Dos dècades resolent conflictes entre els veïns i el fisc municipal. El Jurat Tributari de València celebra el seu vinté aniversari amb un reconeixement formal de la Junta de Govern Local, que este dijous va aprovar un acord d'agraïment a tots els seus integrants —actuals i anteriors— i al personal de suport que ha sostingut el seu treball des del primer dia. Un gest institucional que, més enllà del protocol, posa el focus en una cosa tan quotidiana com el dret de qualsevol ciutadà a discutir una factura de l'Ajuntament sense que això li coste un euro.
Un àrbitre gratuït entre el veí i l'administració
La idea és senzilla, encara que no sempre ben coneguda: si un veí de València rep una liquidació tributària municipal amb la qual no està d'acord —ja siga per l'IBI, per una taxa o per qualsevol altre ingrés de dret públic local—, no ha d'anar directament als tribunals ni contractar un advocat per a la primera batalla. Pot acudir al Jurat Tributari, un òrgan especialitzat i independent que analitza el cas i emet una resolució de forma gratuïta. Una espècie d'instància arbitral pública que actua com a matalàs entre el contribuent i la via judicial.
L'article 137 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local contempla l'existència, en el règim especial dels municipis de gran població, d'un òrgan especialitzat per a la resolució de les reclamacions economicoadministratives en matèries tributàries i d'ingressos de dret públic. València, com a gran ciutat, va crear el seu propi. Des del 2 d'octubre de 2006, Salvador Bueno Mora exercix el càrrec de president del Jurat Tributari municipal a l'Ajuntament de València.
El Jurat Tributari coneix, en única instància, de les reclamacions economicoadministratives que s'interposen contra els actes dictats en matèria de gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tributs i ingressos de dret públic que siguen de competència de l'Ajuntament de València o d'entitats de dret públic dependents o vinculades al mateix. Les seues resolucions posen fi a la via administrativa, la qual cosa significa que, només si el ciutadà —o la mateixa administració— no està conforme, s'obri aleshores la porta als jutjats.
Dades que avalen dos dècades de treball
Els números que acompanyen el reconeixement institucional parlen per si sols. Només el 6,2% de les resolucions del Jurat acaba sent recorreguda davant la jurisdicció contenciosa administrativa, la qual cosa reflectix un alt grau d'acceptació de les seues decisions. I quan eixos recursos arriben als tribunals, els pronunciaments judicials favorables al criteri de l'òrgan valencià superen el 70% en els últims anys. Dit d'una altra manera: quan els jutges revisen el treball del Jurat, li donen la raó en més de set de cada deu casos. Una taxa d'encert que molts despatxos jurídics envejarien.
Este suport judicial no és casual. El Jurat opera davall tres principis que marquen el seu caràcter: independència tècnica, celeritat i gratuïtat. No respon als interessos de l'Ajuntament ni als del reclamant; resol amb criteri jurídic propi. Esta autonomia és precisament el que li atorga credibilitat davant els tribunals i, sobretot, davant els ciutadans.
Més que resoldre reclamacions
El paper del Jurat no es limita a actuar com a àrbitre quan sorgix un conflicte. És també competent per a emetre dictamen sobre els projectes d'ordenances fiscals de l'Ajuntament, per a la qual cosa l'òrgan municipal responsable de redactar cada projecte el remet al Jurat Tributari, que ha de pronunciar-se en un termini no superior a deu dies. A més, en cas de ser requerit pel Ple, l'alcalde, la Junta de Govern Local o el titular de l'àrea d'Hisenda, elabora els estudis i propostes en matèria tributària que li siguen sol·licitats.
Es tracta, en definitiva, d'un òrgan amb un doble vessant: resolutiva i consultiva. Intervé tant quan ja ha nascut el conflicte com abans que les normes tributàries municipals entren en vigor, aportant una anàlisi tècnica independent que pot previndre futurs litigis.
Una reforma recent i el camí al davant
El vinté aniversari arriba a més en un moment de renovació normativa. El Ple de l'Ajuntament de València va aprovar el passat 27 de gener de 2026 una modificació del Reglament Orgànic i Funcional del Jurat Tributari, una actualització que busca adaptar el seu funcionament a les necessitats actuals sense alterar els principis que l'han fet funcionar durant vint anys.
L'acord aprovat esta setmana per la Junta de Govern no té efectes econòmics ni organitzatius: és un reconeixement simbòlic. Però els símbols també importen. En un context que la relació entre els ciutadans i l'administració tributària genera desconfiança amb massa freqüència, celebrar l'existència d'un mecanisme gratuït, tècnicament sòlid i amb suport judicial és, com a mínim, un bon senyal. Vint anys després de la seua constitució, el Jurat Tributari de València seguix sent una d'eixes institucions que la majoria dels contribuents no coneix fins que la necessita, i que quan l'usa rarament es penedix d'haver-ho fet.