El jurat feminista per a la Secció Especial de les Falles de València, creat per la xarxa de dones periodistes 'Les Beatrius', ha reconegut amb el primer premi a la falla d'Almirall Cadarso-Conde Altea com la més igualitària, a l'ésser "l'única que respecta el llenguatge inclusiu" en la màxima categoria i no utilitzar imatges estereotipades ni rols sexistes.
Aquest monument dedicat al sufragisme ret homenatge a la genealogia de la lluita pels drets de les dones. Les jurades ho han triat tant per la temàtica com pel protagonisme que dóna a les dones i visibilitzar a dones importants de la història feminista com Frida Kahlo, així com per recolzar reivindicacions feministes.
Durant el seu recorregut per les falles d'Especial, aquestes professionals han apreciat esforços per a incorporar la perspectiva feminista, però lamenten que encara són insuficients en la categoria gran de les festes josefines. "En general perviuen la sexualització, la infantilització i els rols tradicionals associats a les dones", lamenten en un comunicat.
Almirall Cadarso-Conde Altea s'ha alçat com la guanyadora amb un total de 758 punts, seguida en segon lloc per la falla Regne de València-Duc de Calàbria amb 541. Molt de prop, el bronze ha recaigut en Na Jordana amb 532 punts.
A continuació, en aquest ordre, han quedat quarta L'Antiga de Campanar --guanyadora amb el primer premi de Secció Especial de les Falles 2019--, seguida de Sueca-Literat Azorín, Convent Jerusalem, Cuba-Literat Azorín, Exposició-Misser Va mastegar i, finalment, El Pilar.
Aquest jurat feminista és una iniciativa de 'Les Beatrius', una xarxa de dones feministes professionals del periodisme i el fotoperiodisme de la Comunitat Valenciana a la qual s'han sumat organitzacions feministes de referència, en resposta a la composició exclusivament masculina del jurat de la Secció Especial 2019 i a "la seua negativa a rectificar per a aconseguir la paritat".
Les jurades han visitat aquest demà les nou falles d'Especial i ha puntuat cada monument sobre la base d'un test d'"auditoria de gènere" amb 13 indicadors. Són representants de les Beatrius, Escola de Pensament Feminista Amelia Valcárcel, Dones Progressistes, Alanna, Casa de la Dona, Plataforma Cedaw País Valencià, Col·lectiu de Dones Feminista de Montcada, Antigona, Dones Grans i Verònica Gisbert, professora de Sociologia de la Universitat de València.
En general, reconeixen que hi ha més presència del feminisme en les Falles, "a pesar que siga per a realitzar crítiques al propi moviment feminista o, per contra, a fer visibles les seues reivindicacions en figures o escenes puntuals, en quasi totes les falles". També veuen avanços en la incorporació reivindicacions o denúncies, encara que lamenten que "no sempre acaben d'arredonir la manera en què es representa aquesta voluntat de canvi".
Al seu judici, es dóna "una tendència de canvi per part de comissions de Falles que no es correspon amb els criteris i actituds de les instàncies de decisió del món faller", ja que la falla guanyadora del primer premi del jurat feminista ha quedat última per al jurat d'Especial.
HIPERSEXUATLIZACIÓ I "POLÍTIQUES DEVORADORES"
En qualsevol cas, posen l'accent en "la pervivència de representacions del tot rebutjables i pendents d'apartar com la hipersexualització de dones i xicotetes, la infantilització de les imatges femenines, els cànons de bellesa estereotipats, la infrarepresentació i estereotips respecte a les dones grans i la pervivència de rols tradicionals, com a fades, mares, bruixes o polítiques devoradores".El jurat feminista expressa el seu agraïment a totes les comissions per l'acolliment i les facilitats per a visitar els monuments.