El Mercat Central celebra el seu 93 aniversari

Guardar

mercado central 1928
mercado central 1928

El Mercat Central de València compleix aquest dilluns 93 anys i per a celebrar-lo regala als qui realitzen aquesta jornada les seues compres en el recinte una fotografia que reflecteix l'aspecte d'aquest espai comercial en 1928 i l'activitat dels seus primers dies.

Així mateix, per a commemorar aquest aniversari, s'ha habilitat, amb les mesures sanitàries habituals per a prevenir contagis de Covid-19, un photocall que rememora els primers moments del mercat perquè clients i venedors puguen fotografiar-se en ell, segons ha informat el recinte comercial en un comunicat.

El photocall es mantindrà obert des d'aquest dilluns i fins dimecres que ve. Les fotografies que es facen els clients i venedors es compartiran en les xarxes socials amb l'etiqueta #93AnysMercatCentral.

L'espai que actualment ocupa el Mercat Central de València va ser l'emplaçament habitual dels mercats ambulants fins que es va situar en ell, en 1839, el Mercat Nou, un recinte al descobert que a la fi del segle XIX es va veure "clarament insuficient per a la ciutat".

Per això, l'Ajuntament de València va convocar dos concursos per a la construcció del nou mercat. En el concurs de 1910, va guanyar el projecte dels arquitectes Alejandro Soler March i Francisco Guardia Viari, que van modificar en 1914. L'obra la van acabar, en 1928, els arquitectes Enrique Viedma i Ángel Romaní, han detallat des del Mercat Central.

Així mateix, han ressaltat que el rei Alfons XIII va protagonitzar l'acte protocol·lari amb què es van iniciar els enderrocaments. El 24 d'octubre de 1910, amb una piqueta de plata va donar diversos colps en el mur del número 24 de la plaça del Mercat. El 23 de gener de 1928 es va inaugurar l'actual edifici del Mercat Central de la capital valenciana, que va obrir les seues portes al públic el 15 de març d'aqueix any.

El Mercat Central, considerat "la catedral del producte fresc" i situat enfront de la Llotja de la Seda i l'Església dels Sants Joans, és un dels principals exponents del Modernisme i un dels edificis més representatius de València, han agregat les mateixes fonts.

Els seus elements més característics amb les seues cúpules de ferro, cristall i ceràmica --la central aconsegueix 30 metres d'altura-- i els penells que les coronen --la de la cotorra, que és el seu símbol, i la del peix--.

La distribució de l'interior és racionalista, de manera que els llocs se situen al llarg d'una sèrie de carrers rectilinis travessats per dues amples vies. El recinte es va concebre per a 959 llocs destinats, en la zona general, a botigues altes tancades per a carnisseria, cansaladeria, ultramarins i quincalla; botigues baixes per a venda de creïlles, llegums, verdures, fruites i gallina; botigues altes obertes per a venda de pa, volateria, carn i caça; i en la pescateria, botigues altes per a venda de salaons i despulles, i botigues baixes per a peix.

Al llarg dels anys i "sense perdre la seua essència", el Mercat Central s'ha adequat a cada moment, combinant "el seu caràcter tradicional amb la innovació" i responent "a les necessitats dels seus clients", han assegurat des del recinte.

Així, han valorat "la seua aposta per les noves tecnologies" amb la finalitat d'"incorporar al costat de la compra presencial, la compra en línia --té com a base una web que es va renovar per complet fa dos anys--- i impulsar serveis com el de Lliurament a domicili i Consigna Frigorífica".

En els seus prop de 300 llocs es poden trobar uns 20.000 productes com a fruita, verdura, pollastre, carn, peix, menjar per a portar, vins, productes gurmet, fruits secs, congelats, salaons... i qualsevol recipient per a cuinar-los a casa, han agregat.

Destacats