El gol que marcà Ferran Torres en el minut 106 de la pròrroga de la final del Mundial 2026 encara ressona en els estadis. Ara, la ciutat que el va veure créixer vol retre-li un homenatge oficial. L'Ajuntament de València ha fet pública la seua proposta d'Honors i Distincions de la Ciutat per a 2026, una distinció anual que enguany carrega amb noms propis d'enorme pes: futbolistes campions del món, pioners de la medicina, atletes d'elit i entitats centenàries que han teixit bona part de la identitat cultural valenciana.
L'alcaldessa María José Catalá presidirà l'acte, que tindrà lloc el pròxim 6 d'octubre en l'Hemicicle Municipal, en sessió solemne, pocs dies abans del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, que actua com a teló de fons simbòlic d'estos reconeixements.
Dos campions del món, fills adoptius de la ciutat
El títol de fill o filla adoptiva —reservat a aquells que van nàixer fora de la ciutat però han construït un vincle especial amb ella— recaurà enguany en quatre persones. Les dos que han acaparat major atenció són els futbolistes Ferran Torres i Alejandro Grimaldo, ambdós valencians de naixement i recents campions del món amb la selecció espanyola en el Mundial 2026.
En el cas del davanter nascut en Foios, es valora la seua projecció internacional i "el fet que fora el jugador que, amb el seu gol en la pròrroga, donara a la selecció espanyola de futbol la seua segona Copa del Món", mentre que al lateral de la Pobla de Vallbona se'l distingix pels seus èxits en clubs i la seua trajectòria amb la selecció nacional. Torres forma part ara d'un exclusiu grup de dos espanyols, juntament amb Andrés Iniesta, que han marcat el gol decisiu en una final del Mundial.
Grimaldo, per la seua part, s'incorporà este estiu a l'Atlètic de Madrid després de la seua brillant etapa en el Bayer Leverkusen. Nascut en València, la seua carrera el va portar als bancs de formació del FC Barcelona abans de triomfar a Portugal i Alemanya. La tornada simbòlica a les seues arrels arriba ara en forma de reconeixement institucional.
Completen el quartet de filles i fills adoptius l'escriptora guineana i membre de CEAR, Ángela Nzambi Bakale, proposta per ser "una ciutadana compromesa amb la seua ciutat d'acollida, atenta als motors i la dinamització social, i dona de cultura que treballa pel benestar de totes les persones", i l'exrectora Mavi Mestre, reconeguda per haver sigut la primera dona a convertir-se en rectora de la Universitat de València al llarg del més de mig mil·lenni d'història d'esta institució.
Fills predilectes: ciència, atletisme i història del futbol valencià
El títol de fill o filla predilecta, el de major rang honorífic i reservat per a persones nascudes en la mateixa ciutat, s'atorgarà a tres figures. La primera és el metge José Alejandro Remohí Giménez, fundador de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI), una institució que ha convertit València en referència mundial en reproducció assistida i que ha donat esperança a milers de famílies en tot el món.
La segona és l'atleta Fátima Diame, una de les grans promeses del salt de llargada en l'esport espanyol, que ha anat acumulant èxits internacionals fins a convertir-se en un referent generacional. I el tercer arribarà a títol pòstum: José Ballester Gozalvo, fundador i primer president del Levante FC —origen de l'actual Levante UD—, el paper del qual en la història del futbol valencià havia quedat fins ara sense el reconeixement institucional que mereixia.
Medalles d'Or per a institucions amb segles d'història
La Medalla d'Or de la ciutat, el reconeixement col·lectiu per excel·lència, es repartirà este any entre sis entitats que representen capes molt distintes de la vida valenciana. La Coral Juan Bautista Comes la rep en un any especialment significatiu: 2026 marca el 70 aniversari de la seua fundació. Amb aproximadament 170 coralistes per temporada, esta agrupació va oferir el seu primer concert el 5 de febrer de 1956 en el Teatre Principal i porta dècades entonant la cèlebre Missa d'infants el dia de la Mare de Déu dels Desemparats.
La Reial Germandat de Sant Antoni Abat també rebrà la medalla, en reconeixement al seu paper en la festivitat de Sant Antoni, que combina tradició religiosa, benestar animal i una creixent programació cultural amb processons de torxes i danses valencianes. Per la seua part, la Festa del Corpus Christi de València —la primera processó documentada de la qual data de 1355 i que des de 1372 se celebra anualment— és distingida per la seua contribució a la conservació del patrimoni cultural immaterial. Durant segles va ser la principal festivitat de la ciutat, coneguda popularment com la Festa Grossa.
L'Il·lustre Col·legi de Procuradors de València, que en 2025 va complir 150 anys d'història, és reconegut per la seua contribució a l'exercici de la representació processal i la seua col·laboració permanent amb l'Administració de Justícia. L'Associació València de Persones Sordes rep la medalla per la seua tasca centenària en la defensa dels drets de les persones sordes, la promoció de la llengua de signes i l'impuls de la igualtat d'oportunitats. I la Comandància Naval de València i Castelló tanca l'elenc d'entitats guardonades amb la Medalla d'Or.
Una Medalla de Bronze per als qui volen sobre les emergències
La Medalla de Bronze, que enguany té un únic destinatari, reconeixerà la Unitat de Drons del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil. En un context que la tecnologia ha redefinit la resposta davant catàstrofes i emergències —cosa que València coneix bé després de la DANA de 2024—, esta distinció subratlla el valor de la innovació al servici de la seguretat ciutadana.
En conjunt, els Honors i Distincions de 2026 tracen un retrat generós i plural de la ciutat: des d'una coral que porta 70 anys formant músics fins a dos futbolistes que acaben d'alçar la copa més cobejada del futbol mundial; des d'una pionera universitària fins a una escriptora compromesa amb els refugiats. València aprofita el 9 d'Octubre per a recordar que la seua identitat no és monolítica, sinó una suma d'històries, tradicions i persones que, vingudes d'on vinguen, han triat fer d'esta ciutat una cosa un poc millor.