València impulsa l'actualització del Parc Central amb participació ciutadana. El Ple ha defensat que l'encàrrec realitzat a Kathryn Gustafson se siga objecte de consulta pública.
"L'Ajuntament de València, integrat en la Societat Parc Central i de manera coordinada amb esta, continuarà impulsant l'encàrrec realitzat a la paisatgista i autora del projecte del Parc Central, Kathryn Gustafson, perquè la seua actualització siga objecte d'un procés de participació pública".
Així ho ha acordat el Ple i, en paraules del regidor d'Urbanisme, Juan Giner, "així es farà, amb la finalitat de generar el nou pulmó verd del sud de la ciutat i que el bulevard García Lorca es convertisca en una via de comunicació amb sentit comú, compatible amb les necessitats de mobilitat de la zona, que comptarà amb 4.000 noves vivendes".
Este acord s'ha aprovat com a alternativa a una proposta del grup socialista, amb els vots de l'equip de govern i sense el suport de l'oposició. Durant el seu debat, també s'ha escoltat la veu de la Plataforma "Corredor Verd", que "avalada amb més de 40.000 firmes", ha exigit que "el soterrament de les vies del tren permeta la construcció d'un gran jardí i no una autopista".
En nom del Grup Municipal Socialista, la regidora María Pérez ha proposat que "l'Ajuntament fomente un procés de participació pública perquè la ciutadania puga expressar les seues necessitats i que l'equip de Gustafson també redissenye el projecte d'urbanització de la zona i incloga vivenda dotacional". La moció socialista també ha sol·licitat que "es recupere l'informe de mobilitat existent que garantia l'accés a les vivendes".
En la mateixa línia, el regidor de Compromís Sergi Campillo ha defés que "amb esta actuació, l'Ajuntament té una oportunitat d'or, com ho va ser la conversió de l'antic llit del riu en l'actual jardí del Túria, per a dissenyar esta zona de València amb una visió climàtica i convertir-la en un espai amable per al veïnat". "Amb el projecte que defén l'equip de govern València tindrà una avinguda de cotxes i no un corredor verd", ha lamentat.
Per part seua, el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, ha assegurat la participació ciutadana en este projecte, "que garantirà un espai verd compatible amb les necessitats bàsiques de seguretat, accessibilitat i mobilitat de la zona". "Treballem per donar una solució als barris del sud de la ciutat, amb zones verdes, accessos segurs i les dotacions públiques necessàries", ha conclòs.
Moció contra l'LGTBI-fòbia
El Ple ha aprovat també, amb els vots a favor de PSPV-PSOE i Compromís, la moció presentada pel grup municipal Socialista contra l'LGTBI-fòbia i ha rebutjat, amb els vots en contra de l'equip de govern i una abstenció, la moció presentada per Compromís per a instar l'alcaldessa a mostrar el seu rebuig a les retallades en la Llei trans valenciana.
Abans del debat conjunt d'estes dues mocions, en el Ple han intervingut diversos representants de col·lectius afectats per a mostrar el seu rebuig a les esmenes "regressives" de la Llei 8/2017 de la Comunitat Valenciana que demà es votaran en les Corts Valencianes. Així, la presidenta de la Federació Estatal LGTBi+, Paula Iglesias, després de relatar diversos casos d'assetjament i violència contra persones trans, ha demanat un "compromís real" de les administracions i les polítiques públiques a través del qual "es protegisca el col·lectiu front l'auge actual de l'odi que s'enceba sobretot contra jóvens trans".
Per part seua, Juan Francisco Fernández, coordinador general de Lambda, ha interpel·lat directament a l'alcaldessa, María José Catalá, respecte de la votació de la modificació de la llei de demà que "suposa un atac directe als drets de les persones trans, especialment menors, introduïx teràpies de conversió il·legals, institucionalitza el dret a discriminar i la convertix en un apartheid trans".
Així mateix, Javier Gil de *Samarucs ha denunciat davant el Ple "la por que passen les persones trans víctimes d'LGTBI-fòbia perquè tindre identitat és un risc", ja que "poden ser assetjades o ser agredides en el gimnàs, al carrer o en el treball i per a passar desapercebudes han de fingir". En la seua intervenció, Gil també ha citat dades sobre delictes d'odi, segona causa en l'àmbit nacional, així com que s'han triplicat els delictes relacionats amb la identitat de gènere.
Raquel Viguer de l'associació Chrysallis, qui també ha intervingut en el Ple en representació de les famílies amb fills i filles trans, ha narrat mitjançant casos reals les dificultats a les quals s'enfronten els menors i adolescents trans, "les burles i l'assetjament" al qual estan sotmesos en el seu dia a dia. Viguer ha indicat que les esmenes que es pretenen introduir en la llei s'han elaborat sense consultar amb especialistes, posen en perill la salut transgènere, s'elimina el protocol d'acompanyament a l'alumnat trans, una de les accions més importants amb la qual comptàvem, i implicaran major vulnerabilitat i desprotecció".
Finalment, Chelo Valls, representant d'Orriols en Llucha i CCOOPV, ha destacat que les esmenes que es votaran demà en Les Corts van en contra de les persones i menors trans, de la diversitat sexual i identitat de gènere, dels programes educatius i dels drets humans. Així mateix, Valls ha afirmat que "posen al mateix nivell a assetjadors i assetjats", i ha demanat que demà "les persones estiguen per damunt de la disciplina de vot i que els seus governants els protegisquen".
Després d'estes intervencions, Nuria Llopis, del grup socialista PSPV-PSOE, ha afirmat que "per desgràcia l'LGTBI-fòbia continua present" i ha proposat al Ple "reforçar mecanismes municipals de protecció; condemnar públicament la modificació regressiva de la Llei 8/2017 de la Comunitat Valenciana; impulsar campanyes de sensibilització permanents, especialment en l'entorn educatiu; reforçar amb més recursos a l'Oficina de No Discriminació; i establir un sistema de recollida de dades i indicadors propis en l'àmbit municipal sobre delictes d'odi per orientació sexual i identitat de gènere".
Per part seua, Luisa Notario, en representació de Compromís, ha assenyalat que "hauríem de parlar d'avanços en drets, però una altra vegada estem parlant de retrocessos i és que el PP de la mà de Vox ha començat la major campanya de retallades en drets que tindran conseqüències en la vida de les persones". Segons ha explicat Notario la Llei 8/2017 ens va situar a l'avantguarda dels drets humans i ara es desmantellarà i es deixarà a les persones trans en situació de vulnerabilitat". La regidora de Compromís també ha demanat a l'alcaldessa "que es posicione perquè equipararan els drets trans amb la transfòbia i ha conclòs que no poden ser moneda de canvi per a mantindre a Mazón i així tapar la seua incapacitat en la gestió de la dana".
Així mateix, Rocío Gil, representant del grup municipal popular, qui ha lamentat no haver pogut presentar una moció alternativa per no haver pogut arribar a un acord, ha posat de manifest "el compromís ferm i inequívoc de l'equip de govern amb el col·lectiu LGTBIQ+ i el respecte a l'autodeterminació de gènere" i ha afirmat que "totes les persones que vulguen es podran inscriure en els Gai Games en total llibertat". En el seu discurs, Gil ha explicat les accions que l'Ajuntament de València està duent a terme en defensa de l'activitat i els drets LGTBIQ+.
Finalment, el portaveu de Vox, José Gosálbez, en el seu discurs ha defés la reforma de la llei, ja que segons ha afirmat amb les esmenes "s'ha buidat de contingut ideològic i imposicions totalitàries i ara sí que es garantix la igualtat i la llibertat".
Dret de tanteig i retracte
Seguidament, el Ple ha decidit que "l'Ajuntament, en el marc del Pla +Vivenda, continuarà, de manera directa o indirecta, construint o adquirint vivendes amb la finalitat d'arribar a les 1.000 anunciades a l'inici del present mandat".
Esta proposta de l'equip de govern s'ha aprovat, sense el suport de l'oposició i com a alternativa a una moció del Grup Municipal Compromís que ha sol·licitat, per exemple, que "l'Ajuntament es comprometa a exercir el seu dret de tanteig i retracte, de preferència per a adquirir, l'edifici del barri de La Torre en el qual una societat d'inversió immobiliària aspira a comprar 134 vivendes".
"Volem que l'Ajuntament incorpore estes vivendes al parc públic de lloguer social i que inste a la Generalitat perquè defenga el tanteig i retracte com una ferramenta legal per a frenar l'especulació i garantir l'accés de la ciutadania a una vivenda digna", ha defés la portaveu de Compromís, Papi Robles.
El portaveu del Grup Municipal Socialista, Borja Sanjuan, que s'ha sumat a esta proposta, ha lamentat que, "actualment, a València, les vivendes es tracten com a matèria primera, com si fora blat o carbó" i ha assegurat que "si l'Ajuntament intervinguera els fons voltors no vindrien a especular". "El que planteja esta moció és una política en legítima defensa per a defendre que la ciutat no és un tauler del *Monopoli", ha afirmat l'edil socialista.
El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, ha assegurat que "en parlar de la situació crítica de la vivenda i de les dificultats que troba la ciutadania per a accedir a una, cal parlar del problema estatal generat per la Llei de la Vivenda aprovada pel govern central". D'altra banda, l'edil ha parlat de la inversió realitzada per l'executiu local en els últims dos anys (44,3 milions d'euros) i de les mesures municipals adoptades per a facilitar l'accés a la vivenda.
Les persones sense llar
Durant la sessió plenària s'ha debatut també sobre la situació de les persones sense llar a la ciutat, arran de la moció que ha presentat la regidora del grup municipal Compromís Lucía Beamud. La moció plantejava, entre altres propostes, la "implementació i avaluació anual de totes les accions aprovades en l'Estratègia d'intervenció social amb persones sense llar ciutat de València 2022 – 2027", i la creació d'una comissió permanent d'assentaments i de persones sense sostre en el Consell de Drets Socials.
Abans del debat, han pres la paraula representants de diferents col·lectius socials en suport de la moció de Compromís, i en contra dels desallotjaments de persones sense llar. David Calabuig, de l'Associació Intercultural Candombe i extreballador de l'alberg de baixa exigència del Carme ha denunciat "els desmantellaments dels assentaments sense oferir una solució alternativa real, atés que tant el CAST com el CAI estan desbordats i no tenen places a oferir". Per part seua, dos persones en situació de carrer han intervingut davant el Plenari, a través d'Intersindical Valenciana, i han anunciat la pròxima creació de la primera Associació de Persones Sense Sostre d'Espanya, que començarà a funcionar a València en breu.
La regidora Lucía Beamud ha denunciat "el desmantellament dels servicis socials municipals", i ha subratllat que "la pobresa no és un decorat que es pot retirar i dur-lo als barris perifèrics de la ciutat". Per part seua, la regidora Maite Ibáñez, del grup municipal Socialista, ha criticat "la falta de respostes socials" i que només s'oferixen "batudes policials". A més, ha assegurat que "el personal de Servicis Socials no pot més: hi ha 123 places vacants sense cobrir".
La regidora de Servicis Socials, Marta Torrado, ha rebutjat totes estes crítiques i ha acusat a Compromís i PSPV de "fer ús de la misèria de manera injusta per tal d'ofegar l'Ajuntament perquè les persones no els importen". Torrado ha assegurat que el govern municipal duplicarà els recursos que l'executiu anterior dedicava al col·lectiu de persones sense sostre, i ha anunciat la pròxima adjudicació de 650.000 euros per a actuacions en infrahabitatges i assentaments, així com la pròxima posada fent ús de 80 places d'acolliment noves. La moció ha sigut finalment rebutjada, en no obtindre majoria suficient de vots, ja que PP i Vox han votat en contra.
Mocions per Palestina
Representants de la comunitat palestina a València han participat este dimarts com a convidats en el Ple de l'Ajuntament per a llançar "un crit per la pau" i denunciar el "genocidi" que està cometent Israel en la Franja de Gaza, que ha causat "més de 60.000 morts".
Originàriament, el grup Socialista havia presentat una moció "en suport al poble palestí i per la defensa dels drets humans a Gaza", en la qual demanava, entre altres punts, que l'Ajuntament de València condemnara "fermament el genocidi comés per l'Estat d'Israel en la Franja de Gaza, per constituir una violació sistemàtica del Dret Internacional Humanitari i un castic col·lectiu que ha provocat desenes de milers de morts civils".
A esta iniciativa, el Grup Compromís havia proposat una moció complementària, en la qual instava el Ple la condemna pel "genocidi, els assassinats i els bombardejos comesos per Israel", a més d'assenyalar com a "còmplices" a aquells que no condemnen el "genocidi".
Les dues mocions presentades pels grups de l'oposició han sigut rebutjades amb els vots de l'equip de govern conformat pels grups Popular i Vox. Ha tirat avant, per tant, el text presentat pel grup Popular i defés en l'hemicicle per la regidora Paula Llobet, en el qual, entre altres punts, ha defés "el compromís de València amb els drets humans" i ha proposat "condemnar amb fermesa els atacs terroristes de Hamàs del 7 d'octubre de 2023, que van provocar la mort de més de 1.250 civils, així com el segrest de centenars de persones".
En eixa línia, l'Ajuntament ha sol·licitat "al Govern d'Israel el cessament immediat de totes les activitats militars contra la població civil palestina i el respecte al Dret Internacional Humanitari". A més, el Ple ha exigit que "Hamàs i altres grups armats a Gaza alliberen immediatament els civils israelians i estrangers retinguts com a ostatges, i Israel allibere les persones detingudes arbitràriament".