El CCCCinema del Centre del Carme Cultura Contemporània de València acomiada aquest divendres el cicle de cinema que ha oferit aquest estiu amb la versió original italiana de 'Perfectes desconeguts', 'Perfetti sconosciutti' (2016), de Paolo Genovese, segons ha informat la Generalitat valenciana en un comunicat.
Així, ha destacat que aquesta pel·lícula ha entrat en el llibre Guinnes com el film més versionat, atés que fins a 18 vegades s'ha refet de llarg a llarg del planeta. Es tracta d'un treball en el qual un joc pervers posa en escac als seus participants exposats al potencial d'indiscreció dels mitjans de comunicació.
Durant el mes d'agost el Centre del Carme Cultura Contemporània ha obert la porta al seté art amb una mirada a Europa i a la comèdia i amb títols "poc coneguts que han servit per a presentar vertaderes joies del cinema, algunes mai estrenades a Espanya".
El cicle, titulat 'De què riem a Europa?', ha oferit a les 22.00 hores, amb entrada gratuïta i en el claustre gòtic del Centre del Carmen, les pel·lícules programades en versió original, amb subtítols en espanyol.
Abans d'acomiadar aquesta programació, aquest dilluns també hi haurà CCCCinema amb la projecció de '*rhus by night' (1989) de Nils Malmros, la pel·lícula que es va suspendre dimecres passat per la pluja, ha precisat l'administració autonòmica.
Igualment, ha ressaltat que aquest dimarts, 27 d'agost, es podrà gaudir d'una de les pel·lícules mítiques de Milos Formen com 'Lásky jedné plavovlásky' ('Els amors d'una rossa', 1965). El crític Daniel Gascó, coordinador del cicle del Carme, ha exposat que "en el moment de la seua estrena, el seu director va rebre cartes amenaçadores, fins i tot una de mort, per les seues escenes de nus".
En aquest treball de Milos Formen es mostra una societat reglamentada i controlada on els seus membres treballen segons el seu gènere, la qual cosa dificulta la possibilitat de la trobada romàntica entre tots dos sexes, ha detallat la Generalitat.
D'altra banda, 'Ratataplan' (1979), de Maurizio Nichetti i considerat "un dels debuts més singulars dels setanta", es podrà veure el dimecres. En aquesta pel·lícula, "sense tot just paraules, Nichetti desenvolupa un film que beu de les fonts del 'slapstick' del cinema mut i la poesia del teatre de manyaga".
Aquesta proposta compta amb una trama que no és compacta i que presenta una estructura episòdica, atés que al seu autor perquè li importa més gaudir d'una llibertat formal i mantenir el to surrealista per a abordar una societat absurda que, com bé mostra la seua primera seqüència, sanciona el talent o la imaginació i premia la mediocritat.
"Nichetti es va proposar fer una pel·lícula quasi sense diàlegs per a desmarcar-se d'un altre influent debutant: Nanni Moreti, autor d'un cinema molt verborreico", ha exposat Gascó.
En el CCCCinema es podrà veure el dijous comèdia hongaresa amb l'obra 'Van valami furcsa és megmagyarázhatatlan' ('Per alguna raó inexplicable', 2014), del cineasta Gábor Reisz, que va decidir deixar el seu treball de professor de gimnàstica per a convertir-se en director de cinema.
Gábor Reisz va partir d'un tractament de deu pàgines sense diàlegs, que van ser creats escena a escena durant el rodatge, ha detallat la Generalitat, que ha apuntat que la revista 'Variety' considera aquest debut com un encreuament molt personal entre el cinema de Woody Allen i Michel Gondry.
PRÒPIA EXPERIÈNCIA
"La crítica hongaresa va rebre aquesta pel·lícula com un homenatge a la ciutat de Budapest i la seua bella arquitectura", ha manifestat Daniel Gascó. En la pel·lícula, la sensació de fracàs i desemparament continua inquietant a les joves generacions.El protagonista d'aquest film pateix totes dues coses alhora. Inspirat en la seua pròpia experiència, aquest jove cineasta ha confiat els papers secundaris als seus propis amics, evitant desvirtuar-los dramàticament, ha comentat l'administració valenciana, que ha assenyalat que "el resultat és una obra molt personal que ha calat en el públic dels nombrosos festivals que aquest film ha visitat".