L'escultor Alfredo Llorens realitzarà les tres primeres obres de la ruta de personatges literaris i cinematogràfics de València. El projecte preveu la creació d'un circuit d'escultures, en bronze i a grandària natural, de personatges de novel·les i pel·lícules ambientades en la ciutat, que comptaran amb codis QR amb tota la informació sobre cada obra.
Després d'imposar-se a la resta de finalistes, serà el reconegut escultor Alfredo Llorens l'encarregat de portar a l'espai urbà als personatges de la novel·la 'Arròs i Tartana' (1894), de Vicente Blasco Ibáñez, i del film 'La gran aventura de Mortadel·lo i Filemó' (2003), de Javier Fesser. La previsió és que les citades obres puguen ser admirades a partir de l'any que ve en el context original: en la plaça del Mercat i en els voltants del carrer de Dalt, respectivament.
"Des de l'actual govern municipal, volem reivindicar els personatges més emblemàtics de la literatura i del sèptim art vinculats amb València, així com retre homenatge als autors que els van il·luminar i que han contribuït, amb les seues obres, a popularitzar la nostra ciutat en l'imaginari col·lectiu", ha declarat el regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno. "Amb esta iniciativa, busquem, a més, fomentar decididament la creació artística i la participació dels artistes en la revaloració del nostre patrimoni cultural, així com convertir la nostra ciutat en un autèntic museu a l'aire lliure, on l'art isca a l'encontre de veïns i visitants".
El jurat destaca en la seua decisió, de caràcter inapel·lable, "l'elevada qualitat tècnica de la proposta guanyadora, perceptible en la destresa en el disseny, i la seua alta factibilitat d'execució, reflectint un domini clar dels principis tècnics i estètics que el projecte requerix. Així mateix, la proposta demostra una notable fidelitat tant a l'obra literària de Blasco Ibáñez com als protagonistes cinematogràfics de Mortadel·lo i Filemó, aconseguint captar la psicologia dels personatges més enllà del mer gest. A més, l'artista ha mostrat una comprensió plena de la necessitat d'integració en l'espai urbà, realitzant una anàlisi minuciosa de la seua implantació i de la relació de les escultures amb l'entorn".
Han sigut membres del jurat Marta García Pastor, cap del Servici de Patrimoni Històric, per delegació de l'edil d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals; Marta López Ricarte, directora del Museu de la Ciutat; Pablo González Tornel, director del Museu de Belles Arts de València; Laura Silvestre García, de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV); Francisco López Porcal, autor de l'estudi de la ruta literària; Carlos Aimeur Urios, autor de l'estudi de la ruta cinematogràfica; i Javier Martí Oltra, cap de la Secció de Museus i Monuments, que ha actuat, amb veu, però sense vot, com a secretari del jurat per delegació del secretari general i del Ple.
En les pròximes dates, el Servici de Patrimoni Històric i Artístic formalitzarà amb l'artista guanyador el contracte per a la concepció, l'execució i per a la instal·lació de les tres escultures seleccionades per a esta primera convocatòria, amb un pressupost total màxim de 145.000 euros (impostos inclosos): 65.000 euros per al grup escultòric de la ruta cinematogràfica (Mortadel·lo i Filemó) i 80.000 euros per als dos personatges literaris d''Arròs i tartana': el xiquet aragonés i Doña Manuela (40.000 euros per escultura). En este contracte, s'establirà un calendari de producció, supervisat per l'Ajuntament de València, per a garantir el compliment dels terminis i la qualitat de l'obra.
Proposta guanyadora
Doctor en Art, Alfredo Llorens és professor en el Departament d'Escultura de la Facultat de Belles Arts de València, compaginant la docència amb el seu acompliment com a escultor professional. En l'àmbit laboral, ha exercit durant dos dècades com a escultor per a la marca Lladró, dissenyant i realitzant al voltant d'un centenar de referències. És autor, així mateix, d'obres figuratives monumentals en bronze com el Monument a l'arquitecte Rafael Guastavino, en la plaça de la Reina de València; el Monument a la Música, a la Vall d'Uixó (Castelló); o el Monument a l'historiador Nicolau Primitiu, en Massarrojos (València). Finalment, ha realitzat col·laboracions esporàdiques com a escultor en falles de la secció especial, així com en el camp de la conservació i la restauració escultòrica.
En la seua proposta, Alfredo Llorens representa al xiquet aragonés tal com apareix descrit en 'Arròs i tartana': abillat amb "un vestit de pana desllustrat en costures i genolleres i el mocador nuat a les temples amb una estreta cinta". Se li afegiria únicament una manta morellana o similar, usades de mode semblant en la indumentària aragonesa, per a enriquir ornamentalment al personatge. El calçat aportaria una altra picada d'ullet a la indumentària tradicional valenciana, mitjançant la representació d'aquelles típiques espardenyes de veta negra que, sempre amb els menovells per fora, usaven els llauradors valencians. Es tracta d'una commovedora figura de càndida innocència, en la qual l'escultor trasllada tota l'expressivitat a un rostre infantil que mira confiat cap al cimbell del seu engany.
En el costat oposat, Donya Manuela, personifica la més absoluta frivolitat. Per a la seua representació, Alfredo Llorens es remet a la descripció del personatge que dona inici a la citada novel·la: "embolicat l'airós bust en un abric els faldons del qual quasi arribaven a la vora de la falda, acuradament enguantada, amb el caritatiu al puny i vetlat el rostre per la tènue blonda de la mantellina", si bé prescindint de la mantellina per a poder lluir el rostre de la protagonista. Enfront de l'adaptació cinematogràfica, s'aposta per dotar a l'escultura d'un rostre propi, basat en els retrats de dames que poblen l'escultura del segle XIX, amb reminiscències prerafaelites i fins i tot clàssiques, imprimint-li uns trets mediterranis, propis d'una matrona romana o d'una heroïna de tragèdia grega.
Finalment, Llorens planteja per al grup escultòric de Mortadel·lo i Filemó una situació fictícia, una escena que, evitant ser una mera còpia en 3D d'un fotograma, puga arreplegar els aspectes més generals de la pel·lícula i del caràcter dels protagonistes, interpretats pels actors Benito Pocino i Pepe Viyuela. Encara que en el film és Filemó qui usa la seua cèlebre 'sabatòfona', en la composició és Mortadel·lo qui l'empra, quedant així al descobert els sis dits del peu que identifiquen a Filemó com a fill del tirà Calimero. Mentre Mortadel·lo sembla contar al Súper que la situació està controlada, un malparat Filemó es recolza en ell, amb el pèl esvalotat i amb el rostre i el pit ennegrits per una explosió. Este últim subjecta a la seua mà el Sant Greal, tal com apareix en la pel·lícula, en forma d'un trofeu barat, pres de la prestatgeria del malvat Calimero.