L'Ajuntament de València i els propietaris estan impulsant la recuperació de les Covetes de Sant Joan. Una vegada conclosa la restauració exterior, començaran els treballs de recuperació de l'interior dels locals per a restablir la seua funcionalitat com a xicotets comerços.
L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha visitat este divendres les obres en execució de restauració de les històriques Covetes de Sant Joan, "el singular conjunt arquitectònic que forma part de la identitat de València", tal com ha subratllat Catalá durant la visita. L'actuació de restauració i recuperació de les façanes exteriors d'estos emblemàtics comerços de la València del segle XVIII conclourà en al voltant de sis mesos, tal com ha avançat l'alcaldessa, que ha explicat que "en concloure esta fase, el següent pas serà la recuperació de l'interior dels locals, que anirà a càrrec de cada propietari, per tal restablir l'ús com a xicotets comerços".
De manera paral·lela, des d'abril d'enguany està també en marxa el procés d'expropiació de les tres úniques covetes (del total de 19), els propietaris del qual no participaran en la rehabilitació, i que serà assumit per l'Ajuntament, tal com es va comprometre l'alcaldessa durant el Debat sobre l'estat de la ciutat 2024. L'actuació suposa una inversió municipal de més de 200.000 euros, entre l'expropiació i la part corresponent de la rehabilitació exterior, ha recordat l'alcaldessa, qui ha manifestat la "satisfacció perquè d'ací a sis mesos els valencians podran gaudir de tot este entorn rehabilitat". "Per a mi és una alegria com a alcaldessa perquè es tracta d'una iniciativa que recupera identitat de la ciutat de València, que és un objectiu que jo m'he fixat des del primer moment: identitat, identitat i identitat. Jo crec que la ciutat té matèria primera suficient per a projectar-se com una capital cultural per excel·lència, i per a posicionar-se molt bé perquè València és única i té elements únics, com este, que mereixen eixir a la llum de nou, i això és el que estem fent".
L'alcaldessa, que ha estat acompanyada pel regidor d'Acció Cultural, José Luis Moreno, ha agraït l'esforç de l'Associació Recuperem les Covetes, "amb la col·laboració de la qual s'ha aconseguit desbloquejar i superar la situació d'abandó en què es trobaven les Covetes fins fa pocs mesos", ha subratllat.
Un conjunt singular que forma part de la identitat valenciana
El mes d'octubre passat van començar les obres per a recuperar les façanes exteriors d'estos emblemàtics comerços, que estan catalogats com a Bé d'Interés Cultural, BIC, i formen part de la monumental Parròquia de Sants Joan del Mercat, referent històric i artístic de la ciutat. Se situen, per tant, en un entorn de la màxima protecció patrimonial. Tal com ha subratllat María José Catalá, "una vegada finalitzada la rehabilitació integral de l'església de Sant del Mercat , és moment d'avançar en la recuperació de les Covetes, i així poder completar la recuperació patrimonial d'este entorn monumental de la nostra ciutat". "Enguany, 2025, ha sigut clau per a recuperar este conjunt arquitectònic singular, que forma part destacada de la identitat de València", ha afirmat l'alcaldessa.
De fet, la voluntat del govern local és "recuperar Les Covetes i a donar-les de nou un ús comercial de venda de productes artesanals". "Volem recuperar el patrimoni històric i cultural dels valencians i preservar-lo per a les generacions futures", ha assegurat l'alcaldessa, qui ha afegit que, amb la rehabilitació de les Covetes es completarà la recuperació patrimonial de l'entorn monumental de la ciutat format per la Llotja, el Mercat Central i l'església de Sant Joan de Mercat.
Precisament, el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella, qualifica les Covetes com a "part del BIC de l'Església parroquial de Sant Joan del Mercat". Tenen la consideració urbanística de semisoterrani, i es permet l'ús comercial en elles, vinculat al comerç de productes de ceràmica, tèxtils, brodats, bolillos o passamaneria, així com elements associats a la cultura en general (llibres, fotografies, mobles i objectes antics, obres d'art, joieries, argenteries, tallers de disseny o d'artesania i similars)".
En semblants termes s'ha manifestat la secretària de l'Associació Recuperem les Covetes, Elisa Talens, qui ha recordat que el Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella "recomana que siguen botigues d'artesania, de joieria, llibreria o de disseny, sempre activitats relacionades amb la cultura". Talens també ha mostrat "l'alegria perquè ha sigut un any de molta faena i per fi hem pogut coordinar tants propietaris amb l'Ajuntament i amb l'església, que està reformant la terrassa".
Un impuls clau per a desbloquejar el projecte
Durant el recorregut per les obres en execució, María José Catalá ha posat en valor "la gestió de l'actual govern i l'impuls fet estos últims anys, que ha sigut clau per a desbloquejar este projecte". "Quan vam accedir al govern de la ciutat, el juny de 2023, el projecte estava bloquejat –ha assegurat- pel fet que, d'una banda, es desconeixia qui eren tots els propietaris; i, d'altra banda, algun d'ells no estaven disposats a assumir el cost de la restauració". El muntant total ascendix a 279.385,79 € el que, dividit entre les 19 Covetes, suposa un pagament de 14.704 € per propietari.
Malgrat això, Catalá ha destacat "la voluntat de l'actual govern municipal a iniciar la recuperació de les Covetes", i per a això es va aconseguir un acord amb l'Associació Recuperem les Covetes de Sant Joan, que aglutina a la majoria dels propietaris, i es va decidir seguir endavant amb la iniciativa. Atés que només la propietat de 16 dels 19 locals (excepte les covetes números 3 i 4, que estan unides entre si, i la número 5) van manifestar la voluntat de restaurar les façanes, l'Ajuntament de València va plantejar la voluntat d'iniciar un procés expropiatori d'estos tres locals (els seus propietaris no havien contestat als requeriments), per a poder donar via lliure a l'execució de la restauració de les façanes.
El passat 17 d'abril, la Junta de Govern Local va acordar declarar d'interés social l'expropiació de les Covetes i la necessitat d'ocupació pel perill de destrucció o deterioració, així com aprovar provisionalment la relació de béns i de drets afectats. El 25 de juliol, a iniciativa del Servici de Patrimoni Històric Artístic, la Junta de Govern Local va adquirir el compromís de finançar les obres de rehabilitació de la façana de les Covetes, que finalment resulten de propietat municipal després del procés d'expropiació iniciat.
Mostrar a la ciutat el procés de recuperació
María José Catalá ha explicat que s'està estudiant la possibilitat de dedicar alguna de les Covetes a ensenyar als valencians i les valencianes el procés de recuperació: "mostrar a la ciutat el que ha costat això, que és un treball de molta gent de més de 40 anys i com s'ha gestat tot el procés", ha indicat.
Les Covetes de Sant Joan són una construcció de principis del segle XVIII, en el context de la reforma barroca de la parròquia de Sant Joan del Mercat. Van ser construïdes l'any 1700 per Leonardo José Capuz amb la finalitat de millorar l'arquitectura del temple i, alhora, resoldre un problema originat per la topografia de la plaça, que està situada en una cota inferior. La construcció es va concretar en una sèrie d'espais que sustenten la plataforma i van permetre la creació de locals d'ús comercial en el centre neuràlgic de la ciutat.
Les Covetes són espais de dimensions lleugerament diferents, segons cada posició, amb una mitjana de 8 metres quadrats, coberts amb voltes de rajola molt rebaixades i només 2,2 metres d'altura. Les successives repavimentacions històriques de la plaça del Mercat van produir una reducció molt important de l'altura dels accessos, la qual cosa va minvar notablement la possibilitat d'ús, la qual cosa, unida a les constants filtracions d'humitats tant per la terrassa superior, com per ascensió per capil·laritat del terreny, van abocar a la totalitat dels locals al tancament. I així han romàs durant diverses dècades.
En 2019 es va constituir l'Associació Recuperem les Covetes, amb l'objectiu de rescatar este conjunt arquitectònic de l'abandó i incorporar-lo a la vida activa de la Ciutat, tant pel que fa al valor urbà, com a l'ús comercial.