València rep des d'aquest dilluns als tres representants del comité de la World Design Organization (WDO) encarregats de triar l'urbs que serà reconeguda com a Capital Mundial del Disseny l'any 2022. L'organització de la candidatura ha programat una intensa agenda el dilluns i el dimarts per a decantar la balança cap a la capital del Túria, que li la juga enfront de la ciutat índia de Bangalore.
La ciutat que ostentarà aquest títol dins de tres anys es coneixerà el pròxim 11 d'octubre en una gala dins del congrés anual de la WDO, que se celebra en Hyderabad (l'Índia).
Aquesta circumstància no preocupa en excés a un dels directors estratègics de València Capital Mundial del Disseny (l'associació que impulsa la candidatura), Xavi Calvo, que en una entrevista amb Europa Press ha declarat que la coincidència de país entre l'altra aspirant i la seu de l'elecció ha sigut "casual", atés que la seu del congrés es va conéixer abans d'oficialitzar-se les candidatures.
Calvo ha explicat que entre dilluns i dimarts han programat una agenda "molt completa" per als tres membres del comité, i que aquesta no se centrarà en les atraccions de la ciutat. "Al principi vam posar un to molt turístic en l'agenda, però ens van demanar més hores de reunions i trobades, per la qual cosa només hem mantingut un parell de visites obligatòries per a crear una estada més experiencial", ha explicat.
Què suposa
Torí, Seül, Hèlsinki, Ciutat del Cap, Taipei i Ciutat de Mèxic han sigut les ciutats que, des de 2008, han assumit la Capitalitat Mundial del Disseny que atorga la WDO. Cada dos anys, una ciutat del món rep aquest títol al qual aspira València, i que l'any vinent recaurà a Lilla (França).Des de l'associació han explicat que "un esdeveniment de la magnitud i abast de la Capitalitat Mundial del Disseny implica la celebració de trobades, congressos i activitats de caràcter internacional que facilitaran la inserció de les empreses i organitzacions valencianes en xarxes i grups d'interés i cooperació de caràcter internacional, la qual cosa els dóna l'oportunitat al fet que diversifiquen els seus processos d'internacionalització".
Així, "focalitzar l'atenció sobre València a través del disseny contribuirà al fet que es mantinga l'interés de la inversió estrangera en l'àrea metropolitana i regional com a destinació estable, amb posició geoestratègica, amb connexions de transport de primer nivell i amb una xarxa extensa d'espais industrials, logístics i de coneixement, investigació i innovació".
Per això, per a l'associació, aquesta capitalitat suposaria "un triomf i una oportunitat per a tota la Comunitat Valenciana una aposta per vertebrar tot un territori, incloent Castelló, província pionera a incorporar disseny en la seua universitat i motor d'una gran indústria com la ceràmica", i Alacant, un exemple nacional de bressol d'empreses de diferents sectors que han incorporat el disseny en les seues estratègies".
Punts forts
Les raons s'exposen en un extens document, que va presentar la candidatura a la WDO. En més de 500 pàgines, es va fer un recopilatori de tot allò que fa de la capital valenciana una candidata a aquest títol. En paraules de Calvo, "les expectatives són molt bones, perquè en aqueix document ja està esbossat tot: la programació, el finançament, les estratègies, entre altres", ha dit.Així, ha afirmat que la candidatura valenciana no vol "caure en l'exageració". "Anem al nostre", ha assenyalat, i ha ressaltat la dificultat de trobar paral·lelismes amb l'altra candidata: Bangalore és una megaurbe de més de 10 milions d'habitants amb la qual València "no va pensant a competir". "Ells tenen els seus punts forts, que són completament diferents dels nostres", ha incidit.
Un dels punts forts de la candidatura passa per la importància del disseny en l'economia valenciana: el 12,8% del PIB de la Comunitat i l'11,9% del total de l'ús de la Comunitat Valenciana provenen del disseny.
"Quasi 215.000 valencians treballen en sectors intensius en disseny, una eina de canvi social en el qual tenen una rellevància crucial les empreses creatives, però també el compromís governamental amb el disseny i el treball dels dissenyadors", han indicat des de la candidatura.
El disseny valencià té una àmplia tradició: des del disseny editorial i artístic, amb la revista La Traca en els anys 30, l'obra de l'il·lustrador Josep Renau i el cartellisme de mitjans del segle XX fins al col·lectiu La Nau, "que va revolucionar el disseny durant el període de la Transició".
Aqueix compromís "intens i transversal amb el disseny s'ha materialitzat en els últims anys en la concessió dels Premis Nacionals de Disseny a professionals valencians com Vicent Martínez en categoria d'empresa al costat de Lola Castelló, Daniel Nebot i Nacho Lavernia, a més dels Premis Nacionals de Disseny i Innovació concedits a les companyies Andreu World, Rosegue Group, Actiu i Punt Mobles".
Així mateix, la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València, "repeteixen cada any en les llistes de millors universitats del món i atrauen cada any a milers d'estudiants de tot el món". També realcen des de la candidatura "el dinamisme de la vida cultural de la ciutat, l'atractiu dels seus estils de vida i la rellevància del seu patrimoni històric, material com La Llotja i immaterial com Les Falles".