Hi ha infraestructures que funcionen, però malament. El pont sobre el riu Sellent en la carretera CV-560, al seu pas pel terme municipal de Càrcer, porta anys sent un d'eixos colls de botella que els veïns de la zona coneixen bé: una calçada de a penes 4,5 metres que no permet l'encreuament simultani de dos vehicles. Per a passar, un ha d'esperar que l'altre ho faça primer. En ple segle XXI, en una via que connecta municipis de la Ribera Alta amb l'autovia A-7, això té els dies comptats.
Dos mesos de tall per a acabar amb un problema de dècades
La Diputació de València arrancarà la pròxima setmana la fase decisiva de l'ampliació d'este pont, situat en el punt quilomètric 7+850 de la CV-560. Per a executar els treballs amb garanties, la carretera romandrà tancada al trànsit des del dilluns 3 d'agost fins al divendres 25 de setembre, quasi dos mesos que els conductors que habitualment hi circulen hauran de buscar un camí alternatiu.
Durant eixe període, els desplaçaments des de Cotes i Sumacàrcer cap a Càrcer i l'A-7 hauran de realitzar-se per les carreteres CV-555, a través de Sellent, i CV-590. No és la ruta més directa, però sí la que permetrà que les obres avancen sense interrupcions i, sobretot, amb seguretat.
"Es tracta d'una actuació necessària per a millorar la seguretat i la funcionalitat d'una infraestructura que constituïx la connexió més directa de Cotes i Sumacàrcer amb Càrcer i amb l'A-7." - Reme Mazzolari, diputada provincial de Carreteres de la Diputació de València
De 4,5 metres a sis: els números d'una transformació
El projecte té un pressupost global pròxim al milió d'euros i el seu abast és considerable. La calçada actual del buit central, eixos insuficients 4,5 metres, s'ampliarà fins als sis metres. Però no només això: l'estructura comptarà a més amb dos voreres d'amplària superior a 1,5 metres en cada lateral, cosa de la qual hui manca per complet. El resultat serà un pont amb dos carrils —un per sentit— i espai real perquè els vianants creuen sense compartir asfalt amb els vehicles.
La intervenció va més enllà d'un simple eixamplament. Els treballs inclouen també faenes de conservació i reparació de l'estructura, millora del sistema de drenatge i impermeabilització, renovació del paviment i la instal·lació de nous sistemes de protecció que separen el trànsit rodat del per als vianants. Un paquet integral que busca posar al dia una infraestructura que, per la seua ubicació sobre el riu Sellent — afluent del Xúquer que discorrix enterament per la província de València i es caracteritza pels seus forts pendents i un cabal molt irregular —, està especialment exposada al desgast i als embats de l'aigua.
"El projecte eliminarà un punt de circulació alterna i oferirà una connexió més còmoda i segura per a vehicles i vianants." - Reme Mazzolari, diputada provincial de Carreteres de la Diputació de València
Un riu amb història de riuades en la Ribera Alta
El context geogràfic afig pes a l'obra. El Sellent té el seu origen en la part sud de la comarca de la Canal de Navarrés, amb la conjunció de nombrosos barrancs que baixen de la serra d'Enguera. Amb una longitud de 13,5 quilòmetres i una conca de 273,9 km², travessa localitats com Bolbaite, Chella, Anna, Estubeny, Sellent, Càrcer i Cotes abans de desembocar en el Xúquer. La mala herba acumulada en el seu llit al seu pas per Càrcer ha sigut històricament una de les zones que preocupa els veïns davant el risc de riuades. Un entorn, en definitiva, que no perdona les infraestructures envellides.
Mazzolari ha demanat comprensió i prudència als usuaris de la via, i ha subratllat que el tall no és un capritx logístic sinó una decisió tècnica: executar els treballs amb el pont en ús hauria allargat els terminis i multiplicat els riscos. Dos mesos de molèsties, a canvi d'una infraestructura que hauria de durar dècades. Per als veïns de Cotes i Sumacàrcer, municipis de la Ribera Alta que depenen d'esta connexió per a accedir a l'autovia, l'espera haurà valgut la pena quan, a finals de setembre, puguen creuar el Sellent per primera vegada amb dos carrils i una vorera baix els peus.