La tècnic-artística Raquel Gutiérrez, treballadora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) des de 2005 fins a l'actualitat, ha atribuït a la llavors directora del museu Consuelo Ciscar i a l'expert Tomás Llorens la decisió de compra d'obres per a l'entitat: "Hi havia una comissió d'adquisicions, però allí no es votava res. Només hi havia un diàleg entre Ciscar i Llorens".
Gutiérrez s'ha pronunciat així en la seua declaració, en qualitat de testimoni, en el judici que se segueix en l'Audiència de València contra Ciscar, l'exdirector econòmic administratiu del museu Juan Carlos Lledó, i el fill i hereu de l'artista, José Luis Rueda, per la peça 2 del cas IVAM, relativa a un presumpte frau milionari amb l'adquisició de reproduccions d'obres de l'escultor mort Gerardo Rueda.
La peça principal del procediment, centrada en presumptes irregularitats de Ciscar per a promocionar la carrera artística del seu fill, Rafael Blasco, conegut com a 'Rablaci', va acabar al setembre amb una conformitat: Ciscar va reconéixer que va malversar i va acceptar la pena d'un any i mig de presó --enfront dels 12 que li demanaven--.
En la peça de Rueda, la Fiscalia reclama per a Ciscar la pena de sis anys de presó i multa de 144.000 euros per un delicte continuat de prevaricació administrativa, de falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i malversació de cabals públics en la seua modalitat agreujada. Per a Lledó demana cinc anys i sis mesos de presó i multa de 63.000 euros; i per a Rueda, cinc anys per un delicte continuat de malversació. A més, sol·licita una indemnització per a l'IVAM de 3.456.876 euros.
Gutiérrez, qui va estar imputada durant la instrucció del procediment i després va variar la seua condició a la de testimoni, ha explicat que quan va aterrar en l'IVAM no havia escoltat "res" de Rueda.
Ha indicat que el procés d'adquisició d'obres d'art passava per una comissió de la qual ella formava part com a vocal al costat de la directora, el llavors director econòmic i l'expert Tomás Llorens. "Tenia un caràcter consultiu i es va modificar amb l'arribada de Ciscar, que va eliminar a dos conservadors", ha dit.
La testimoni ha indicat que no hi havia "cap protocol" que establira una manera de funcionar per a la comissió. "Es rebien les diferents propostes d'adquisició, jo les arxivava i les preparava per a la comissió. Abans li les presentava a Ciscar i ella seleccionava el que finalment es traslladaria a la reunió de la comissió", ha exposat.
"Era un document Word, una cosa molt senzilla", ha puntualitzat Gutiérrez, que ha agregat que les reunions se celebraven en el despatx de Ciscar. "En elles hi havia un diàleg entre Tomás Llorens i la directora. Lledó i jo érem mers vocals sense cap mena de paraula. No se'ns demanava cap mena d'opinió sobre aquest tema. No hi havia votació. Jo només era ací per a saber el que entrava i el que no i després gestionar les tasques administratives", ha apuntat.
Després que la comissió aprovara l'obra --sense vot-- i quan la gestió econòmica feia la proposta de despesa, el conservador feia el seu informe. "Ara això no funciona així. És tot el contrari", ha postil·lat.
La testimoni no va poder veure el contracte signat amb Rueda en 2004, però sí que va participar en el de l'any 2006, relatiu a la venda-donació. Ha exposat que es va assabentar de la proposta per un mail de la directora en el qual hi havia una carta de Rueda amb més detalls. Aquesta després no es va emportar a la comissió d'adquisicions i, després d'això, va rebre una trucada de Ciscar per a anar al seu despatx al costat de Lledó i allí se'ls va dir: "Això és el que comprarà l'IVAM i en el seu moment es farà una exposició" --amb relació a l'obra de Rueda--.
"Va ser una reunió molt fugaç, en el seu despatx i sense asseure'ns. Ens va dir que li havia arribat la proposta i que considerava que era interessant. I ja està", ha reproduït.
La testimoni, que ha corroborat que va ser José Luis Rueda qui va establir que les obres havien de fondre's en la Fosa Capa, ha explicat que el fill de l'artista estava "sempre" molt present en les exposicions i treballs del seu pare: "A mi em podia dir moltes vegades i manar correus amb indicacions, però jo tot abans havia de passar per Ciscar i comptar amb el seu vistiplau perquè Rueda no és l'IVAM".
Preguntada per si Ciscar estava al corrent de les gestions que realitzava l'IVAM o, per contra, tal com ella manté, només feia labors institucionals, la testimoni ha manifestat que la llavors directora "sabia perfectament el que es gestionava. Tenia molt clar el que deia, la qual cosa li interessava i calia donar-li un reporte continu. El meu treball el tenia molt marcat. Ella era una persona cent per cent bolcada en el seu treball, amb una dedicació absolutament exclusiva", ha narrat.