L'exposició 'Altres' s'acomiada amb una tertúlia sobre l'art valencià que desafià el franquisme fa mig segle

La Sala Municipal de València acull el 20 de novembre una xarrada oberta amb experts sobre el llegat de la contraexposició de 1976

 - Actualitzat a 16/11/2026 13:28

Guardar

  Exposició 'Altres'
Exposició 'Altres'
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Cinquanta anys després que un grup d'artistes valencians plantara cara al relat oficial de l'art amb una contraexposició que a penes va durar cinc dies oberta al públic, la Sala Municipal d'Exposicions de l'Ajuntament de València es prepara per a tancar el teló d''Altres' amb una tertúlia que promet convertir-se en una cosa més que un simple acte de clausura. Serà el pròxim divendres 20 de novembre, a les 19:00 hores, amb entrada lliure i oberta a tota la ciutadania.

Un acte de rebel·lia artística que mereix ser recordat

Per a entendre què celebra i què rescata 'Altres', cal viatjar a 1975. Eixe any, la mateixa Sala Municipal va acollir l'exposició 75 anys de pintura valenciana, una mostra que pretenia traçar el recorregut artístic valencià del segle XX des d'una perspectiva institucional i oficial. Com a resposta, en 1976 va nàixer Els altres 75 anys de pintura valenciana, una contraexposició promoguda pel Col·lectiu de Pintors del País Valencià, un grup d'artistes que defensava una major democratització de la cultura, la renovació de les institucions i noves formes de participació dins del món artístic. El gest va ser tan incòmode com efímer: l'esdeveniment original només va aconseguir mantindre's obert durant cinc dies. I, tanmateix, va deixar una empremta prou profunda perquè, mig segle més tard, l'Ajuntament de València decidisca recuperar-la com a objecte d'estudi i reflexió.

El nucli central d''Altres' el componen cinc pintures històriques recuperades que el Col·lectiu de Pintors va dissenyar específicament per a la seua protesta, juntament amb peces icòniques del segle XX com Història natural del segle XX de Josep Renau, Preneu i mengeu de Rafael Armengol, Conde Duque i La família de Carles IV d'Equipo Crónica, i l'obra Reflejos d'Eusebio Sempere. Obres que, col·locades enfront de peces de Sorolla, Pinazo i Fillol pertanyents a la mostra oficial de 1975, establixen un diàleg carregat de tensió històrica sobre què es considerava art legítim i qui tenia el poder de decidir-ho.

Una tertúlia amb protagonistes del món de l'art valencià

La xarrada-debat del divendres 20 no serà una taula redona a l'ús. S'ha concebut com un espai de trobada entre veus molt distintes del panorama artístic, galerístic i institucional valencià, amb l'objectiu de recuperar testimonis i reflexionar sobre la transcendència d'aquella experiència col·lectiva. Participaran el comissari de la mostra, Jorge López; Pilar Dolz i Rafael Menezo, de la galeria Cànem; Marta López Ricarte, directora del Museu de la Ciutat; Lydia Frasquet, doctora en Història de l'Art; José Martín, professor d'Història de l'Art en la Universitat de València; i el crític Nacho París.

Però la conversa no es quedarà només en els experts. L'acte comptarà també amb una fila zero integrada per artistes valencians com Javier Calvo, Horacio Silva i Carmen Calvo, entre altres, els quals aportaran les seues experiències i perspectives des de dins del món creatiu. Des de l'organització de la trobada els descriuen com "testimonis protagonistes d'aquell moment", una forma de recordar que la història de l'art no l'escriuen només els acadèmics, sinó també els qui van empunyar el pinzell.

Fins al 29 de novembre: una última oportunitat

Mig segle després, la mostra 'Altres' recupera aquell esdeveniment i planteja noves reflexions sobre la creació artística i les institucions culturals. L'exposició, que porta oberta en la Sala Municipal des del passat mes de juny, ha ampliat el seu període d'exhibició fins al 29 de novembre, cosa que la convertix en una de les propostes culturals més longeves de la temporada en la ciutat. L'exposició reunix pintures, documentació històrica, material de premsa i testimonis d'alguns dels protagonistes que van participar en aquell moviment artístic.

La tertúlia del divendres, a més de tancar la mostra, aspira a mantindre viu un debat que va molt més enllà del merament expositiu: Quin paper juguen les institucions culturals en la legitimació de l'art? Qui decidix què mereix ser vist i recordat? Preguntes que en 1976 van espentar un grup de pintors a muntar la seua pròpia mostra en resposta al poder, i que mig segle després continuen sent tan pertinents com incòmodes. L'entrada és lliure i l'accés, obert a tot el públic.