La Regidoria de Cultura Festiva presenta el pròxim 5 de juliol el llibre "La Gran Fira de València (1871-2021)", un repàs pels 150 anys de celebració d'aquest esdeveniment que viu la nostra ciutat cada mes de juliol. L'autor del llibre és Gil-Manuel Hernàndez i Martí, director dels museus de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València. El regidor de Cultura Festiva, Carlos Galiana, ha posat en valor les diverses publicacions amb què la història de les festes de València es va "documentant, il·lustrant i immortalitzant per preservar i difondre el gran patrimoni cultural festiu de què disposem a València".
El regidor ha destacat la importància de fer un recorregut per una història tan extensa com la de la Gran Fira de València, "una celebració que hem volgut potenciar al màxim, recuperant el seu nom original, dinamitzant-la, portant-la a molts barris i pobles de València per primera vegada, estenent a tots els públics l'oferta lúdica i, ara també, amb publicacions per a mantindre viva la història de la nostra ciutat".
La presentació de l'obra serà el pròxim 5 de juliol, a les 19 hores, al Saló de Cristall de l'Ajuntament i es suma al seguit de publicacions sobre les grans celebracions festives de la ciutat, com ara l'edició d'una guia que reproduïx tots els cartells fallers des de 1929 fins a 2021 o les publicacions sobre la festa del Corpus.
La Gran Fira de València (1871-2021)
El llibre repassa els 150 anys d'una festa que va nàixer en 1871 i que, segons Gil-Manuel Hernàndez, "era una festa nova, diferent i moderna, burgesa en l'origen però amb una ràpida projecció en el conjunt de la societat del Cap-i-Casal, una celebració de nou encuny destinada a fer-se un lloc central en el calendari festiu de la ciutat, amb vocació de festa de masses, capacitat d'integrar actes ben diversos i poder per a reafirmar una identitat transversal de valencianitat".
Amb l'objectiu de no limitar-se a narrar la història d'una festa, el llibre també la interpreta, "enfocant la seua trajectòria com un privilegiat espill d'una societat, en canvi, amb les seues ideologies en pugna, fractures de classe i conflictes de tota mena". S'hi analitza la trajectòria firal en diversos capítols: el primer d'ells aborda la creació de la Fira sobre els seus antecedents històrics, les aportacions culturals de l'època i les condicions socials de la ciutat; en el segon s'explora la primera gran etapa de la festa (1872 a 1936), amb una primera fase de consolidació i esplendor entre 1872 i 1920 i una segona fase d'estancament (1921-1936); en el tercer es repassa la reelaboració i resignificació de la Gran Fira com a instrument polític franquista (1939-1975), que va dur la Fira a una cruïlla històrica en els albors de la transició a la democràcia; finalment, el quart capítol se centra en les transformacions experimentades per la Gran Fira a partir de la transició a la democràcia parlamentària i l'Estat de les Autonomies fins a l'actualitat, una etapa caracteritzada per una Fira entesa com a celebració de la cultura, que l'aniria transformant en un modern festival urbà de caràcter cada vegada més horitzontal, transversal, democràtic i participatiu. Un breu apartat de conclusions intenta sintetitzar les etapes, transicions, models i dinàmiques històriques d'una Gran Fira que hui apareix com un referent inexcusable de la cultura festiva contemporània.
En tots els capítols s'estudien les etapes de la Fira atenent a una sèrie de dimensions essencials, com ara la seua temporalitat, programa d'actes, símbols icònics, rituals de referència, projecció geogràfica, perfils socials, dinàmiques de classe, usos polítics, connotacions econòmiques, aspectes artístics i expressions culturals, atenent especialment les implicacions identitàries de la Fira. El llibre s'acompanya de quasi 46 fotografies de gran format procedents de diverses col·leccions públiques i privades.