La Policia Nacional ha destapat un frau de quasi sis milions d'euros mitjançant el cobrament indegut de pensions de persones mortes i ha detingut a nou de les 46 persones identificades en 10 comunitats autònomes, entre elles la Comunitat Valenciana, com a presumptes responsables d'un total de 53 delictes de falsedat documental, estafa i apropiació indeguda.
La majoria dels implicats en la denominada 'operació Libitina II' eren familiars de les persones mortes, encara que també s'han trobat casos d'amics o companys d'habitatge, segons ha informat la Policia.
Per a apoderar-se dels diners ocultaven la defunció del pensionista a l'Administració, arribant a falsificar el certificat de fe de vida i estat i fins i tot la mateixa signatura del difunt, amb l'objecte de realitzar reintegraments en efectiu.
Un dels implicats va cobrar les prestacions de forma il·lícita durant quasi 20 anys fent-se passar per un nonagenari. Per a aconseguir-ho va aprofitar les seues característiques físiques similars amb el difunt, disfressant-se amb roba de persona major i utilitzant un caminador.
La recerca l'han desenvolupat agents de la Secció de Recerca de la Seguretat Social incardinada en la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, en col·laboració amb la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social.
La recerca va començar després de rebre diverses denúncies, en diferents punts del país, en les quals s'informava de possibles fraus a la Tresoreria General de la Seguretat Social. Amb les primeres perquisicions es va esbrinar que eren familiars o amics de pensionistes morts els qui seguien cobrant de forma il·lícita les pensions d'aquests.
Avançada la recerca, els agents van localitzar casos similars en 17 províncies espanyoles: la Corunya, Albacete, Alacant, Barcelona, Burgos, Cadis, Las Palmas, Madrid, Màlaga, Múrcia, Orense, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife, Sevilla, Tarragona, Valladolid i Biscaia. La recerca quantifica en quasi sis milions d'euros la quantitat defraudada a la Seguretat Social.
Entre els motius més comuns en els quals s'escudaven les persones que cobraven les prestacions indegudament per a cometre el frau estan el desconeixement del seu abonament -malgrat que feien ús d'aqueixos diners, segons la Policia-, necessitats econòmiques per a la subsistència personal o familiar, o la creença que, una vegada que el banc havia solucionat el frau dels últims quatre anys, es podia gaudir dels diners acumulats en els anys anteriors.
S'ha arribat a detectar que en alguns casos, per a no ser descoberts en el seu entorn més proper, els defraudadors enganyaven als seus afins sobre la procedència dels fons que manejaven.
D'empleat de banca al company de pis
En la província d'Albacete es va esbrinar que un empleat d'una entitat bancària, on se situava el compte del mort, hauria cobrat de forma il·lícita quasi 10.000 euros. Per a fer-se amb el botí va aprofitar la seua posició, realitzant reintegraments en efectiu en profit propi des de la mort del pensionista en 2003 fins a 2017.Un altre cas significatiu es va donar després d'una denúncia realitzada en la província de Madrid sobre una pensionista d'origen ucraïnés que va morir en 2010, a la qual se li va abonar indegudament la quantitat de 91.926,50 euros durant aproximadament sis anys. Una vegada que els agents van analitzar els moviments bancaris es van observar 209 compres, abonades a través d'una entitat financera digital, amb posterioritat a la defunció de la pensionista. Es va descobrir que la targeta bancària de la pensionista havia sigut robada per un compatriota company de pis, qui al seu torn compartia el nombre de la targeta amb diversos amics seus.
En la província de Màlaga va ser investigat el cobrament de més de 129.200 euros per prestacions indegudes d'un pensionista perit en 1999, i que van ser abonades fins a l'any 2017. Gràcies a l'anàlisi de la informació bancària es van observar diversos traspassos ulteriors a la defunció, podent identificar a diversos familiars del mateix com a responsables d'aquests fets.
Els investigats com a argúcia per a poder seguir cobrant la il·lícita pensió, aprofitaven la semblança d'un d'ells, que comptava amb característiques físiques semblants al pensionista, per a fer-se passar pel mort. A més, per a l'extracció de les prestacions, es caracteritzava vestint roba de persona major i portant com a complement un caminador que li ajudava a passar-se pel nonagenari pensionista.
En l'actualitat els diferents organismes de la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social compten amb noves tecnologies que permeten la interconnexió telemàtica entre administracions. De manera que realitzen de forma periòdica controls de la fe de vida dels beneficiaris de prestacions periòdiques. Aquests avanços fan que moltes de les comprovacions es realitzen en temps real, la qual cosa fa cada vegada més difícil als defraudadors aconseguir el cobrament indegut de prestacions.