Hi ha institucions que canvien a poc a poc, quasi sense que ningú ho note. I n'hi ha d'altres que, en el termini d'un trienni, es reinventen per complet. El Palau de la Música de València pertany a la segona categoria. En només tres anys, ha executat la major inversió en personal de la seua història, ha posat fi a dècades de dualitat administrativa en la seua orquestra i ha garantit la continuïtat del projecte artístic que ha situat la formació en el mapa musical europeu.
De 5,5 a 9,7 milions: una aposta sense precedents
Els números parlen amb una claredat poc habitual en el món de la cultura institucional. La dotació destinada al personal de l'Orquestra de València ha passat de 5,5 milions d'euros en 2021 a 9,7 milions en 2026, la qual cosa representa un increment de 4,2 milions d'euros i un creixement del 76,6%. No es tracta d'una xifra unflada per la inflació o per ajustos comptables: és el nivell més alt d'inversió registrat en tota la sèrie històrica analitzada, i consolida una tendència de creixement sostingut iniciada en els últims anys.
Per a fer-se una idea del que suposa eixe salt, n'hi ha prou amb pensar que quasi s'ha duplicat el pressupost destinat als músics en el temps que un xiquet passa de primer a sisé de primària. Una transformació silenciosa, però estructuralment profunda.
"La inversió en el personal constituïx el principal eix de l'esforç realitzat pel Palau de la Música per a consolidar el projecte artístic de l'Orquestra de València" - José Luis Moreno, regidor de Cultura de l'Ajuntament de València
29 places públiques: el major procés d'estabilització de l'orquestra
Els diners, tanmateix, no ho són tot. Darrere dels pressupostos hi ha músics reals que durant anys han conviscut amb la incertesa dels contractes temporals. Per a corregir-ho, el Palau ha posat en marxa entre 2024 i 2026 el major procés de consolidació de plantilla de la seua història: 29 places de professorat convocades a través d'Ofertes d'Ocupació Pública ordinàries i extraordinàries. Contrafagot, trombó, trompeta, trompa i violí són alguns dels instruments ja coberts mitjançant processos selectius. Al setembre se celebraran les proves per a les quatre places de violí que encara queden pendents.
L'objectiu és clar: reduir la temporalitat, garantir la continuïtat del projecte musical i seleccionar els músics amb criteris d'igualtat, mèrit i capacitat. En un sector on la precarietat ha sigut històricament la norma, no l'excepció, este tipus de mesures tenen un pes simbòlic que va més enllà dels despatxos.
Fi a una anomalia històrica: tots els músics, davall un mateix sostre
Un dels canvis més cridaners —i potser el menys visible per al públic— ha sigut la integració en l'Organisme Autònom Palau de la Música dels 14 professors de l'orquestra que romanien adscrits administrativament a l'Ajuntament de València. Durant anys, una mateixa formació simfònica ha conviscut amb dos règims administratius distints: una situació que generava diferències en la gestió del personal i que ara queda definitivament resolta.
La mesura pot paréixer tècnica, però el seu impacte és tangible: elimina asimetries, reforça el sentiment de pertinença de tots els músics i dota la institució d'una estructura organitzativa coherent. Un únic marc administratiu per a una única orquestra.
Liebreich, cinc temporades més al capdavant
Tot projecte artístic necessita una àncora. En el cas de l'Orquestra de València, eixa àncora té nom i cognom alemany: Alexander Liebreich, la renovació del qual com a director titular i assessor artístic acaba de formalitzar-se per a les pròximes cinc temporades. El director bavarés, que va arribar a la formació valenciana en la temporada 2021/22 després d'haver treballat com a convidat amb orquestres de la talla de la Concertgebouw Orchestra, la BBC Symphony Orchestra o l'Orquestra Nacional de Bèlgica, ha contribuït decisivament al creixement musical de l'orquestra i a la seua projecció nacional i internacional.
La història de l'Orquestra de València inclou en el seu palmarés noms com Sergiu Celibidache, Zubin Mehta, Riccardo Chailly o Rafael Frühbeck de Burgos. Liebreich arriba per a escriure el seu propi capítol en eixa tradició, i ho fa amb un contracte llarg que li permet planificar amb horitzó, no amb urgència.
Paral·lelament, el Palau treballa també en la cobertura de més de vint places de personal tècnic i de suport, completant així un model d'institució que no només invertix en l'escenari, sinó també en tot allò que ho fa possible. La suma de totes estes decisions dibuixa una institució que ha entés que l'excel·lència artística no s'improvisa: es construïx, contracte a contracte, plaça a plaça, temporada a temporada.