la Xina, Manuel Prat. Aqueix dia es va inaugurar l'altar de La nostra Senyora del Rosari. A les 10.00 hores, amb l'arribada del llavors arquebisbe de València, monsenyor Enrique Reig i Casanova, es va entonar el cant de 'tertia'. Després es va celebrar la missa solemne de pontifical presidida per l'arquebisbe, on es va interpretar la missa de 'Pasqües' de Gounod per part d'una orquestra i un cor sota la direcció del mestre de capella de la Catedral don Joan Bautista Pastor.
ESTIL NEOGÒTIC
L'església és un edifici d'estil neogòtic i la façana destaca per les seues torres coronades d'agulles calades i la porta gran ogival, sobre el qual es veu l'escut d'armes de l'Orde de Santo Domingo. El temple, amb planta de creu llatina, disposa d'atri, cinc naus, creuer i absis amb girola. Quatre grans estàtues de més de cinc metres d'altura s'erigeixen davant de les petxines que coronen les columnes que donen suport al cimborri. Són obra de Carmelo Vicent i representen als quatre papes dominics: Pius V, Innocenci V, Benedicto Xl i Benet XIII.
En els finestrals de la part superior es representen els 15 misteris del Rosari en vidrieres de cristall de Bohèmia. En la nau central, altres cinc vidrieres per costat, representen escenes de la vida de sant Vicente. Totes aquestes vidrieres són obra del Taller Maumejean Germans.
L'altar del creuer esquerre està dedicat a la Verge del Rosari. El grup escultòric de la Verge, el Xiquet i sant Domingo de Guzmán, en fusta tallada molt policromada situat en la fornícula que centra el retaule, és obra de l'escultor Vicente Navarro en 1944. Es decora amb un monumental retaule en alabastre dividit en quinze compartiments amb escenificacions en relleu dels Misteris del Rosari.
En les entrecalles i flancs figuren imatges de sants, beats o venerables especialment vinculats a aquesta devoció propagada pels dominics. Tot això va ser esculpit per José Justo Villalba i lloc entre 1955 i 1956. En la girola es troba el Santíssim Crist de l'Agonia, obra també de Carmelo Vicent.