Campanar, el districte de València amb més zones verdes de la ciutat i Patraix o Benimaclet els que menys

València ha presentat el seu Pla Verd i de la Biodiversitat Urbana que aspira a aconseguir els 11,70 m² de zones verdes per habitant

Guardar

Zona verda a València
Zona verda a València

València continua avançant en la seua estratègia de renaturalitzar la ciutat. De fet, el vicealcalde de València, Sergi Campillo, ha presentat el seu Pla Verd i de la Biodiversitat Urbana, que té com a objectiu aconseguir els 11,70 metres quadrats de zones verdes per habitant. Així, aquest pla, explica Campillo, "posa les bases del que serà la infraestructura verda de la ciutat fins a 2050. No tot passa per fer jardins o grans obres d'infraestructura. Un pla verd va molt més enllà. El Pla Verd també posa les bases per a la col·laboració privada, per exemple per a la instal·lació d'infraestructura verda en terrats, en balcons, en zones privades de les edificacions de la ciutat de València".

Així mateix, un altre dels objectius principals del pla era que "s'equilibrara la ciutat, ja que els barris i districtes tenen situacions molt diferents". Per exemple, Campanar s'alça com el districte amb més zones verdes de València amb un total de 17 metres quadrats per habitant, seguit dels Pobles de l'Oest i Algirós, amb 11'4 metres quadrats per habitant. En quarta posició se situa el Pla del Real, amb 10'7, i Jesús, amb 10'4.

Per contra, els districtes de la ciutat amb menor proporció de zona verda per persona són Pobles del Nord, amb 3'1 metres quadrats; Rascanya, amb 3'5; Extramurs, amb 3'9; i Patraix i Benimaclet, amb 4.

Davant aquest escenari, l'objectiu del Pla Verd fins a 2050 és incrementar la mitjana fins als 11'79 metres quadrats per habitant, per damunt dels 10 metres quadrats que demanen els organismes internacionals com a desitjables per a aconseguir una ciutat saludable.

Per a poder dur a terme els objectius establits en el Pla s'han determinat 7 línies estratègiques (més i millor verd; jardineria ecològica, naturalització i biodiversitat; connectivitat; serveis socioambientals; resiliència; participació i biofília; i accions de suport). D'aquestes 7 línies es desenvolupen 44 plans d'acció, que es duran a terme durant els pròxims anys.

Per al vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, "l'aprovació d'aquest Pla culmina una tasca des de fa 3 anys, una tasca apassionant que vol portar a València a l'avantguarda en polítiques verdes a nivell internacional, a l'altura d'una capital verda europea".

Així mateix, ha posat en valor que "en els últims anys hem defensat aquesta transició a una ciutat verda a pesar que València ja té, per ella mateixa, unes característiques molt inigualables pel Jardí del Túria, l'Horta periurbana, la mar, el Parc Natural de l'Albufera i el Parc Natural del Túria. Hem estat incidint molt en aquesta València verda, en aquesta València que té projectes d'envergadura per al futur, com el corredor sud, que unirà el centre de València amb els Pobles del Sud i que farà un corredor de 5 quilòmetres de llarg, que és una obra comparable a la qual, en el seu moment, va ser el Jardí del Túria".

Destacats