Rius, embassaments, fonts termals, zones humides i fins i tot aqüeductes. La província de València guarda entre el seu interior i el seu litoral un patrimoni hídric que, fins ara, romania en gran mesura invisible per al viatger. La Diputació de València acaba de fer un pas decisiu per a canviar-ho: ha presentat un catàleg de 69 experiències turístiques articulades entorn de l'aigua, llest per a la seua distribució tant en format físic com digital, i dissenyat en col·laboració amb 30 empreses locals de les 14 comarques de la província.
La proposta no és improvisada. Darrere del catàleg hi ha cinc mesos de treball —de febrer a juny de 2026— i un procés metodològic en tres fases que arranca amb un dels inventaris més exhaustius que s'hagen realitzat sobre el patrimoni hídric de la província. En total, es van analitzar més de 280 recursos vinculats a l'aigua, classificats en 18 categories: platges, rius, embassaments, aqüeductes, rutes turístiques de l'aigua, zones humides, balnearis, aigües termals, fonts i brolladors, entre altres. Tot això documentat amb més de 3.400 fotografies.
Un límit per a protegir allò que es vol mostrar
Potser l'aspecte més cridaner del projecte no siga el nombre d'experiències, sinó el rigor amb què s'ha calculat quants visitants poden assumir els espais naturals sense degradar-se. Dels més de 280 recursos inventariats, es van seleccionar 35 enclavaments estratègics per a sotmetre'ls a un estudi de capacitat de càrrega que contempla tres dimensions: física, ecològica i psicològica. El resultat és concret: eixos 35 recursos podrien acollir simultàniament prop de 61.000 persones i rebre aproximadament 133.000 visites diàries en conjunt. Una xifra que, més que un límit, funciona com una garantia: el turisme que arribe trobarà els espais en bon estat.
Este enfocament connecta directament amb una tendència global. En 2021, la ciutat de València es va marcar una fita en convertir-se en la primera ciutat del món a calcular la petjada hídrica del turisme, demostrant que la relació entre aigua i activitat turística exigix una gestió acurada. El nou catàleg de la Diputació va en eixa mateixa direcció, però amb un objectiu més concret: portar visitants cap a racons de l'interior que hui a penes apareixen en els mapes turístics convencionals.
Del Charco Azul de Chulilla a l'Albufera
Les experiències recollides en el catàleg abracen una geografia sorprenentment variada. Des de rutes fluvials a Cofrentes i Cortes de Pallàs fins al descobriment del Parc Natural de l'Albufera, passant per la popular ruta del Charco Azul de Chulilla, un d'eixos destins que porten anys circulant en xarxes socials però que fins ara mancaven d'un producte turístic estructurat. L'objectiu final és generar oportunitats econòmiques "mitjançant el desenrotllament de productes turístics locals atractius i singulars a partir dels citats recursos hídrics, amb la finalitat de fomentar la redistribució territorial dels fluxos de visitants cap als destins d'interior" , en paraules del diputat de Turisme, Pedro Cuesta.
"Atraure a la nostra província un turisme més conscient, que busca connectar amb la naturalesa i la cultura local, més encara en esta època estival" - Pedro Cuesta, diputat de Turisme de la Diputació de València.
La col·laboració amb el teixit empresarial local ha sigut un element central del disseny. Les 30 empreses que participaren en el projecte són les que coneixen el territori de primera mà, i la seua implicació assegura que les experiències no siguen propostes de laboratori sinó productes reals, ja llestos per a la seua comercialització.
Fons europeus com a palanca del canvi
El projecte s'emmarca en les Actuacions de Cohesió entre Destins (ACD) de la província, que formen part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) del Govern d'Espanya, finançat per la Unió Europea amb fons Next Generation, i el pressupost global del qual per a la Diputació de València ascendix a 5.769.198,15 euros. No és, per tant, un projecte aïllat, sinó una peça dins d'una estratègia més àmplia de transformació del sector turístic espanyol que busca redistribuir fluxos i reduir la pressió sobre els destins més saturats.
En un país on el debat sobre la massificació turística copa els titulars de les grans ciutats i costes, l'aposta per un model sostenible basat en els mateixos recursos naturals i patrimonials apunta a una direcció que cada vegada més viatgers busquen: destins autèntics, cuidats i capaços d'oferir alguna cosa que el turisme de masses, senzillament, no pot donar.
Un pla de promoció nacional i internacional
Tindre el catàleg és només el primer pas. La Diputació ha dissenyat també un pla estratègic de promoció que contempla accions amb turoperadors i agències de viatges, campanyes en mitjans i canals digitals, i la distribució d'exemplars impresos. L'aposta és doble: aconseguir el viatger nacional que busca escapades de natura i el turista internacional que comença a descobrir que València és molt més que la seua capital. Les ACD, segons ha subratllat el mateix diputat Cuesta, "reforcen el compromís de la institució amb les necessitats reals actuals dels nostres municipis en l'àmbit turístic, fomentant la cohesió, la innovació i la sostenibilitat dels seus recursos".
El repte ara no és tècnic, sinó d'imaginació col·lectiva: convéncer el viatger que l'interior de València, amb la seua xarxa de rius, brolladors i espais naturals protegits, mereix el mateix interés que qualsevol costa. Amb 69 experiències i un mapa detallat de les seues possibilitats, la província té arguments de sobra per a intentar-ho.