La sala segona del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 17 anys de presó per a Salva, l'home que va assassinar de sis punyalades al marit del seu amant, Maje, en un garatge del barri valencià de Patraix el 16 d'agost de 2017. La dona, condemnada en la mateixa causa a 22 anys de presó, no va recórrer a l'Alt Tribunal la seua condemna.
Així es desprén de la resolució, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en la qual el Suprem desestima íntegrament el recurs Salva, executor material de l'assassinat, que reclamava que l'atenuant analògic simple de col·laboració amb la justícia i confessió tardana, que es va tindre en compte pel TSJCV valencià i pel tribunal del jurat de l'Audiència de València, es considerara molt qualificada i, a més, que s'estimara un altre atenuant per reparació del mal, per la qual cosa entenia que la pena pel delicte d'assassinat amb traïdoria havia de ser rebaixada.
Respecte a l'atenuant de confessió i col·laboració, que el condemnat pretenia que passara de ser simple a molt qualificada, el Suprem subratlla que la confessió del recurrent es va produir de forma molt tardana i quan les perquisicions policials ja es dirigien precisament contra el recurrent i la coacusada i es trobaven molt avançades.
Quant a l'atenuant de reparació del mal, la sentència assenyala que no pot aplicar-se, ja que, malgrat que amb anterioritat a la celebració del judici, el recurrent va remetre una carta a una entitat bancària on té un pla de pensions a fi d'intentar rescatar-lo i posar-lo a la disposició de la família del mort, la veritat és que la reparació ha sigut inexistent. I la indemnització concedida als pares i germà de la víctima ascendia a un total de 250.000 euros, que en res ha reparat amb la seua gestió l'acusat.
Tampoc comparteix el Suprem que la pena imposada per l'Audiència i pel tribunal superior siga arbitrària, sinó raonada, en tractar-se "d'una mort programada, fredament executada, tractada d'ocultar quant a la seua autoria, fins que la investigació policial adquireix fases molt rellevants d'esclariment", i en la qual s'ha tingut en compte l'atenuant acreditat de confessió tardana i col·laboració.
CONDEMNATS EN 2020
Maje, coneguda com la 'vídua negra de Patraix', i Salva, un de les seus examants, van ser declarats culpables per un jurat popular l'octubre de 2020 i un magistrat de la secció segona de l'Audiència de València els va imposar les condemnes de 22 i 17 anys de presó respectivament per assassinat, en el cas d'ella, amb l'agreujant de parentiu. Posteriorment la sala civil i Penal del TSJCV les va confirmar íntegrament.
L'alt tribunal valencià va desestimar els recursos d'apel·lació interposats per tots dos acusats. Respecte de Maje, la Sala civil i Penal no va apreciar la vulneració de drets fonamentals com la presumpció d'innocència, al·legada per l'advocat defensor davant la influència que, al seu judici, havia tingut en el veredicte del jurat popular un possible "judici paral·lel" per la transcendència informativa de la vista.
Els magistrats van destacar la motivació de l'objecte del veredicte "expressiu que no va existir cap afectació" a drets fonamentals "ni les plurals referències contingudes en els mitjans de comunicació van afectar la valoració probatòria realitzada pels jurats i la sentència".
En aquest sentit, la Sala va concloure que el jurat popular "va realitzar una motivació més que suficient" sobre la participació de Maria Jesús M.C. en la mort dolosa del seu marit. El TSJCV tampoc va estimar els motius del recurs de Maje per infracció de llei en relació a l'aplicació del delicte d'assassinat i l'agreujant de traïdoria, així com per la pena finalment imposada, "que si bé no és la mínima tampoc és la màxima", per la qual cosa van considerar que no podia ser qualificada d'"arbitrària".
Quant a Salva, els magistrats van rebutjar que la sentència d'instància incorreguera en cap infracció legal per considerar com a lleu, i no com molt qualificada, l'atenuant de col·laboració amb la Justícia i confessió tardana, o per no aplicar l'atenuant de reparació del mal i van considerar ajustada a dret la pena finalment imposada a l'acusat que el magistrat president del Tribunal del Jurat va fonamentar en "la gravetat dels fets" i en la forma en què es van cometre.
VA NEGAR LA SEUA PARTICIPACIÓ
Maje havia negat durant la vista qualsevol mena de participació, planificació o desig de la mort del seu marit i només admetia haver encobert al seu examant, mentre que ell va confessar la mort encara que va assegurar que perquè ella li va demanar que ho fera.
El jurat va declarar provat que tots dos van actuar de comú acord per a perpetrar el crim i que seria ell qui executaria l'acció. Per a això, Maje va facilitar les claus del garatge al seu llavors amant i informació precisa de la víctima, Antonio, perquè posara fi a la seua vida a ganivetades.