València està vivint una transformació silenciosa però contundent en el seu mapa hoteler. Des de juny de 2023, l'Ajuntament ha concedit més de 51 llicències d'obres i ambientals vinculades a establiments hotelers, amb una inversió associada que supera els 400 milions d'euros. Darrere d'eixa xifra hi ha alguna cosa més que rajola i ciment: la promesa de 5.400 noves places d'allotjament i, amb elles, més de 8.350 ocupacions —1.350 directes i més de 7.000 indirectes— que arribaran quan els establiments òbriguen les seues portes.
Una ciutat que torna a atraure inversió
Els projectes autoritzats per la Delegació d'Urbanisme, Vivenda i Llicències contemplen la construcció de 2.634 habitacions repartides en establiments que encara estan en distintes fases de desenrotllament. No és una dada menor: per a una ciutat que rep més d'11 milions de turistes a l'any i l'activitat turística de la qual representa el 16% del PIB de la Comunitat Valenciana, ampliar l'oferta hotelera reglada resulta estratègic. La pregunta és com fer-ho sense que el turisme devore la ciutat des de dins.
"Estes dades demostren que València és una ciutat atractiva per a la inversió, amb capacitat per a generar activitat econòmica, ocupació i riquesa" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València
L'edil subratlla que la recuperació de la confiança del sector empresarial no és només una bona notícia econòmica, sinó també un senyal que el camí triat —més hotels professionals, menys apartaments sense control— té suport en el mercat.
El context: primer el fre, després la regulació
L'impuls a les llicències hoteleres no arriba en el buit. Es produïx en paral·lel a un dels processos reguladors més intensos que ha viscut el turisme urbà valencià en dècades. El Ple municipal va acordar el 28 de maig de 2024 la suspensió cautelar de la concessió de noves llicències turístiques per a vivendes d'ús turístic, mesura que va ser ampliada el 28 de gener de 2025 i que va romandre vigent fins almenys el 30 de maig de 2026. Durant eixe temps, es van paralitzar cautelarment 363 expedients de llicències turístiques, evitant la creació de 4.697 noves places turístiques en la ciutat.
El resultat d'este procés ha sigut una nova normativa urbanística que, segons el regidor Giner, "blinda el 98% de les vivendes de la ciutat per a ús residencial" i fixa requisits molt exigents per a les vivendes d'ús turístic. La nova regulació situa la capital valenciana com la primera ciutat espanyola que establix un sostre global a les places turístiques de qualsevol modalitat per mitjà del planejament urbanístic. Una fita que no és retòrica: implica que cap barri podrà saturar-se d'apartaments turístics sense que la norma ho impedisca.
Hotels sí, pisos turístics baix control
La distinció entre ambdós models és el nucli de l'argument municipal. Mentres els apartaments turístics —especialment els que proliferaren en baixos comercials durant anys anteriors— s'associen a un creixement desordenat que pressiona el mercat residencial, els hotels es presenten com una oferta professionalitzada, regulada i generadora d'ocupació estable. A mitjan 2024 hi havia registrades 105.111 vivendes d'ús turístic en la Comunitat Valenciana, un 160,4% més que les 38.319 de l'any 2015. Eixe creixement explosiu és precisament l'escenari que l'Ajuntament diu voler evitar amb la seua nova estratègia.
"L'Ajuntament promou un turisme ordenat, professional i compatible amb la vida en els barris. Front a la barra lliure promoguda per l'anterior Govern en autoritzar les VUT en baixos comercials, la ciutat necessitava regles clares, perseguir l'oferta il·legal i facilitar els projectes que aporten qualitat, inversió i ocupació" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València
Agilitat administrativa com a palanca de creixement
L'augment en la concessió de llicències hoteleres també respon, segons el consistori, a una aposta deliberada per agilitzar la tramitació administrativa. Reduir els temps d'espera i la incertesa per a empreses i promotors és, en este relat, tan important com la pròpia normativa: de poc servix una regulació clara si els terminis burocràtics desanimen la inversió abans que arribe.
El repte de fons no és senzill. Créixer en places hoteleres mentre es conté l'expansió d'apartaments turístics exigix una coordinació fina entre distintes administracions —Ajuntament i Generalitat Valenciana— i una vigilància constant sobre l'oferta il·legal. L'alcaldessa María José Catalá ha defés la mesura com un punt d'inflexió en l'ordenació del turisme urbà, subratllant que l'objectiu és preservar l'equilibri entre l'activitat turística i la vida residencial. Si els hotels que hui estan en construcció acaben obrint amb les places previstes i l'ocupació promesa, València haurà donat una resposta concreta —i quantificable— a una de les tensions més complexes que afronten les grans ciutats europees: com créixer turísticament sense deixar de ser un lloc on la gent vullga viure.