Cada any, València s'ompli de llum, pólvora i emoció amb l'arribada de les Falles, una festivitat que combina art, sàtira i tradició en un espectacle sense igual. El que hui coneixem com una celebració internacionalment reconeguda té les seues arrels en antics costums dels valencians. No obstant això, esta festa ha evolucionat de manera espectacular, convertint-se en un esdeveniment multitudinari que mescla cultura, història i passió. La transformació i l'impacte actual de les Falles les van portar a ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2016. Però, quins són els seus orígens i com han anat canviant amb el pas dels anys?
Origen de les Falles de València
Existixen diverses teories sobre l'origen de les Falles. Una de les més acceptades vincula esta festivitat amb els fusters valencians, els qui en la vespra de la festivitat del seu patró, San José (19 de març), cremaven andròmines velles enfront dels seus tallers per a simbolitzar la fi de l'hivern i l'arribada d'una nova temporada de treball.
Entre les restes de fusta, solien col·locar un pal amb un cresol anomenat "estayo parot", la qual cosa, amb el temps, va evolucionar cap a la incorporació de figures humanes vestides amb robes velles. Aix
Transformació de les Falles al llarg del temps
Durant el segle XIX, les Falles van evolucionar de simples fogueres a elaborats monuments de fusta amb figures satíriques i escenes costumistes. Amb la creixent popularitat de la festivitat, en 1851 les autoritats van començar a regular el seu contingut degut al seu alt grau de crítica social i política. Entre 1868 i 1870, fins i tot es va imposar censura per a limitar els missatges que podien incomodar a les elits de l'època.
El vertader canvi va arribar en 1901, quan l'Ajuntament de València va atorgar el primer premi a un monument faller, incentivant a
L'auge de les Falles en el segle XX
A principis del segle XX, les Falles van començar a guanyar notorietat més enllà de la Comunitat Valenciana. En 1927, València va rebre el primer "tren faller", replet de turistes provinents de Madrid, la qual cosa va marcar l'inici de l'expansió turística de la festa i el seu reconeixement a nivell nacional.
Algunes fites importants que van marcar l'evolució de les Falles són:
-
1931: Es nomena a la primera Fallera Major, un paper representatiu que atorga protagonisme a una dona dins de la festivitat.
-
1934: Es tria al primer "ninot indultat", la figura salvada de la crema pel seu valor artístic i sentimental.
-
1944: Es crea la Junta Central Fallera per a regular i coordinar l'organització de la festa.
-
1945: S'institucionalitza l'Ofrena de Flores a la Verge dels Desemparats, un esdeveniment que s'ha convertit en un dels actes més emotius de les Falles.
Durant la Guerra Civil, les Falles van ser utilitzades amb finalitats propagandístics per tots dos bàndols. No obstant això, després de la contesa, la festivitat va recuperar la seua esplendor i es va consolidar com un
Les Falles en l'actualitat: Patrimoni de la Humanitat
Hui dia, les Falles són una de les festes més importants d'Espanya i una atracció turística de primer nivell. Amb una mescla d'art, foc, pólvora i tradició, se celebren amb esdeveniments clau com:
-
La "plantà": Instal·lació dels monuments fallers, un procés que pot durar dies i requerix una gran coordinació.
-
La "mascletà": Un espectacle pirotècnic diari que ompli la Plaça de l'Ajuntament de soroll i vibració.
-
La "Nit del Foc": El major espectacle de focs artificials, que il·lumina el cel valencià en la nit prèvia a la cremà.
-
La "cremà": La crema dels monuments el 19 de març, l'acte final i més simbòlic de la festivitat.
Des de la seua declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2016, la popularitat de les Falles ha crescut encara més, consolidant la seua importància cultural i turística a nivell global.
Què ha canviat amb el pas dels anys?
1- La grandària de les Falles: de xicotetes estructures a gegants monuments
Les Falles han crescut considerablement en grandària i complexitat. En els seus inicis, eren xicotetes tarimes amb figures teatrals fetes de cartó i fusta. No obstant això, amb l'auge del turisme i l'interés per la part artística de la festa, els monuments van començar a guanyar altura i sofisticació. Hui dia, algunes falles aconseguixen fins a 30 metres d'altura i requerixen mesos de treball per a la seua construcció.
2- Les Falles Infantils: tradición i creativitat per als més xicotets
Les falles infantils van sorgir a la fi del segle XIX, quan els xiquets construïen els seus propis monuments amb caixes de cartó i andròmines velles. No obstant això, en 1952 es va establir que cada comissió adulta havia de tutelar una falla infantil, formalitzant a
3- Les comissions falleres i el seu paper en la festa
Les comissions falleres són agrupacions de veïns que organitzen la festa en cada barri. Aquestes agrupacions van començar de manera espontània, però a la fi del segle XIX van començar a estructurar-se millor, nomenant fins i tot càrrecs directius. Actualment, existeixen més de 380 comissions a València, encarregades de gestionar la creació dels monuments i l'organització dels diferents esdeveniments festius.
4- L'Exposició del Ninot: l'art que sobreviu a les flames
Des de 1934, se celebra l'Exposició del Ninot, on cada comissió fallera presenta una figura que pot ser salvada del foc per votació popular. Aquest esdeveniment ha canviat de seu diverses vegades, passant per llocs emblemàtics com la Llotja de la Seda o el Museu de les Ciències Príncep Felip. El ninot indultat és una de les tradicions més estimades de les Falles, permetent que algunes figures siguen preservades en el Museu Faller de València.
5- La Crida: L'inici oficial de les Falles
La Crida, que significa "anomenada", és l'acte oficial que marca l'inici de les Falles. El seu origen es remunta a 1931, quan les bandes de música envoltaven València i un pregoner anunciava el començament de la festa. En 1954, es va traslladar a les Torres de Serrans, convertint-se en l'esdeveniment multitudinari que coneixem hui dia.
6- La Mascletà: explosión de so i pólvora
La mascletà, un dels esdeveniments més esperats, ha evolucionat al llarg del temps. En els anys 20, es disparaven llargues traques que recorrien els carrers, amb els pirotècnics assegurant la seua continuïtat. En els anys 50, la mascletà va adquirir el seu format actual, amb explosions controlades que creguen un espectacle de so i vibració inigualable.
7- El ritual del foc: per què es cremen les Falles?
El foc ha sigut sempre un element clau en les Falles. Es diu que la seua funció és purificar i fer desaparéixer el negatiu, simbolitzant un nou començament amb l'arribada de la primavera. Este caràcter ritual continua vigent hui dia, amb la cremà com el punt culminant de la festa.