Campanar o Trinitat, entre els barris de València amb més zona verda per habitant

Superen els 15 metres quadrats d'espai verd per habitant, per damunt fins i tot de la xifra desitjable per als organismes internacionals

Guardar

Jardins de Vivers
Jardins de Vivers

València continua apostant per un model de ciutat verda i sostenible. Prova d'això és el resultat del diagnòstic del Pla Verd i de la Biodiversitat Urbana que, ahir, presentava el regidor d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de València, Sergi Campillo. Un "document estratègic de la ciutat per a analitzar i posar les bases per al futur de la infraestructura verda de València. I és que hem de saber on estem per a decidir cap a on volem anar".

Així, d'acord amb el diagnòstic, València disposa, ni més ni menys, que amb 594 hectàrees de jardins i zones verdes netament urbanes, que equival a 7,41 m² d'espai verd per habitant. Una xifra que augmenta considerablement si, a més, es tenen en compte grans pulmons verds com l'Albufera, el parc natural del Túria o l'Horta, aconseguint les 8.122 hectàrees, és a dir, 108,74 m² per habitant.

No obstant això, en eixe compute general de zones verdes de la ciutat, hi ha alguns barris que destaquen sobre uns altres per superar els 15 m² per habitant, situant-se per damunt de la xifra recomanada pels organismes internacionals. Aquest és el cas de Campanar, Penya-roja i Trinitat on se situen espais tan significatius com el parc de Capçalera, un tram del jardí del riu Túria o els Jardins de Vivers. Sens dubte, importants pulmons verds que han transformat la imatge de la ciutat.

Gent practicant esport en l'antic llit del ríoi Túria
Gent practicant esport en l'antic llit del ríoi Túria

A més, altres 24 barris de València disposen de més de 10 m² de zona verda per habitant, com és el cas de Sant Llorenç en el districte de Rascanya; Natzaret (Poblats Marítims); o La Punta, Ciutat de les Arts i les Ciències, Na Rovella, pertanyents al districte de Quatre Carreres, entre altres. Per contra, 14 barris de la ciutat estan per sota dels 2,5 m² d'espai verd per habitants, com Castellar – l'Oliveral, El Pilar o la Creu del Grau.

Combatent l'efecte illa de calor

Així i tot, tal com es recull en l'estudi, gran part de la població de València es troba a 15 minuts d'un gran parc o parc de barri i, fins i tot, el 90% de la població els té a un màxim de 250 metres de distància. I és que la ciutat disposa de 14 grans parcs i jardins, 289 jardins de barri, 82 bulevards i passejos enjardinats i 85 zones verdes associades a equipaments públics, com a cementeris, universitats o col·legis, entre altres.

En definitiva, espais verds que no només ajuden a reduir l'efecte illa de calor a les ciutats, sinó que afavoreixen la infiltració d'aigua, atrauen la fauna urbana i millora la salut dels veïns i veïnes.

Ara, l'objectiu és continuar avançant en aquest Pla Verd i de la Biodiversitat Urbana, donant principi a una fase propositiva en la qual es posarà el focus en com solucionar les problemàtiques identificades i enfortir aquelles pràctiques que han donat bons resultats. Es pot seguir tota la informació sobre el Pla Verd de València a la web https://plaverdvalencia.com/ i al compte de Twitter @VLCVerda.

Arxivat a:

Destacats