Les societats musicals, sens dubte, s'alcen com els principals agents de conservació i potenciació de la tradició musical valenciana, però ara, a més, la recentment rehabilitada Alqueria Julià, declarada Monument Artístic Nacional en 1978 i Bé d'Interés Cultural en 2007, es converteix en el gran espai on tot el patrimoni cultural i artístic s'uneix per a transformar-se en la Casa de la Música, seu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).
Situada al barri de Nou Moles, la Casa de la Música s'obrirà al barri que l'acull, suplint les necessitats culturals dels veïns i veïnes d'aquest barri valencià que porten anys reclamant la restauració d'un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. Així, i amb eixe ànim d'integrar-se en la vida diària del barri, aquest espai obrirà les portes a tot aquell que vulga gaudir d'aquest immoble de gran valor històric i artístic, però també l'ús de les seues instal·lacions.
L'alcalde de València, Joan Ribó, va visitar les instal·lacions juntament amb la regidora de Recursos Culturals, Gloria Tello, i va destacar "el paper de l'Ajuntament de València en la tramitació de la llicència i com a facilitador entre les diferents institucions per a fer possible que hui les societats musicals tinguen la seua casa en l'Alqueria Julià, un edifici protegit del segle XVII". Així, va assenyalar que "amb 550 societats musicals, molt bé podem afirmar que el paradís de la música, quant a societats musicals, no és Viena, Alemanya o Rússia. El paradís de la música popular és la Comunitat Valenciana".
Com és la Casa de la Música de València?
Amb quasi 2.000 metres quadrats, l'Alqueria Julià es distribueix en dues altures, una torrassa i un pati amb jardí. Així, la planta baixa es dedicarà a les activitats culturals de la Casa de la Música, i compta amb tres sales, biblioteca i sala de partitures, fonoteca i videoteca i una aula multiusos.
L'espai expositiu per a la interpretació de l'alqueria se situa en la primera planta, on es troben les pintures i les voltes més rellevants, així com l'escala de caragol per la qual s'accedeix a la torrassa, que es manté com un espai de visita ocasional per a grups reduïts.
A més, s'ha construït una nova sala d'assajos, amb una superfície de 200 m², que acollirà les activitats que desenvolupen les agrupacions. Finalment, l'auditori es projecta sota el jardí, i s'accedeix tant, de manera independent, pel mateix jardí, com a través de la planta baixa. Tots dos accessos desemboquen en un jardí italià.
L'Alqueria Julià, sinònim d'història
L'Alqueria Julià, un dels escassos exemplars d'alqueria valenciana del segle XVII que encara es conserven, ha sigut testimoni d'alguns dels grans moments de la història. Els seus murs han acollit a Sant Vicent Ferrer o la Reina Isabel II, que va passar la nit a l'alqueria mentre Maria Cristina renunciava a la seua condició de regenta; però també han presenciat com es van prendre les decisions que van canviar el rumb de la ciutat.
Fins a principis dels anys 90, aquesta alqueria també va ser coneguda per albergar el Col·legi de Santa Bàrbara i, més tard, va ser utilitzada per les diferents associacions culturals i recreatives dels col·lectius veïnals del barri. Ara, l'Alqueria Julià, que comparteix protecció amb altres enclavaments destacats de la ciutat com les Torres de Serrans o el Mercat Central, torna a omplir-se de vida i, sobretot, de música.
LA RESTAURACIÓ, EN IMATGES