Aproximadament 800.000 passatgers de creuer atracaren al Port de València en 2024, generant un impacte econòmic estimat de 70 milions d'euros. No obstant això, la gran majoria d'eixos turistes a penes coneix alguna cosa més enllà del centre històric, la Ciutat de les Arts i les Ciències o el mateix entorn portuari. La pregunta que fa temps que ronda a gestors i empresaris del sector és evident: per què no portar-los també a Llíria, a Riba-roja de Túria o a qualsevol altre racó amb valor turístic de la província? La Diputació de València ha decidit passar de la pregunta a l'acció.
Una jornada per a obrir el mapa creuerista
Este dijous, l'Ajuntament de Llíria va acollir la I Jornada Divaltur de Producte Turístic Creuerista de la província de València, una trobada formativa impulsada per la institució provincial amb l'objectiu de capacitar els agents locals per a dissenyar excursions i experiències adaptades al turista de creuer. Cinquanta professionals de destinacions de la província i d'empreses de servicis turístics es van donar cita per a explorar un segment que, malgrat el seu enorme volum, a penes ha explotat el seu potencial més enllà de la capital.
El diputat de Turisme de la Diputació, Pedro Cuesta, va marcar el to de la trobada des del principi. Per a ell, el desafiament no és només identificar què té cada poble, sinó saber com presentar-ho:
"No es tracta només de veure quins recursos té una destinació per a la creació d'un producte exitós, sinó de la manera que ho fa i com ho adapta a les noves demandes i necessitats del turista d'un creuer" - Pedro Cuesta, diputat de Turisme de la Diputació de València
Una reflexió que apunta directament a un dels errors més comuns del turisme rural: tindre el producte però no saber empaquetar-lo. El creuerista, a diferència del viatger convencional, disposa d'una finestra de temps molt estreta —entre 8 i 10 hores en terra, segons dades del sector— i el que busca no és simplement un lloc bonic, sinó una experiència que càpia en eixe marge sense friccions logístiques.
El perfil del creuerista, clau per a dissenyar el producte
La jornada reuní ponents de primer nivell. Francesca Antonelli, responsable de Head Cruises i Màrqueting de l'Autoritat Portuària del Port de València, subratllà el turisme de creuers com una oportunitat real per a destinacions i empreses locals que encara no han explorat este canal. Per la seua part, Carolina Navarro, directora d'Economia Blava de la Fundació Valenciaport, abordà el foment de l'ecoturisme i la descentralització d'excursions com a vies per a reduir la pressió sobre la capital i distribuir el benefici econòmic per més territoris.
També participà Lorenzo Vera, de l'Autoritat Portuària del Port de Motril, que aportà la perspectiva d'una destinació que ja ha treballat este model a la província de Granada, i Paco García, regidor de Turisme i Ciutat Creativa de l'Ajuntament de Llíria, amfitrió de la trobada. El fet de triar Llíria com a seu no és casual: la ciutat, reconeguda per la UNESCO com a Ciutat Creativa de la Música, representa exactament el tipus de destinació que podria seduir un creuerista amb inquietuds culturals.
La trobada abordà en profunditat els factors que determinen l'èxit d'un producte creuerista: el perfil socioeconòmic del passatger, la seua motivació experiencial, el temps disponible des de la seua arribada al port i el seu historial com a viatger de creuers. Tots els ponents coincidiren que conéixer el turista és tan important com conéixer la destinació.
De la teoria al cas real: Riba-roja de Túria ja ho fa
Un dels moments més pràctics de la jornada arribà amb l'anàlisi del municipi de Riba-roja de Túria, que ja treballa activament amb el segment creuerista. Un exemple que demostra que el model no és només una aspiració, sinó una realitat assolible per als pobles de la província amb els recursos i l'enfocament adequats.
Entre els continguts tractats, els professionals exploraren els requisits operatius, logístics i comercials del sector; la diversificació territorial de les excursions; l'adaptació d'horaris, capacitats i criteris d'accessibilitat i sostenibilitat; i el funcionament de la cadena de valor del creuer, que inclou la relació amb navilieres, receptius i operadors turístics intermediaris.
Només el primer pas d'un full de ruta més ampli
La I Jornada Divaltur no és un esdeveniment aïllat. La Diputació ha confirmat que esta iniciativa tindrà continuïtat en els pròxims mesos amb noves accions formatives en altres localitats de la província, centrades en dos segments igualment prometedors: el turisme MICE —reunions, incentius, congressos i esdeveniments— i el producte turístic esportiu.
El context no podria ser més oportú. En un moment que la ciutat de València debat com ordenar i contindre el volum de creueristes — el maig de 2025 arribaren 90.979 creueristes, i en termes interanuals s'ha registrat una reducció del 7,77% enfront del període anterior —, distribuir les excursions per la província no és només una oportunitat econòmica per als municipis, sinó també una vàlvula de descompressió per a la capital. Portar els viatgers a descobrir l'horta, el patrimoni musical de Llíria o els jaciments romans de l'interior no és renunciar a València: és ampliar-la.