Cinc-cents vint-i-un dibuixos i relats de xiquets valencians omplin l'Ajuntament d'amor als seus iaios en la desena edició d'un certamen ja històric

El Saló de Cristall acull l'entrega de diplomes del certamen escolar intergeneracional amb 521 treballs de set col·legis de València.

 - Actualitzat a 18/11/2026 13:18

Guardar

Dibuix infantil
Dibuix infantil
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Hi ha alguna cosa poderosa en el fet que un xiquet de primària agafe un llapis i decidisca retratar la seua iaia. No per a un examen, sinó perquè algú li ha preguntat què ha de contar-li. Això és, en essència, el que porta una dècada fent l'Ajuntament de València amb el seu certamen escolar "Iaio, iaia, tinc alguna cosa que contar-te": convertir les aules en un pont entre generacions. Este dimecres, eixe pont va tindre la seua celebració més visible en el Saló de Cristall de la Casa Consistorial, on es van entregar els diplomes de la desena edició del concurs.

521 treballs que parlen del que no sempre es diu en veu alta

La xifra no és menor: 521 dibuixos i relats curts presentats per xiquets i xiquetes d'educació infantil i primària de set centres educatius de la ciutat. En ells han bolcat, segons va descriure la mateixa Regidoria de Majors, "la complicitat, l'afecte i l'admiració" que senten cap als seus majors. Alguns treballs celebren la vida quotidiana al costat dels iaios; altres, en canvi, recullen el record dels qui ja no estan. Una col·lecció d'emocions en paper que difícilment cap en cap arxiu.

L'acte d'entrega de diplomes va reunir escolars, docents, famílies i iaios en un mateix espai, la qual cosa va convertir la cerimònia en alguna cosa més que un reconeixement formal. La regidora de Majors, Marta Torrado, acompanyada pel Defensor de les Persones Majors, Marcelino Mañas, va entregar els reconeixements als centres educatius participants davant la presència d'escolars, docents i iaios i iaies de l'alumnat.

"Els treballs presentats destaquen tant per l'expressivitat dels dibuixos com per l'emoció dels relats que reflectixen alegria, bons sentiments i, en molts casos, el record inesborrable cap als iaios i iaies que ja no estan" - Marta Torrado, regidora de Majors de l'Ajuntament de València

Deu anys d'una iniciativa que ja forma part del calendari escolar

La X edició del certamen s'emmarca en la 43a edició de la Setmana de les Persones Majors, que es desenvolupa del 16 al 20 de novembre amb un programa d'activitats culturals, socials i d'oci. Però el concurs escolar ja té entitat pròpia. Una dècada és temps suficient per a convertir-se en tradició, i alguns centres ho saben bé.

En esta convocatòria participaren un total de set centres escolars, entre ells el Col·legi Sant Pere Pasqual, que ha estat present en les deu edicions del certamen, i el Col·legi Esclaves de Maria, que se suma per setena vegada. Són col·legis que han fet d'este projecte una cita anual, prova que l'impacte en les aules va més enllà d'un exercici puntual.

Juntament amb ells, repetixen també el CEIP Miguel Hernández i el Col·legi Vilavella. I en esta edició s'incorporen per primera vegada tres centres: el Col·legi Lluís Santàngel i els CEIP Camí de l'Horta i Professor Lluís Braille. Nous noms en una llista que, si la tendència es manté, continuarà creixent.

L'aula com a espai per a reconéixer allò que es dona per fet

Torrado aprofità l'ocasió per a agrair públicament al professorat el seu paper en el projecte, reconeixent "la sensibilitat, implicació i compromís" dels docents en traslladar a les seues aules esta iniciativa intergeneracional. No és un detall menor: sense la implicació del professorat, este tipus de projectes es queda en el paper.

València forma part de la Xarxa de 'Ciutats Amigables amb les Persones Majors', i este tipus de concursos escolars permet que xiquets i xiquetes reflexionen i expressen com veuen i com valoren els seus iaios i iaies. En un context que l'envelliment de la població és un dels grans reptes socials de les pròximes dècades, iniciatives com esta recorden que el vincle intergeneracional no es dona per si sol: cal cultivar-lo, també des de les institucions.

Que un xiquet li dedique un dibuix al seu iaio no canvia el món. Però que centenars de xiquets ho facen cada any, amb el suport dels seus col·legis i de la seua ciutat, diu una cosa important sobre com una societat decidix mirar els seus majors. I això, a vegades, sí que canvia les coses.